17 contractes a Balears van tenir bonificacions per agafar a dones víctimes de violència el 2018

PALMA DE MALLORCA, 22 Nov. (EUROPA PRESS) -

Un total de 17 contractes laborals registrats a Balears van tenir bonificacions estatals per contractar dones que són víctimes de violncia de gnere durant 2018, enfront dels 1.075 registrats en el conjunt d'Espanya, segons ha anunciat aquest divendres la secretria de Polítiques Socials i Igualtat d'UGT, Xisca Garí, que ha assegurat que l'ocupació i la independncia econmica són fonamentals per eliminar aquesta problemtica social i que encara existeix la "por a denunciar".

Aquesta normativa inclou bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social de 125 euros mensuals (1.500 a l'any) en els contractes indefinits i de 50 euros mensuals (600 anuals) per als temporals, a més d'una bonificació del 100% per als contractes d'interinitat o substitució que realitzin les empreses quan hagin de reemplaar a una dona víctima de violncia de gnere, que té dret a suspendre o extingir la seva relació laboral sense perdre la prestació per atur.

Respecte als contractes de substitució, Balears no compta amb cap cas registrat durant 2018. És a dir, cap empresa de Balears es va acollir a aquest tipus de bonificació per substituir una dona víctima de violncia de gnere ja en actiu laboralment, enfront dels 17 casos de contractes la relació laboral dels quals entre les dues parts es va iniciar contractant una persona ja qualificada legalment com a víctima.

"No estan funcionant els contractes de substitució", ha apuntat Xisca Garí, que creu que és "molt difícil que una dona digui que és víctima de violncia de gnere" quan ja est treballant i que és "fonamental que es prenguin mesures que fomentin les actuacions de qualitat" per eliminar la problemtica.

Garí ha explicat en aquest sentit que la xifra és baixa --fins i tot a nivell estatal, que és de 313-- si es té en compte que Balears és la Comunitat que registra més denúncies per violncia de gnere.

En concret, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, l'arxiplag ha registrat més de 8.600 casos de denúncies el 2018, aix és, 102 casos per cada 10.000 dones, enfront dels 66 casos per cada 10.000 dones que registra la mitjana espanyola.

"Hi ha molts més casos dels que creiem", ha lamentat Garí, que ha explicat que "per cada dona que denuncia n'hi ha altres tres que no ho fan".

Garí ha qualificat "d'esgarrifoses" les dades de víctimes mortals, que són 1.026 a Espanya i 35 a Balears, des de 2003 a 2019, i ha recordat els casos dels últims anys a la Comunitat, Ika Hoffman (2019) i Sacramento Roca (2018). "Des d'UGT volem mostrar la nostra solidaritat amb les seves famílies", ha dit Garí.

L'EDUCACIÓ, EL MOTOR DE CANVI, SEGONS GARÍ

La secretria i també docent Xisca Garí ha apuntat a l'educació com la solució per aquesta xacra i ha dit que a Balears existeixen 167 agents de coeducació per 297 centres. "Sabem que la Conselleria té un pla de coeducació", que des del sindicat esperen que "segueixi endavant", ha explicat.

"Es necessita formar als docents. De vegades el personal que hi ha no sap com tractar-ho", ha dit Garí, que ha manifestat que est convenuda que l'educació és "el veritable motor de canvi de la societat".

ASSETJAMENT LABORAL I CIBERASSETJAMENT

D'altra banda, a la seu del sindicat a Balears s'estan tramitant actualment dos casos d'assetjament en l'mbit laboral en el sector de serveis. Des d'UGT demanen que "l'assetjament per raó de gnere en l'mbit laboral" estigui tipificat en el Codi Penal, encara que sí ho est l'assetjament sexual en el treball, l'assetjament laboral i el ciberassetjament.

"L'assetjament és poc visible. Hi ha molta por a l'acomiadament i és difícil aconseguir proves", ha explicat la secretria, que ha afegit que el "nombre de denúncies és simblic" i que s'han "d'implantar protocols en les empreses per protegir a les víctimes".

També des del sindicat demanen que les empreses incloguin un protocol d'actuació per als casos de ciberassetjament. Segons l'Agncia de Drets Fonamentals, una enquesta de 2014 apunta al fet que el 23% de les dones havia manifestat haver sofert "assetjament o abús en línia" almenys una vegada en la seva vida.

Segons un altre estudi sobre Cyber violncia i discurs d'odi en línia contra les dones, publicat el 2018, el 20% de les dones joves de la Unió Europea han sofert assetjament sexual ciberntic i el 14% assetjament ciberntic.

MANIFESTACIÓ 25N

Finalment, Xisca Garí ha volgut parlar "d'altres formes de violncia de gnere" no recollides en les normatives i tractats i ha animat a la ciutadania a participar dilluns que ve en la manifestació convocada per diferents collectius amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violncia contra la Dona.

"Vull remarcar que les mentides llanades des del neofeixisme també són una forma de violncia de gnere", ha concls.