La Generalitat incoa la declaració de Ben Immaterial de Rellevància Local el 'Cant de la Sibil·la' de Gandia

VALÈNCIA 24 Dic. (EUROPA PRESS) -

La Generalitat valenciana, a través de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, ha incoat l'expedient per a declarar Ben Immaterial de Rellevància Local (BIRL) el 'Cant de la Sibil·la' de Gandia (València), informa el Consell.

Els motius que fan mereixedor d'este reconeixement al 'Cant de la Sibil·la' són la conservació i potenciació d'una antiga tradició i celebració recuperada, hui declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco i el reconeixement de la tasca de recuperació i reposició de les activitats religioses i culturals de l'ordre escolàpia en l'ermita de santa Ana, gràcies a la llarga col·laboració entre la institució municipal i els pares Escolapis, assenyala la Conselleria en un comunicat.

Esta incoació s'emmarca en la línia de treball al voltant al patrimoni immaterial, que ve desenvolupant des de la Generalitat des de fa uns quants anys i l'objectiu de la qual és protegir i difondre este patrimoni tan fràgil, doncs la seua transmissió és, en molts casos oral.

Este cant és un dels exemples de folklore religiós medieval, del qual queden escasses mostres en el nostre entorn cultural. Per tant, la reintroducció del mateix, des de 1979 en Gandia, ja que no es realitzava en el nostre territori des de finals del segle XVI, ha servit com a començament i punt de partida en la recuperació d'este fenomen singular i rellevant de la nostra antiga tradició musical, que fins i tot fa poc se'n va incorporant en altres poblacions, i per tant, és mereixedor de la seua protecció com indica la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

El 'Cant de la Sibil·la' s'unirà als quatre BIRL que existixen en la Comunitat i que són l'Ambaixada de Moros i Cristians de Crevillent (2010); la tradició musical popular valenciana materialitzada per les societats Musicals de la Comunitat Valenciana (juliol 2011); la Moixiganga de Titagües (febrer 2012) i l'Oncle de la Porra de Gandia (juliol 2012).

A petició de l'Ajuntament de Gandia i en virtut de la Llei 4/1998 d'11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià, el Consell ha decidit incoar l'expedient com a Ben Immaterial de Rellevància Local (BIRL) d'un element immaterial de la nostra cultura, donada la seua rellevància històrica patrimonial, per tractar-se d'una de les creacions representatives de la cultura valenciana i per mantenir i potenciar l'ús del valencià. La seua protecció suposa el transmetre el valor cultural a les futures generacions, per comprendre el caràcter històric i singular.

El cant de la Sibil·la és una composició profètica que antigament s'escenificava la nit de Nadal, exactament durant les Matines, i ha estat una de les dramatitzacions medievals del cicle de Nadal que més van arrelar a la península, i a la Corona d'Aragó després de la conquista de Jaume I.

La versió més antiga que es conserva en llengua vernacla és la d'un 'cantorale' mallorquí d'inicis del segle XV i així es representava fins al seu gairebé abolició suggerida pel Concili de Trento en 1545-1563, arran de la qual es pretenia prohibir esta forma de manifestacions extralitúrgiques.

En tot Mallorca i en Alger (Sardenya), este cant constituïx una tradició ininterrompuda des de la Baixa Edat Mitjana fins als nostres dies, ja que va sobreviure a esta prohibició del Concili, mentre que en el nostre territori si que va recular de fer. Se sap amb certesa que s'escenificava a la catedral de València i en la Col·legiata de Gandia, i possiblement en molts més temples de les diòcesis valencianes, expliquen.

SEGLE V ABANS DE CRIST

Es creia que les sibil·les eren dones inspirades pels Déus, sempre verges, de temperament aspre i profetesses. Es comença a parlar d'elles cap al segle V abans de Crist i van gaudir ben prompte d'una gran popularitat. És la Sibil·la Eritrea la que ens anuncia el dia del Judici Final i la vinguda de Crist.

Són moltes les versions que hui es conserven del Cant de la Sibil·la, fruit de la transmissió oral i la falta de manuscrits que han fet que al llarg dels segles els textos més antics en llengua vulgar hagen patit moltes modificacions. Molts investigadors han trobat una vinculació directa entre "el Cançoner de Gandia" i la dramatúrgia del cant valencià de la Sibil·la.

D'entre les composicions que trobem en 'El Cançoner de Gandia', destaquen els salms i, per l'interés i la singularitat, les cançons de Nadal, els càntics i dos peces polifòniques sobre el Cant de la Sibil·la. Tot això en un context on s'emulen les antigues representacions renaixentistes que tenen lloc a la matines de Nadal, just abans de la missa del Gall.

Per tot això, Carles Magraner, ha recuperat aquest cant dins de la col·lecció de música religiosa que durant molt temps s'han creat i guardat en la Col·legiata de Gandia Safor). 'El Cançoner de Gandia' i la paralitúrgia del Cant de la Sibil·la es conserven en un manuscrit guardat en la Biblioteca de Catalunya, però procedent de l'Arxiu de la Col·legiata de Gandia.

'El Cançoner de Gandia' conté una magnífica polifonia en llatí d'alabança a la Verge María així com nadales en castellà i valencià, d'aspecte renaixentista. Alhora, existix un "Introitus" de Nadal, 'Puer natus est nobis', que ens anuncia el naixement del Salvador.

En este context que apareix la Sibil·la recorda a tots, al mig de la gran alegria, el dia del Judici Final, que es realitzarà sobre bons i dolents, és a dir, sobre els fidels al Rei i Jutge Universal, l'arribada dels quals era anunciada des de la festa del seu naixement en la condició humana. Acabant el cant de la Sibil·la s'interpreta un motet que narra el començament de l'evangeli segons san Mateo, unes nadales populars d'alabança i el Te Deum. Estes obres es conserven correlatives al 'Cançoner de Gandia'.

RECUPERACIÓ

Des de 1979, la comunitat dels pares Escolapis de Gandia i, particularment, el pare Vicent Faus, van recuperar la celebració del cant en el marc de la missa del Gall en l'ermita de santa Ana, amb els seus components poètics i parateatrals. La versió utilitzada procedia d'un breviari de la catedral de València de 1533 i ha estat adaptada per a l'ermita de santa Ana per Salvador Pla Faus, el mateix any de 1979. La partitura s'ha atribuït al mestre Cárceres i Alonso (segle XVI).

El ple de l'Ajuntament de Gandia celebrada l'1 de setembre de 1988 va decidir aprovar un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i els pares escolapis per a la prestació de servicis públics en l'ermita de santa Ana, entre els quals estava prevista la celebració d'actes culturals. En el conveni signat el 5 de setembre de 1988 es reconeixia l'ingent tasca social, religiosa i cultural de l'Escola Pia.

És destacable el fet que el cant de la Sibil·la a Mallorca, on sempre s'ha mantingut, ha estat declarat i incorporat a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 16 de novembre del 2010, i prèviament declarat Bé d'Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca el 2004.