Una investigació de la Universitat de València sobre el VIH suggerix una nova estratègia de vacunació

UV

VALÈNCIA 9 Abr. (EUROPA PRESS) -

Un estudi fet per investigadors de la Universitat de València, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de l'Institut de Salut Carlos III de Madrid proposa una visió alternativa de les interaccions entre el VIH i el sistema immunitari i en este sentit suggerix una nova estratègia de vacunació.

Segons ha informat en un comunicat la institució acadèmica valenciana, els autors del treball són Rafael Sanjuán, Miguel R. Nebot, Joan B. Peris i José Alcamí, que han publicat els resultats en la revista PLOS Biology.

Així, explica que davant d'una infecció, un component clau de la resposta del sistema immunitari contra els virus són els limfòcits T, que són leucòcits de la sang que reconeixen unes seqüències curtes de proteïnes virals fixades a la superfície de les cèl·lules infectades, anomenades epítops.

Però els virus poden esquivar el sistema immunitari, donant lloc a una "carrera d'armes" amb el sistema immunitari de l'hoste ja que este reconeix i ataca els epítops virals i els virus muten per a fugir. Això provoca que els genomes dels virus tendisquen a variar substancialment en les regions que codifiquen els epítops.

Però en el cas del virus de la immunodeficiència humana (VIH) es presenta una excepció a esta tendència: els epítops no semblen variar tant com cabria esperar. S'han proposat diverses hipòtesis per a explicar este il·lògic comportament, però un estudi de Rafael Sanjuán, Miguel R. Nebot, Joan B. Peris i José Alcamí, publicat en PLOS Biology, presenta una nova explicació.

D'esta manera, els investigadors s'han centrat en una particularitat del VIH, el fet que infecte unes cèl·lules que pertanyen al mateix sistema immunitari, uns limfòcits coneguts com a T col·laboradors. És sabut que VIH infecta amb més eficiència als limfòcits actius que als dorments, i els limfòcits s'activen quan reconeixen un epítop. Per tant, pot ser que el VIH no sempre vullga evadir el sistema immunitari.

Per a comprovar esta sospita els autors han desenvolupat un model matemàtic de la xarxa d'interaccions entre limfòcits de diversos tipus i els virus. Establixen dos versions diferents del model: una, amb un virus que infecta a cèl·lules no immunes, i una altra amb un virus que infecta a limfòcits, com VIH. Els resultats són bastant sorprenents: en el primer cas, el virus sempre gaudix de la fugida. Però en el cas del VIH, la dependència de l'activació dels limfòcits sembla, a vegades, afavorir els epítops virals que són clarament reconeguts pel sistema immunitari.

Així, l'investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i professor del departament de Genètica de la Universitat de València Rafael Sanjuán constata que la literatura sobre el VIH és "extremadament àmplia i sovint podem trobar resultats dispars, fins i tot contradictoris".

Per exemple, alguns estudis han suggerit que la resposta immunitària promou el canvi evolutiu al VIH, seleccionant variants d'escapament. Tot i això, altres autors han observat just el contrari. En este treball, "proposem un nou model que intenta integrar les diferents observacions i resoldre esta paradoxa", explica.

VACUNES CONTRAPRODUENTS

Els autors subratllen que hi ha una implicació pràctica en els seus descobriments. El propòsit de les vacunes és presentar al sistema immunitari els epítops dels patògens perquè l'organisme els reconega i puga reaccionar ràpidament davant d'una infecció. Però si el seu model és correcte, llavors les vacunes contra el VIH podrien resultar contraproduents si contenen epítops reconeguts pels limfòcits T col·laboradors.

En comptes d'això, assenyala que les vacunes haurien d'apuntar només cap als epítops virals reconeguts per altres tipus de limfòcits, com per exemple els T citotòxics, les cèl·lules "assassines" encarregades de destruir el virus.

Alhora, ha ressaltat que gràcies a la tasca feta per nombrosos investigadors durant les últimes dècades, el VIH ha deixat hui de ser un virus letal, tot i que tot i això, "encara queden reptes per superar i, potser, el més important siga trobar una vacuna realment eficaç".

"Esperem que els resultats obtinguts en este treball ens ajudin a comprendre millor les interaccions entre el VIH i el sistema immunitari i, en este sentit, la nostra aportació pot resultar d'utilitat per al disseny de noves vacunes", conclou Sanjuán.