Exgerent de SGISE va dir a jutgessa que es va assabentar "per xarxes" del Cecopi del 29O i que no tenia responsabilitats

   VALÈNCIA, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Raúl Quilez, gerent de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d'Emergències (SGISE) el 29 d'octubre del 2024 --el dia de la tràgica dana que va acabar amb la vida de 230 persones-- va assegurar a la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa que es va assabentar de la convocatòria del Cecopi "per xarxes socials", en concret per Twitter.

    A més, va asseverar que la seua responsabilitat era "la gestió de l'empresa". "No tenia cap responsabilitat operativa ni sobre el servici ni la gestió de l'emergència ni res concret. A mi em criden i jo vaig allí. Després, dies posteriors, sí que agafem més treball amb el tema logística", va exposar.

    Així ho va manifestar Quílez en la seua compareixença com a testimoni davant de la magistrada el passat 13 de febrer, segons s'arreplega en la transcripció de la seua declaració, a la qual ha tingut accés Europa Press.

   Es dona la circumstància que este divendres, el ple del Consell ha acordat el cessament de Raúl Quílez, ja com a director general d'Innovació d'Emergències, i també de la seua dona, la secretària autonòmica d'Emergències i Interior, Irene Rodríguez. Quílez va renunciar la setmana passada al càrrec de director general, una decisió que des de la Conselleria d'Emergències i Interior van emmarcar en una renovació de l'estructura del departament.

   En el seu testifical sobre el dia de la barrancada, el llavors gerent de la SGISE va assenyalar que es va assabentar per xarxes que s'anava a celebrar el Cecopi i que va cridar a l'eixe moment director general d'Emergències Alberto Martín "sobre les cinc o cinc i deu de la vesprada" per a preguntar si necessitaven que s'incorporara a la reunió, al que li van contestar que no. Posteriorment, a les sis li va contactar la cap de premsa per a demanar-li que es desplaçara fins a allí a petició del secretari autonòmic, Emilio Argüeso, investigat en la causa igual que l'exconsellera Salomé Pradas.

    Quílez va reconèixer que, en arribar, es va quedar "bastant impactat" perquè s'estava parlant de "passar d'una situació 2 a una possible 3 de trencament de la presa de Forata en un parell d'hores". "I això significava que podríem tenir un escenari semblat al que va passar, per exemple, quan es va trencar la presa de Tous", va apuntar.

   Va agregar que va escoltar parlar sobre l'enviament del missatge d'alerta a la població sobre les 19.00 hores "per l'escenari de Forata". També va recordar que Salomé Pradas tenia "dubtes en relació amb la legalitat" sobre el confinament de població.

    En un moment de la seua compareixença, va relatar que, al voltant de les 19.20 o 19.30 hores. "comença la gent a entrar i eixir de la sala amb telèfons i cridant i amb telefonades". "I jo doncs estava ací assegut, doncs veient el que passava, amb els telèfons que no ens entrava la informació, jo no tenia bona cobertura de mòbil, estàvem un poc, jo almenys, estava un poc aïllat de les meues capacitats".

   En diverses ocasions se li va preguntar per la presència i retirada dels bombers del barranc del Poyo. A la pregunta de la jutgessa de la seua sabia que estos efectius havien sigut mobilitzats a vigilar lleres, va contestar: "Sincerament, jo esta informació del que després ha vingut de la retirada dels bombers forestals i m'assabente dies després".

"JO NO PINTE RES ACÍ"

   En un altre moment, va remarcar que ell es va mantenir "separat" dels treballs dels tècnics d'emergències perquè no era "un actor que haja de prendre decisions". "Jo he treballat en servicis d'emergència i soc molt disciplinat en estos temes. Conec molt bé les estructures jeràrquiques i què fa cadascú. Jo no pinte res ací, no pinte res en la presa de discussions, estic de nero espectador per si algú em necessita, que és perquè el que se'm va cridar. Jo no intervinc no m'acoste, mire des de lluny i no pregunte gens".

    D'acord a l'acta de la declaració, el testimoni va ser preguntat repetidament tant per la jutgessa com per diverses defenses sobre els vídeos del Cecopi gravats per una productora externa.

VÍDEOS DE PRODUCTORA

   El testimoni va dir que arran d'una pregunta parlamentària realitzada per l'oposició al febrer del 2025 va parlar amb Envidea, li va demanar que li enviara les imatges i li les va manar "al conseller per a la seua informació". "Però això després de la contestació de la pregunta parlamentària. Ells tampoc eren conscients que estos vídeos existien", va puntualitzar Quílez, que va indicar que els va rebre per email al març.

    La magistrada va recordar que es va preguntar "específicament" si existia algun enregistrament o algun acta sobre l'enregistrament del Cecopi i Emergències, a través d'Irene Rodríguez, va contestar que no. Després, quan TVE va emetre estos videos, "sortosament", --incidix la instructora--, que eren part d'uns enregistraments d'À Punt, va ser quan es van poder sol·licitar. Per la seua banda, Quílez va assegurar a la magistrada que "no hi havia interès a ocultar absolutament res".