Incliva lidera un assaig clínic nacional que avalua complicacions postoperatories en pacients amb tumors de pàncrees

   VALÈNCIA, 10 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El Grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, de l'Hospital Clínic Universitari de València, ha liderat un assaig clínic nacional per a analitzar les principals complicacions postoperatories en pacients amb tumors de pàncrees, segons ha informat l'institut en un comunicat.

    L'objectiu principal de l'estudi, els resultats del qual s'han publicat en 'Annals of Surgery', era avaluar l'aparició de fístula pancreàtica postoperatoria o desconnexió entre la resta del pàncrees que queda després de l'extirpació del cap del pàncrees i el tub digestiu, donant eixida a la cavitat abdominal de suc pancreàtic.

    Es tracta de la complicació quirúrgica "més important i greu" després de la duodenopancreatectomia cefàlica o intervenció de Whipple, que és com es denomina l'operació en la qual s'elimina el cap del pàncrees, i que es realitza en pacients amb tumors pancreàtics.

    Altres objectius de la investigació van incloure l'avaluació d'altres complicacions postoperatorias, la identificació dels paràmetres anatòmics, clínics i analítics associats a estes complicacions i la valoració de la qualitat de vida als tres i nou mesos posteriors a la cirurgia.

   "La duodenopancreatectomia constituïx el principal tractament per als tumors que afecten al capdavant del pàncrees. No obstant això, seguix sent una cirurgia complexa amb freqüents complicacions, entre les quals la fístula pancreàtica és la més important tant per la seua freqüència com per les seues conseqüències", ha explicat el doctor Luis Sabater, investigador principal de l'estudi i coordinador del citat grup de recerca d'Incliva.

   Per a tractar d'evitar o reduir l'aparició d'esta complicació, "se seguix investigant sobre quin pot ser la millor tècnica quirúrgica, ja que, fins ara, la majoria dels estudis que han comparat diferents tècniques per a unir el pàncrees i el tub digestiu, la qual cosa es coneix com anastomosis, han fracassat en la tasca de trobar quin d'elles és la 'millor'".

    L'estudi ha sigut un assaig clínic aleatori amb participació de 13 hospitals espanyols seleccionats del màxim nivell. Una vegada extirpat el cap del pàncrees, les dos opcions tècniques a investigar i comparar van ser la pancreato-gastrostomía invaginante mitjançant la qual el romanent pancreàtic s'introduïx en l'estómac, enfront de l'anastomosis de Blumgart, que és una nova tècnica que unix el pàncrees a l'intestí mitjançant una sèrie de punts transpancreàtics.

    Les principals conclusions d'estudi són que la cirurgia pancreàtica en centres d'alta especialització aconseguix resultats "d'excel·lència" quant a complicacions i tots dos tipus d'anastomosis minimitzen d'igual forma les taxes de fístula pancreàtica després de duodenopancreatectomiía cefàlica.

    Els hospitals participants han sigut l'Hospital Clínic Universitari de València; l'Hospital Universitari La Pau i l'Hospital Universitari de la Princesa, de Madrid; l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa, l'Hospital Clínic i l'Hospital Universitari del Mar, de Barcelona; l'Hospital Universitari Joan XXIII, de Tarragona; el Doctor Balmis d'Alacant; el Miguel Servet, de Saragossa; l'Hospital Universitari de Badajoz; el Verge del Rocío, de Sevilla i el Reina Sofia, de Còrdova.

    El monitoratge de dades va ser supervisada externament per la Unitat d'Assajos Clínics d'Incliva pertanyent a la Xarxa Espanyola d'Investigació Clínica. Les anàlisis de dades i estadística van ser realitzats pel laboratori d'anàlisi de dades IDAL de la Universitat de València. L'assaig ha obtingut finançament de l'Institut de Salut Carlos III (FIS 2019/00250).