Illa diu que el debat sobre la denominació valencià-català està "acadèmicament resolt" i crida a "sumar tots"

   VALÈNCIA, 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha sostingut, preguntat per si és partidari de la doble nomenclatura valencià/català, que este "debat" està "acadèmicament resolt" i "tancat" i ha assegurat que el "més rellevant" sobre este tema és que "sumem tots". "I alguns tenen coses que fer ací que no han fet", ha assegurat.

   Illa ha assenyalat, en un esmorzar organitzat per Premsa Ibèrica este divendres a València, que el "punt essencial" és que les llengües que es parlen en territoris "on viuen més de 20 milions de ciutadans espanyols" com el català-valencià, basc i gallec tinguen "un estatus oficial a Europa".

   Dit això, ha fet una crida "directa" al PP i al seu líder, Alberto Núñez Feijóo, un "gallec i president durant quatre legislatures d'una comunitat amb una llengua pròpia", ja "no perquè alce el telèfon i diga estem d'acord, avant, sinó perquè done instruccions que no alcen el telèfon des del seu partit per a dir que frenen això".

   "No li demane que alce el telèfon per a dir avant, estem d'acord. Li demane que diga als seus 'no alceu el telèfon' per a frenar-ho. Això és el que li demane a Feijóo i que siga coherent amb el que va fer quan era president de Galícia", ha expressat.

HISTÒRIA, CULTURA I LLENGUA COMUNES

   Paral·lelament, durant la seua exposició, el president català ha destacat els "vincles" que unixen Catalunya amb la resta de comunitats autònomes i ha assegurat que en el cas de la Comunitat Valenciana són "obvis i àmpliament coneguts": "La nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua, més enllà d'interpretacions i valoracions, no s'entén una sense l'altra".

   A més, Salvador Illa ha repassat els llaços comuns d'ambdues regions i ha ressaltat que la catalana i la valenciana són "motor de prosperitat" en l'eix Mediterrani i ambdues tenen "societats plurals i complexes" però "és molt més el que ens unix que el que ens separa", ha afirmat.

   Com a exemple d'això, ha exposat: "Són milers els xiquets i joves valencians que lligen revistes com Camacuc, milers els lectors catalans que lligen llibres editats per Afers o Bromera, i milers els lectors catalans que gaudixen del mestre Joan Francesc Mira o de les novel·les d'Isabel Clara Simó o Ana Monner".

   "No ens reduïm i ens simplifiquem, no caiguem en tòpics i en caricatures banals. Mirem-nos als ulls, mirem-nos i reconeguem-nos tal com som. Si ho fem, ens adonarem que també que compartim desafiaments, oportunitats i responsabilitats", ha agregat.