Edificis 'vius': proposen usar microorganismes com a components intel·ligents en les ciutats del futur

   VALÈNCIA, 12 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Un equip científic internacional i multidisciplinari on participa l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), planteja integrar en l'arquitectura a comunitats de bacteris gràcies als avanços en biologia sintètica i intel·ligència artificial.

   Es perseguix utilitzar microorganismes per a transformar els edificis en sistemes 'vius' capaços de generar energia, reciclar residus i adaptar-se a l'entorn. La integració de sistemes biològics en infraestructures permetria reduir el consum de recursos, la producció de residus i les emissions contaminants d'edificis i ciutats, expliquen l'I2SysBio i la UV.

   El treball, publicat en la revista científica Trends in Biotechnology amb la participació de les universitats KU Leuven (Bèlgica) i Southampton (Regne Unit), proposa integrar comunitats de bacteris coneguts com 'biofilms electroactivos' en infraestructures domèstiques i urbanes, transformant l'arquitectura estàtica actual per estructures dinàmiques i autosuficients. Encara que para això encara cal superar importants reptes científics i tecnològics.

   L'estudi planteja un "canvi radical" en la forma d'entendre l'arquitectura urbana i la seua relació amb l'entorn. Se centra en els anomenats 'biofilms electroactius', comunitats de microorganismes capaços de generar electricitat a partir de matèria orgànica.

   Gràcies als avanços en biologia sintètica i intel·ligència artificial, estos sistemes, que ja s'utilitzen en el tractament d'aigües residuals o la producció de bioenergia, poden 'programar-se' per a actuar com a components biològics intel·ligents, similars a transistors o circuits lògics, en lloc de limitar-se a funcionar com a simples catalitzadors.

   "Plantegem usar estos microorganismes no només com a ferramentes que fan una tasca concreta, sinó com una tecnologia viva que pot processar informació, créixer, autorrepararse i adaptar-se a l'entorn", assegura Pablo Carbonell, investigador del CSIC en l'I2SysBio i un dels autors del treball.

   Este és el canvi de paradigma que proposa l'estudi: transformar l'arquitectura i tecnologia dels edificis, fins ara 'estàtica', en plataformes dinàmiques i autosuficients. Els autors assenyalen que estos biofilms electroactivos poden convertir-se en una plataforma clau per al desenvolupament de tecnologies vives programables, gràcies a la convergència de disciplines com l'electrobiología, la biologia sintètica, la bioelectrònica i l'arquitectura.

   Un plantejament que obri la porta a desenvolupar noves aplicacions que van des d'infraestructures regeneratives fins a vivendes capaces de gestionar els seus propis recursos de forma autònoma.