Els preus dels habitatges a Balears van augmentar un 233% entre 1995 i 2005 passant de 592 euros/m2 a 1.972 euros/m2

PALMA DE MALLORCA, 9 Jun. (EUROPA PRESS) -

Els preus dels habitatges a les illes van augmentar un 233% entre 1995 i 2005, al passar de 592 euros el metre quadrat a 1.972 euros, mentre que durant aquest període, el 93,2% dels habitatges construïdes eren lliures (106.500), respecte del 6,8% que eren protegides (7.700), tal com revela l'estudi 'El sector de la construcció a Balears 1987-2006', elaborat pel Consell Econòmic i Social (CES), a petició de la CAEB.

En una roda de premsa, el president de la CES, Llorenç Huguet, va destacar que durant els últims 20 anys, el sector de la construcció de l'arxipèlag s'ha caracteritzat per diferents cicles de creixement i de recessió i va recalcar la "correlació" existent entre aquesta indústria i el turisme.

En aquest sentit, va detallar que entre 1987 i 1989 va haver un "potent boom d'edificació dels allotjaments turístics i dels habitatges lliures, a causa de la confluència de factors econòmics i normatius de signe expansiu, com el Decret Cladera II (1987) i la Llei de Costes estatal (1988).

Després, va apuntar que entre 1990 i 1993 es va iniciar un cicle de contracció provocada per la "guerra del golf" i la conseqüent intensa pujada del preu del petroli i el deteriorament de les economies occidentals i del turisme en un escenari d'alts tipus d'interès.

Huguet va assenyalar que, a continuació, entre 1994 i 2001 va començar un "creixement sense fi", degut a la gran demanda residencial, impulsada per un conjunt de motors econòmics, financers i demogràfics, mentre que, per contra, entre 2002 i 2004 s'ha produït un esgotament de l'etapa de fort creixement passat en un context de debilitat turística i econòmica i l'impacte de la moratòria urbanística, que va afectar, sobretot, a l'edificació residencial plurifamiliar lliure de 26 municipis.

D'altra banda, va indicar que el citat estudi revela que entre 2005 i 2006 s'ha produït un "rebot expansiu" motivat per la recuperació de l'economia balear, el fi de la moratòria urbanística i el vigor del mercat residencial i de la inversió pública.

Tot i això, va afirmar que aquest cicle va acabar el 2007, quan un altre cop va començar una recessió en el sector de la construcció, motivada per l'increment dels tipus d'interès i les restriccions creditícies, alguna cosa que era "esperat", a causa de les "turbulències econòmiques i financeres externes, com la crisi hipotecària dels EUA".

CICLES D'ENTRE 18 I 20 MESOS

Tot i això, el president de la CES va subratllar que els cicles en aquest sector "no duren més de 18 o 20 anys", si bé va admetre que la construcció a Balears té un comportament cíclic "més accentuat" que el de les empreses constructores espanyoles, ja que les illes són "més sensibles tant a les pujades, com les baixades".

A més, va recalcar que, en aquest comportament cíclic, juga un paper "molt important" les reglamentacions urbanístiques que afecten al sector, pel que va dir que la regulació ha de ser "clara, estable i que no desencadeni efectes procíclics, amb la finalitat d'evitar que el marc normatiu no impulsi el creixement quan l'escenari econòmic ja és expansiu, ni produeixi la contracció del sector quan l'escenari és recessiu".

L'informe, que va començar a elaborar-se en 2003, revela que en el període 2000-06 el 63,5% de la construcció és residencial, respecte del 36,5% que és no residencial. D'altra banda, reflecteix que el 2005, els edificis per rehabilitar representaven un 34%, respecte del 13% de la mitjana nacional.

D'altra banda, mostra que en 1983 el sector de la construcció suposava el 9,5% de l'ocupació a Balears, mentre que el 2004 va arribar al 15,2%, fins aconseguir una xifra de 69.048 treballadors. Després de fer una enquesta a les empreses de construcció, es desprèn que només l '1% dels treballadors és personal tècnic superior; un 2,8% és personal tècnic mitjà; un 6,2% són tècnic no titulats; un 12% són administratius; i un 78% són operaris.

Finalment, l'estudi assenyala que les empreses enquestades de més de deu treballadors amortitzen la meitat del capital invertit, de manera que després d'invertir 1.571 milions d'euros a 31 de desembre del 2004, van amortitzar un total de 780 milions d'euros. Tot i això, les empreses que compten amb entre 99 i 250 treballadors només van amortitzar l'11,8%, mentre que aquelles amb entre 50 i 99 operaris van registrar una taxa d'amortització del 64,7%.

Després de presentar totes aquestes xifres, Huguet va concloure que, a dia d'avui, el sector de la construcció juga un paper "molt important" en la trama productiva de les Balears, al representar el 14,4% del total de la producció, el que, segons va remarcar, significa que cada vegada és més determinant per assegurar el creixement econòmic de les illes i "augmentar així el benestar social dels seus ciutadans".