Illa defensa la quitació de deute per ser un "acte de justícia" i necessària per a garantir la "prosperitat compartida"

   VALÈNCIA, 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha defensat la quitació del deute de les comunitats autònomes proposta pel Govern d'Espanya per ser un "acte de justícia" i un "pas necessari per a garantir la prosperitat compartida", al mateix temps que ha reivindicat la proposta plantejada des de la seua comunitat, que "no perjudica a ningú", i ha cridat a un "debat constructiu" en esta matèria. "Catalunya no demana cap privilegi, al contrari", ha assegurat.

   En este debat, ha considerat "imprescindible aportar rigor" i afrontar-lo "serè" amb "responsabilitat" i "mirada llarga". A més, ha apel·lat al consens existent per a reformar l'actual model de finançament, que "no respon a les necessitats reals" de les CCAA, que porta "caducat des del 2014" i que "ha de revisar-se". No obstant això, ha avisat que esta qüestió no es resoldrà "ni a força de piulades ni de xifres que ningú sap d'on ixen".

   En un esmorzar organitzat per Premsa Ibèrica este divendres a València, Salvador Illa ha assegurat que la Comunitat Valenciana i Catalunya poden "trencar este cercle viciós de retrets i de generar crispació", raó per la qual ha apel·lat a un "debat constructiu" en matèria de finançament.

   El president de la Generalitat catalana ha defensat la proposta impulsada des de Catalunya i ha assegurat que esta suposa "una decisió solidària" perquè totes les comunitats autònomes puguen dur a terme polítiques socials "en benefici de la ciutadania". "És una proposta a favor de l'interès general de les CCAA i d'Espanya i a favor del ben comú", ha ressaltat.

   Dit això, ha distingit dos models diferenciats, el de "prosperitat compartida" o el de "col·laboració insolidària", que tots dos es poden contrastar tant "dins d'Espanya" com a tot el món. Dos models que, al seu juí, permeten "avançar tots junts" o fer-ho "deixant amplis col·lectius al marge".

   "L'habitatge com un dret o com un negoci; creixement sostenible o explotació de recursos naturals; universitat pública com a ascensor social o privada per a qui la puga pagar; fiscalitat justa i distributiva o egoisme fiscal en benefici d'uns pocs; generositat o insolidaritat; humanisme o mercantilisme", ha exposat.

NO HI HA "CAP ALTRA PROPOSTA" MÉS QUE LA PLANTEJADA PER CATALUNYA

   Per a afrontar el debat del finançament autonòmic, ha considerat imprescindible aportar "rigor", debat "serè" i "mirada llarga" i ha apel·lat al consens existent davant d'un model "que necessita ser revisat i actualitzat perquè no respon a les necessitats reals de les comunitats autònomes".

   En este context, ha lamentat no haver escoltat "cap altra proposta rigorosa" diferent a la de Catalunya, "més enllà del soroll, els atacs i les exageracions". I ha advertit que no va a acceptar opinions dels qui promouen "un model d'egoisme fiscal, els que gaudixen de l'efecte positiu de la capitalitat de l'Estat" i els que no són capaços de "practicar la solidaritat, ni quan parlem de menors que necessiten la nostra atenció humanitària".

   Per la seua banda, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, que ha presentat la intervenció d'Illa, ha subratllat que el president català "passarà a la història de Catalunya com el polític que va refer els ponts que uns altres s'havien dedicat a tombar des de dins i fora, com també Pedro Sánchez passarà la història com el president que va reconduir un greu problema territorial a Espanya, un problema heretat dels mandats de Rajoy i de la seua policia patriòtica".