Balears lidera la taxa de població estrangera amb al voltant d'un 22% de residents forans sobre el total d'habitants

PALMA DE MALLORCA 29 Abr. (EUROPA PRESS) -

Balears és la comunitat autònoma que lidera la taxa de residents estrangers sobre el total de la seva població, ja que prop del 22% dels habitants de la comunitat procedeixen d'altres països, segons l'avanç del padró municipal del 2010 publicat avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Concretament, en el present exercici la població estrangera ha augmentat en 4.142 residents més, és a dir, un increment de l'1,7% respecte el 2009 --superior a l'1,1% detectat a nivell nacional--. Amb això, 241.704 habitants de la comunitat són de nacionalitat forana, és a dir, el 21,9% del total de les illes.

En termes generals, la població balear supera ja l'1,1 milió d'habitants --concretament, 1.105.184 residents-- i creix respecte a l'any passat un 0,9%, per sobre de la mitjana nacional, fet que suposa que l'arxipèlag és una de les comunitats, al costat de Madrid, Múrcia i Navarra, que major increment han experimentat. Per gèneres, 555.241 residents a Balears són homes mentre que 549.993 són dones.

Pel que fa a la població estrangera, 35.934 són residents estrangers, 23.815 tenen la nacionalitat marroquina, 23.433 procedeixen del Regne Unit, 16.766 són originaris d'Itàlia i 12.581 són residents amb nacionalitat romanesa. A més, l'Argentina i Colòmbia superen els 10.000 habitants a Balears.

LA POBLACIÓ ESTRANGERA DEL PAÍS SEGUEIX CREIXENT

A nivell nacional, el ritme de creixement de la població estrangera empadronada a Espanya ha caigut el 2009 fins a l'1,1%, amb 60.269 nous ciutadans inscrits, la xifra més baixa dels últims anys.

A l'acabar 2009, a Espanya figuraven 46.951.532 persones empadronades, un 0,4% més que l'any passat (205.725 persones). El 12,2% d'aquests inscrits (més de 5,7 milions) són estrangers, que van augmentar un 1,1% el 2009 i entre els quals figuren 2,3 milions de ciutadans de la Unió Europea.

Aquesta és la xifra de creixement més baix dels últims cinc anys. Així, el 2005 els estrangers empadronats es van incrementar un 11,1%; el 2006 van augmentar el 8,17%; el 2007 la xifra ha estat del 15,5% i el 2008, la pujada es va alentir fins al 6,3%, segons les dades de l'INE.

A més, destaca que mentre els estrangers comunitaris es van incrementar l'any passat en 73.289 persones empadronades (fins a un total de 2.346.515), els nascuts fora de la UE-27 es van reduir en 13.020 persones, fins a 3.362.425.

MADRID GUANYA EN POBLACIÓ

Per comunitats autònomes, l'avanç de dades de l'INE reflecteixen que mentre Madrid (amb 58.567 persones més), Andalusia (50.920) i Catalunya (29.461) van incrementar la seva població l'any passat, Castella i Lleó, Principat d'Astúries i Aragó van perdre respectivament 7.806, 1.180 i 54 habitants.

Tot i això, els majors increments de població en termes relatius s'han produït en les ciutats autònomes de Melilla (3,5%) i Ceuta (2,4%), així com a Regió de Múrcia, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra i Balears (totes elles amb un 0,9%). Amb els paràmetres, la major reducció de població es va donar a Castella i Lleó (-0,3%).