Les mesures de gestió de l'aigua per protegir les prades submarines comencen a donar els seus primers fruits

   MADRID, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Les prades submarines mostren signes de recuperació a Europa després de les accions de gestió de l'aigua impulsades per les administracions locals, nacionals i europees, segons una investigació europea en la qual ha participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avanats (Imedea, CSIC-UIB), que no obstant aix, recorda que les costes europees han perdut un ter d'aquests ecosistemes en els últims 150 anys.

   La investigació en la qual han participat investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) es publica en la revista 'Nature Communications'. Assenyala que un ter d'aquests ecosistemes ha desaparegut per la deterioració de la qualitat de l'aigua, per una malaltia que va afectar a l'espcie 'Zostera marina' i al desenvolupament costaner, amb els becs de prdua més importants en els anys setanta i vuitanta.

   L'estudi atribueix la recuperació a les accions de gestió per millorar la qualitat de l'aigua que han impulsat administracions locals, nacionals i europees.

   Els científics han utilitzat els registres de sries temporals d'extensió i densitat de les prades submarines des de 1869 en 737 punts de la costa en 25 pasos europeus.

   Aquests ecosistemes tenen plantes amb flors que ocupen extenses rees a les zones costaneres que són clau per mantenir les pesqueres, que juguen un paper important en el segrest del carboni procedent de l'atmosfera, aporten protecció a la costa i en elles habiten espcies amenaades com els cavallets de mar.

   La primera autora del treball, del Centre de Cincies del Mar de Portugal, Carmen B. Santos, explica que l'estudi mostra que Europa ha perdut en els últims 150 anys un ter de les prades submarines i aix significa que ja no es gaudeix dels beneficis que aportaven.

   Per aix, l'investigador del mateix centre Rui Santos celebra que els resultats d'aquesta investigació són "molt encoratjadors, al contrari que la tendncia global".

   "A Europa, les taxes de prdua van comenar a alentir-se a la fi del segle XX. En algunes regions s'han recuperat les prades submarines d'espcies de creixement rpid. Tot aix dóna esperana als esforos de conservació de les prades i aporta resultats positius a accions de conservació com la millora de les rees marines protegides i la disminució de l'aportació de nutrients", destaca.

   Per la seva banda, la investigadora del CSIC al Centre d'Estudis Avanats de Blanes Teresa Alcoverro, ha afegit que la desacceleració de les tendncies de prdua de les prades va comenar després que s'adoptessin polítiques i iniciatives de gestió per reduir l'eutrofització o contaminació per excés de nutrients, incrementar les rees marines protegides i millorar la salut de les aigües costaneres a nivell nacional i subnacional i, posteriorment, de la Unió Europea".

   La investigació ha comptat amb el finanament de programes de seguiment de l'estat de les prades europees amb fons locals, autonmics, nacionals i europeus.

   El treball s'emmarca en l'acció europea COST: Seagrass productivity: from gens to ecosystem management, una iniciativa que ha perms posar en comú i analitzar de forma global les sries temporals sobre l'extensió i densitat de les prades submarines a Europa.