El fiscal reitera la seua posició a favor d'unificar les acusacions en el cas de la dana

   VALÈNCIA, 11 Jul. (EUROPA PRESS) -

   El fiscal ha presentat un recurs d'apel·lació a la interlocutòria de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana en el qual demana a l'Audiència Provincial la unificació de les acusacions populars en una, que considera que ha de ser exercida per Podem, la primera que es va personar, i reclama que se sol·licite a les particulars perquè, de forma voluntària, trien als seus representants en els actes processals, "que no haurien d'excedir de cinc, llevat que s'acrediten interessos contraposats i irreconciliables".

    En cas de desacord, s'inclina perquè es coordina l'acusació les cinc primeres constituïdes com a part. Així consta en el recurs, consultat per Europa Press, contra la interlocutòria de la magistrada del passat 4 de juliol en el qual va desestimar este unificació de les parteixes acusadores. Per al representant del ministeri públic, aquesta petició està justificada en l'existència de "notables dilacions indegudes"; l'"escassa o nul·la aportació processal de les acusacions" i l'"exigible equilibri entre acusacions i defenses".

   Segons el parer del fiscal, la instructora denega esta acumulació perquè considera que no han produït dilacions indegudes i perquè són "completament antagòniques i diferenciades en la seua actuació processal".

   No obstant aiò, el ministeri públic rebutja "de plànol" estos arguments "per que no es corresponen ni amb la realitat judicial d'altres procediments ni amb l'ocorregut en el present".

   Per a la Fiscalia, les acusacions han causat un "notable retard" en la tramitació de la causa en sol·licitar "multitud d'imputacions i de proves que han sigut rebutjades, per la qual cosa han interposat nombrosos recursos de reforma i apel·lació". Tots estos recursos han sigut "degudament informats" per les defenses i per fiscal i resolts per la Secció competent, un "temps i esforç que la instructora no valora a l'hora de determinar possibles retards en l'administració de justícia".

    Igualment, afig, en declaracions judicials, les acusacions particulars i populars han demanat "amb insistència" la investigació de nombroses persones, la imputació de les quals ja havia sigut prèviament denegada però que algunes es "resistixen" a acceptar la "delimitació subjectiva imposada" per la Secció Segona de l'Audiència Provincial i circumscrita a l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i al seu ex-número dos, Emilio Argüeso.

   El fiscal assegura en el recurs que no comprèn l'apartat de la interlocutòria en el qual la instructora manté que és "impossible" unificar les acusacions "que no observen actuació delictiva" en els dos investigats amb aquelles que afirmen que sí concorren indicis de delicte.

    Per al ministeri públic, "la instructora hauria d'apartar immediatament de la causa a les acusacions populars que no formulen acusació, per que les acusacions -com el seu nom indica- no són observadores imparcials del procediment i han d'acusar o ser expulsades". Igualment, tampoc comprèn que es limite les acusacions populars "en el futur" i els obligue a litigar unides a les quals ja estan personades.

"PRIVILEGI TEMPORAL"

   Al seu juí, es tracta d'"una mena de privilegi temporal contrari a l'esperit de la interlocutòria, que defensa el manteniment de les acusacions populars i es nega a la seua unificació".

    Per al representant del ministeri fiscal, "les posicions clarament contràries de les acusacions populars, de naturalesa política, en res poden ni deuen condicionar la seua actuació processal" perquè "les dos úniques persones que poden ser acusades fins hui estan delimitades de forma ferma" per l'Audiència i perquè el procés penal "no és el lloc perquè els partits polítics i associacions exposen els seus programes electorals o finalitats socials, per la qual cosa la seua unificació ni és impossible ni és una anomalia processal, com l'experiència ens demostra diàriament en la pràctica dels jutjats i tribunals".

    A més, i encara que admet que la visió de la instructora no va més enllà d'aquesta fase del procediment, advertix que "si, com sembla ser per les resolucions judicials dictades fins hui, se celebrara el corresponent judici oral l'existència, ara com ara, de trenta-huit parts faria de la vista un acte difícilment manejable".