Condemnen a 3 anys de presó al director d'una web per difondre dades de la víctima de La Manada de Sant Fermí

Europa Press C. Valenciana
Publicado: miércoles, 11 enero 2023 11:43

   El jutjat penal 2 de Cartagena subratlla que les expressions emprades a la publicació "són clarament vexatries"

   CARTAGENA (MÚRCIA), 11 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El titular del jutjat penal número 2 de Cartagena (Múrcia) ha condemnat al director d'un diari digital per difondre dades d'una víctima de delictes contra la llibertat sexual durant els Sanfermines de 2016 a tres anys de presó i una multa de 3.000 euros com a autor d'un delicte contra la integritat moral en concurs amb un delicte de descobriment i revelació de secrets, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJMU).

   La sentncia declara provat que al maig de 2018 l'acusat, usant un pseudnim, va difondre a través de la seua pgina web una publicació sota el títol 'Yo no te creo' que contenia "dades de carcter reservat que afectaven a la privacitat de la víctima" de delictes contra la llibertat sexual, tals com a nom i cognoms, domicili, document nacional d'identitat, centre on cursava els seus estudis universitaris i dos fotografies.

   Una d'elles, detalla la resolució, "revesteix un carcter particularment degradant i vexatori", doncs es podia veure a la víctima en un moment en qu s'estava violentant la seua llibertat sexual.

   Tot a, afig la sentncia, quan l'Audincia Provincial de Navarra, encarregada de l'enjudiciament en un procediment de gran repercussió pública, havia dictat un acte pel qual es prohibia la divulgació o publicació d'informació relativa a la identitat de la denunciant o dades que pogueren facilitar la seua identificació de manera directa o indirecta, "així com també la prohibició de l'obtenció, publicació i divulgació d'imatges de l'acusadora o dels seus familiars".

   Com a conseqüncia de l'accés d'una pluralitat de persones a eixes dades a través de la citada web, conclou l'apartat de fets provats, la denunciant "va rebre nombrosos missatges annims a través d'Internet, insults, amenaces, muntatges fotogrfics...", que van afectar al seu estat d'nim i a la seua situació psicolgica. Arribant a provocar-li "ansietat generalitzada davant la possibilitat de ser reconeguda, amb el que es va veure obligada a abandonar el seu lloc de residncia, es va traslladar a l'estranger i va interrompre els seus estudis universitaris".

   A més, haur d'indemnitzar a la perjudicada amb 15.000 euros, dels quals respondr subsidiriament una mercantil.

   En els fonaments de dret, el magistrat explica que el propi acusat reconeix sense ambages ser l'autor "en la creena que est publicant un article d'opinió en l'exercici de la professió periodística". Reconeix a més haver utilitzat expressions com que "portaves tal borratxera, que en lloc de cantar Asturias patria querida --com hauria de fer qualsevol jove normal quan s'emborratxa-- vas decidir muntar-t'ho amb cinc macarras de merda" perqu "estava convenut que l'acte sexual és voluntari i no forat".

   I, després d'analitzar la doctrina constitucional sobre els límits de la llibertat d'opinió, conclou que aquest es topa amb "el mur del respecte a l'honor i a la intimitat de les persones i que es tradueix en la prohibició d'emprar termes o expressions insultantes o vexatries: la llibertat d'expressió no comporta un dret a l'insult", subratlla.

   "És perfectament lícit estar en desacord amb qualsevol acte dels Poders Públics, en aquest supsit d'una sentncia, ja que a forma part dels estndards democrtics propis d'un Estat de Dret, per per descomptat no resulta emparat per la Llei l'ocupació de termes feridors o punyents davant qui resulta ser víctima en un delicte contra la llibertat sexual, i menys encara la publicació de fotografia de clar contingut sexual i la difusió de dades d'identificació de la víctima", aclarix para, a continuació, desenvolupar, d'acord amb la jurisprudncia del Tribunal Suprem, com a tal excés configura el delicte contra la integritat moral en concurs amb el de revelació de secret.

   I en aquest punt concreta que "les expressions que s'han transcrit en el relat de fets provats són clarament vexatries, per sobretot és fa pals tal carcter en la publicació del nom cognoms, domicili, centre d'estudis universitaris de la víctima etc.., ja que per descomptat manquen per complet de rellevncia per a l'opinió remesa, i només es poden explicar raonablement des de l'nim de causar dany a la perjudicada".

   Finalment, la sentncia arreplega la inhabilitació especial de l'acusat per a l'acompliment de professió o ofici relacionat amb el periodisme i sectors vinculats al mateix durant el temps de compliment de la condemna.

   La sentncia no és ferma i contra ella cal interposar recurs d'apellació davant l'Audincia Provincial de Múrcia.

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press