Justícia portarà a Registres Civils i hospitals el 'Vocabulari de noms de persona' de l'AVL amb més de 3.000 entrades

VALÈNCIA 6 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques distribuirà als 542 Registres Civils de la Comunitat Valenciana i als hospitals públics l'última edició del 'Vocabulari de noms de persona' elaborat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb 3.152 entrades de noms valencians, 700 més que en el treball anterior de 2006, amb la seua equivalència al castellà.

Així ho ha assegurat este dilluns el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, durant la seua presentació en el monestir de Sant Miquel dels Reis, al costat del president de l'AVL, Ramon Ferrer; el president de la Secció d'Onomàstica de la institució, Emili Casanova, i la tècnica en Onomàstica, Mireia Mollà.

Puchades, que ha agraït a l'Acadèmia els seus esforços per difondre i normalitzar l'ús de noms en valencià, ha fet públic el seu "compromís" de posar este 'Vocabulari' a l'abast dels funcionaris dels 542 Registres Civils de la Comunitat, encara que depenguen del Ministeri.

També farà les gestions oportunes amb la Conselleria de Sanitat per a fer-ho arribar als hospitals públics valencians, on enguany s'ha començat a implantar una aplicació informàtica que permet la inscripció dels nounats directament des de les oficines del centre sanitari, a falta d'un tràmit administratiu posterior en el Registre Civil.

Segons el secretari autonòmic "s'ha avançat molt en el reconeixement del valencià" tot i que "els canvis són relativament recents". En este sentit, ha recordat quan ell mateix, en complir la majoria d'edat, va acudir al Registre Civil a canviar el seu nom per a valencianitzar-lo i ha fet un repàs per la normativa sobre este tema fins a hui.

Així ha explicat que la Llei de Registre Civil de 1957 deia que "el nom dels nascuts en territori espanyol havia d'estar escrit en castellà i havia de correspondre amb nom que se li havia donat en el bateig, sense excepció". En 1977 es legalitza la possibilitat de posar el nom en la llengua pròpia del territori amb llengua cooficial i a partir de 1998 es pot també canviar la grafia dels cognoms per a adaptar-los, en este cas, al valencià.

En l'actualitat, la normativa estatal vigent atorga "llibertat absoluta per a posar el nom als fills o filles sempre que no siguen contraris a la dignitat de la persona", ha puntualitzat Puchades i existeix a més la possibilitat de sol·licitar el canvi tant de nom com de cognoms per a "valencianizarlos".

De fet, la "missió" del 'Vocabulari de noms de persona' és "ajudar els pares i mares a triar el nom en valencià dels seus fills, facilitar informació a ciutadans que volen adaptar en valencià el seu nom actual i aportar als funcionaris i a les diferents confessions religioses un inventari de noms amb la forma correcta en valencià", ha subratllat el president de l'AVL, Ramón Ferrer.

Per a açò, el vocabulari d'arreplega un llistat "exhaustiu" de noms propis de les dos llengües cooficials de la Comunitat que "facilitarà als funcionaris el seu deure informar i proporcionar la correcta tramitació de la inscripció i del canvi de noms propis al valencià".

"RETORNAR LA HISTÒRIA ARRACONADA"

El president de la Secció d'Onomàstica de l'AVL, Emili Casanova, ha destacat que la idea és "retornar als noms tradicionals valencians una història intervinguda pel castellà, que els havia arraconat a voltes totalment, a voltes deixant-los solament amb els cognoms". Este volum busca "retornar la sang al nostre nomenclátor onomàstic", ha agregat.

El criteri del 'Vocabulari' ha sigut el d'acceptar qualsevol nom històric o actual, adaptat al valencià, incloent les diferents variants formals: Bertomeu/Bartomeu, Abdó/Abdon, etc.

A més, s'ha tingut en compte l'aprovació de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, en la qual desapareix la prohibició de la consignació oficial d'hipocorístics. Per tant, s'han inclòs els noms familiars i diminutius més comuns com Nelo, Quima o Ximo.

D'esta manera, tal com han explicat Casanova i Mollà, esta edició del 'Vocabulari de noms de persona' obri un "ventall de possibilitats" que arreplega els noms més tradicionals en valencià (Jaume, Josep, Carme o Vicenta), els noms de la literatura valenciana (Tirant, Carmesina o Curial), noms medievals (Artal, Arnau, Violant, Blanca o Germànica), topònims (Garbí o Mariola), verges valencianes (Lledó, Balma, Murta), noms adaptats d'altres cultures (Hussein/Hassan o Nàdia) i noms hipocorístics tradicionals en valencià (Quelo, Felo o Cento, Ximo, Conxa o Nela).

Casanova ha confiat que esta obra, que ha intentat adaptar-se a la "realitat actual" siga "acceptada sense discursos estèrils ni existencialistes". Des de l'AVL únicament fan les seues propostes per a adaptar els noms, "les persones són les que trien", ha subratllat.

L'acadèmic ha assegurat que encara "queda molt per fer" i ha avançat que ara toca fer un 'vocabulari' de cognoms, una iniciativa que espera que es puga materialitzar "en un any" aproximadament.