Publicado 28/06/2022 16:43

El cinqué disc de la col·lecció 'Música a la llum' reuneix nou obres "oblidades" de Salvador Giner

Salvador Giner
GVA

   VALÈNCIA, 28 juny (EUROPA PRESS) -

   L'Institut Valencià de Cultura, CaixaBank i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana publiquen el cinqué disc de la col·lecció 'Música a la llum', reuneix una selecció de nou obres per a banda 'oblidades' del compositor valencià Salvador Giner, segons han informat fonts de ca Generalitat.

   La Jove Banda Simfònica de la FSMCV, sota la direcció de Rafa García Vidal, interpreta així 'Els clàssics valencians de música per a banda' ofereix 'La vega', 'Tantum ergo', 'Entre el Júcar i el Turia', 'La perla de Austria', 'Rapsodia española', 'San Vicente Ferrer', 'Una fiesta en el Alcázar', 'Mariana' i 'El Sinaí'.

   Algunes de les peces ara gravades es donaven per perdudes fins fa poc i han pogut recuperar-se gràcies a la col·laboració de societats com el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, el Cercle Musical Primitiva d'Albaida (El Gamell) o la Societat Musical Santa Cecilia de Requena i a músics i investigadors com Ramón Ramírez, Marcial García Ballesteros i Ramon Garcia i Soler.

    El programa 'Música a la llum', patrocinat per CaixaBank i organitzat per l'Institut Valencià de Cultura i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, sorgeix com a part del projecte 'CaixaBank escolta València', sufragat íntegrament per CaixaBank, per a col·laborar amb les societats musicals a la conservació, la posada en valor i la difusió de l'esplèndid patrimoni cultural custodiat en els seus arxius.

   Per la seua banda, la presidenta de la FSMCV, Daniela González, destaca que aquest projecte discogràfic "és un orgull que permet tornar a donar vida a obres quasi oblidades del mestre Giner que formen part del ric patrimoni de les societats musicals valencianes i, a més, fer-ho per part de la Jove Banda Simfònica, una mostra de l'excel·lència dels joves músics valencians".

   Així mateix, Jorge García, de la secció de documentació i patrimoni musical de l'Institut Valencià de Cultura, assenyala que "la intenció a publicar aquesta recopilació ha sigut la de recordar o donar a conéixer a nous públics les obres per a banda de Salvador Giner mai gravades o gravades en temps remots".

   "No és fàcil trobar la raó per la qual totes aquestes peces han sigut menys difoses del que es mereixen: són partitures d'inspiració sobrada. Siga com siga, les que estan ací agrupades són tant una mostra de la vàlua de la música de Giner, i de la seua destresa per a triomfar en diferents situacions i contextos artístics, com una confirmació de la positiva opinió que va tindre sobre les bandes com a portaveus del seu art", ha ressaltat.

SALVADOR GINER

   Salvador Giner Vidal (1832-1911) ha sigut un dels compositors valencians més benvolguts pels seus paisans, però a diferència d'altres compositors, va gaudir d'una popularitat sobretot local.

   L'ús de la llengua pròpia, les temàtiques valencianes, les cites i els motius musicals presos de músiques tradicionals, tot açò en l'esperit de l'anomenada 'Renaixença', van explicitar el vincle creixent amb la cultura de la seua terra; l'escriptura d'obres senzilles per a cors profans i religiosos o per a bandes de música, a voltes per encàrrec, li van acostar l'àmbit dels músics no professionals i li van convertir, a més, en un creador assequible. El Giner més culte va conviure, d'aquesta manera, amb el Giner pròxim al poble.

   Quant a les bandes de música, l'estreta relació que va tindre amb elles reflecteix també el protagonisme d'aquesta formació en l'època que li va tocar viure. En efecte, entre la segona mitat del segle XIX i les primeres dècades del XX les bandes van aconseguir el seu apogeu en terres valencianes, no solament per la seua consolidació en l'àmbit rural entre músics aficionats, sinó pel seu paper protagonista en la cultura de les grans ciutats.

   Giner va ser un compositor prolífic que es va moure entre gèneres molt diferents: la música religiosa, la lírica, la de càmera o la simfònica. En la València de la seua època les actuacions de bandes -militars o civils- a l'aire lliure i els certàmens estivals de la plaça de bous eren extraordinàriament populars, i el compositor no va voler sostreure's a la seua cridada.

colaboracio