La pèrdua de convergència de les Balears amb la UE és el senyal més notori del seu deteriorament econòmic, segons Funcas

MADRID, 27 Jun. (EUROPA PRESS) -

La Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas) constata que el senyal més característic del deteriorament econòmic de la comunitat balear és la pèrdua de convergència amb els índexs econòmics de la UE, tenint en compte que des de l'any 2000 fins l'any passat ha perdut 11,5 punts mentre que l'índex mitjà de les regions ha crescut 6,5 punts.

Així ho revela l'estudi l'última edició de 'Quaderns d'Informació Econòmica' titulat 'Atonia Econòmica amb incertesa política' que recull dades sobre la percepció ciutadana davant de la situació econòmica, política i social, amb especial èmfasi al període 2005 al 2010.

Segons aquest estudi, el sentiment econòmic dels residents de les Balears es mou al temps que descendeixen els índexs de convergència europeus, sobretot si es té en compte que en 200 l'índex de convergència era semblant als de Catalunya i el País Basc.

L'estudi exposa que Balears es troba en el grup de comunitats amb una percepció sobre la capacitat de recuperació econòmica menor que la mitjana nacional, tot i que també s'aprecia que la situació econòmica lleugerament millor que la del conjunt del país.

L'informe de Funcas també revela, a nivell general, que entre la població està present el pessimisme i la incertesa sobre l'esdevenir de l'economia.

Navarra, el País Basc i Madrid se situarien com les regions més optimistes, mentre que Andalusia i Canàries són les més pessimistes.

D'altra banda, Funcas afirma que una rebaixa de l'IRPF destinada a impulsar l'economia fins arribar al creixement del 2,5% necessari per iniciar la creació de llocs de treball net tindria un cost recaptatori de 25.000 milions d'euros, és a dir, suposaria una reducció del 35% dels ingressos previstos en aquest impost per a aquest any.

Així ho posen de manifest els professors Victorio Valle, José Félix Sanz i Desiderio Romero en un article on consideren que una rebaixa fiscal en aquest sentit suposaria un "cost excessiu", que accentuaria el dèficit "absolutament inabordable" que suporten les administracions públiques.

A més, afegeixen que si es reduïssin també les despeses públiques, l'efecte d'una rebaixa impositiva es veuria fortament minvat i, sota certs supòsits, fins i tot podria tenir un "efecte global contractor".

Així, indiquen que la utilització de les reduccions impositives com forma d'estimular l'economia són més efectives en etapes de creixement que en fases d'atonia com l'actual.

En aquest sentit, els autors de l'estudi recorden que la reducció de 400 euros practicada en els exercicis 2008 i 2009 a l'IRPF "no es pot dir que hagi aportat resultats brillants al creixement i, sens dubte, va contribuir a elevar els ja de per si de cas elevats dèficit d'aquests exercicis".

Per aconseguir aquesta rebaixa de l'impost, l'estudi apunta que caldria aplicar una reducció lineal de 5,5 punts percentuals sobre tots els trams de l'impost o bé augmentar el mínim del contribuent des dels 5.150 euros fins a 14.000 euros.

També es podria fer una combinació de les dues coses, aplicar una rebaixa de 3 punts dels trams i elevar el mínim fins a 10.000 euros.