Una investigació detecta una trentena d'agents infecciosos amb patogenicitat en humans en zona zero de la dana

   VALÈNCIA, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Una investigació liderada per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València (UV) ha detectat una trentena d'agents infecciosos, tots ells amb patogenicitat en humans --és a dir, que pot causar-los malaltia--, en mostres ambientals d'aigües, llots i sòls de la zona zero de la dana en la província de Valencia, durant les tres primeres setmanes des de les inundacions.

   Així ho han detallat este dimecres en roda de premsa el catedràtic de Parasitologia de la UV i expert de l'Organització Mundial de la Salut (OMS,) Santiago Mas-Coma, la catedràtica de Parasitologia de la UV, María Dolores Bargues, i la catedràtica de Fisiologia Consuelo Borrás, en la qual també ha participat la rectora de la institució acadèmica, Mavi Mestre.

   La investigació, que s'ha publicat en la revista 'One Health', avalua els riscos d'infeccions individuals i epidèmies en la zona afectada per les inundacions del 29 d'octubre en la província de València, amb l'objectiu de facilitar les labors de diagnòstic en hospitals i ajudar en la millora de protocols de prevenció davant de futures catàstrofes similars.

   Després d'analitzar les mostres ambientals d'aigües, llots i sòls d'àrees inundades, els investigadors han trobat un total de 28 agents infecciosos durant les tres primeres setmanes des de la dana, encara que Mas-Coma ha recalcat que posteriorment "han eixit molts més".

   Mas-Coma i Bargues han recalcat que no esperaven trobar tal quantitat d'agents infecciosos i han apuntat que tots ells tenen patogenicidad en humans, encara que es transmeten de forma diferent i amb diferents símptomes. Entre ells, s'han detectat virus, bacteris, protozous paràsits, amebes oportunistes de vida lliure i helmints, així com grups de vectors de diverses malalties infeccioses, com a mosquits, flebotomins i mol·luscs dulceaqüícoles.

DIFERENTS NIVELLS DE GRAVETAT

   Quant al nivell de gravetat d'estos agents infecciosos, els investigadors han destacat que "depèn" de cadascun. "Alguns poden arribar a ser mortals i uns altres no va més enllà de provocar-te diarrea, depèn de les cepes, com s'han combinat i si tenen una situació epidemiològica d'un tipus o un altre", han indicat.

   La investigació ha analitzat les malalties de transmissió vectorial potencialment emergents i s'ha comprovat que els microorganismes detectats són de diferents tipus de transmissió, des de directa fins a zoonòtica --d'origen animal--, de vies d'infecció oral fins a transcutánea o a través de ferides. A més, seguixen cicles biològics des de curts fins a llargs, i de transmissió des de permanent fins a estacional.

   La contaminació fecal ha mostrat taxes elevades, procedents de fonts humanes i animals, amb reservorios potencials, tals com a ovelles, cabres, èquids, gossos i gats.

   L'agent infecciós més freqüent en este tres primeres setmanes ha sigut el bacteri 'escherichia coli' --EPEC, ETEC i EAEC--, trobades en aigua i llot, que pot provocar diarrea i vòmits en humans. Este bacteri s'ha localitzat després d'altres catàstrofes d'inundacions en altres llocs.

VIBRIO CHOLERAE

   Així mateix, Mas-Coma ha assenyalat que també han localitzat el 'vibrio cholerae', però ha puntualitzat que "el causant del còlera té diferents formes i les que trobades sembla que són les silvestres", que solen ser "poc patògenes per a humans", encara que ha agregat que "el problema és que pot arribar a combinar-se i arribar a donar més patogenicidad més endavant".

   Per la seua banda, Bargues ha apuntat que, en relació a les malalties transmeses per vectors, com a mosquits, en les tres primeres setmanes de mostreig van capturar més de 3.500 mosquits en quatre paranys de captura, malgrat les temperatures d'octubre i novembre, per la qual cosa la seua densitat poblacional "era considerable".

   Les taxes mes elevades d'agents infecciosos s'han detectat en llots, més que en aigües. Sobre este tema, Mas-Coma ha apuntat als anys previs de sequeres "molt fortes" i, amb l'arribada d'aigües torrencials, "arrancaven les capes superficials de sòl i tots els organismes".

MAPATGE

    Mes-Coma ha detallat que l'evolució de l'escenari total s'ha analitzat amb informació dels dies previs a la catàstrofe, el dia de la dana i en les setmanes següents. Per a això, han mapejat la geografia afectada per a discernir les trajectòries seguides per ls corrents d'aigües i llots, així com les circumstàncies en relació a riscos d'infecció a curt, mitjà i llarg termini.

   Les anàlisis, ha precisat l'investigador, han permès distingir un damero 4x4, que inclou quatre lleres independents, comprenent rius i/o barrancs. Cadascun d'ells comprèn quatre tipus diferents d'àrees: silvestres, rurals (amb camps agrícoles i granges d'animals), urbanes i la zona del llac de l'Albufera.

POSSIBLES EPIDÈMIES "A LLARG TERMINI"

   La investigació es perllongarà "com a mínim tres anys", ja que Mas-Coma ha explicat que en catàstrofes hídriques succeïdes en altres països s'ha demostrat que els majors riscos d'aparició d'infeccions individuals o brots infecciosos o epidèmies "és sempre a llarg termini", dos o tres anys després de les inundacions.

   L'objectiu és "reaccionar prou ràpid" davant d'una possible futura epidèmia, en posar " en guàrdia a tots els centres que es dediquen a l'atenció de diagnòstic de malalties infeccioses per a tenir una capacitat resposta de ràpida", així com tenir un model "que puga ser útil per a catàstrofes d'este tipus que vindran segur, no només en el Mediterrani".

   D'altra banda, Mas-Coma ha ressaltat la importància de recuperar la xarxa de clavegueram, que ha qualificat com l'actuació "de major urgència", ja que una xarxa eficient permetria anar netejant fongs amb les pluges.

IMPACTE EN PERSONES MAJORS

   L'estudi també se centra especialment en l'impacte de la gota freda en les persones de major edat, ja que les repercussions de la catàstrofe en este grup poblacional han sigut enormes, tant a nivell personal, familiar, econòmic, psicològic i anímic.

   Sobre este tema, Borrás ha recalcat que l'envelliment "disminuïx la capacitat per a adaptar-se a diferents estresses", com els agents infecciosos, als quals les persones majors "tenen menys capacitat per a reaccionar i els costa més recuperar-se davant d'ells".

   A més, ha agregat que les persones majors "també poden patir símptomes o reaccions atípiques davant d'estos patògens", per la qual cosa ha emfatitzat que és "molt important" tenir en compte que este grup poblacional "va a ser més susceptibles de patir-les".

GRUPS INVESTIGADORS

   L'estudi, liderat per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la UV, ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries, de la Universitat de la llacuna, liderat per Jacob Lorenzo-Morales, i el grup MiniAging de l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, dirigit per Consuelo Borrás. A més, diversos equips d'altres centres espanyols estan col·laborant actualment en investigacions de la zona afectada.

   La investigació ha comptat amb el finançament del Vicerectorat d'Investigació de la UV, de la xarxa CIBER de Malalties Infeccioses del Ministeri de Sanitat, d'un projecte Prometeu de la Generalitat Valenciana, així com altres fonts com els fons europeus del Programa d'Accions Marie Sklodowska-Curie i els de el Cabildo Insular de Tenerife.