La jutgessa dana demana a Emergències que conserve les comunicacions del Coordcom des de l'alerta hidrològica al 29O

   VALÈNCIA, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha demanat a la Conselleria d'Emergències que conserve íntegrament les comunicacions que figuren en el sistema Coordcom -- la plataforma interna de comunicació de l'112-- des de l'alerta hidrològica declarada el 24 d'octubre del 2024 fins al 29 a les 24.00 hores, dia de la dana que va deixar 228 víctimes mortals i danys milionaris en la província.

   La conservació ha d'incloure comunicacions escrites i registres d'àudio i vídeo, emeses o rebudes des del Centre d'Emergències (Cecopi), posat de comandament avançat, vehicle SATCOM112, vehicles lleugers, entre altres, segons assenyala la interlocutòria de la magistrada instructora, contra el qual cap recurs.

   La jutgessa estima així en part la petició formulada per l'acusació exercida per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que havia reclamat el plec de condicions de contractes subscrits en relació amb CoordCom i la còpia íntegra de les comunicacions que obren en el sistema des de l'alerta hidrològica declarada el 24 d'octubre del 2024 fins al 30 d'octubre del 2024 a les 12 hores.

   En el primer cas, la instructora considera que el plec de condicions del contracte subscrit amb el Coordcom no cal per a obtenir i analitzar la informació que es conté en el mateix. Respecte a la segona petició, assenyala que el període s'iniciaria el 24 d'octubre, la qual cosa és "justificable" atenent a l'inici de l'incident, però no fins a tot el dia 30 d'octubre del 2024 sinó fins a fins a la finalització del 29.

   "A això ha de sumar-se el tipus de delicte objecte d'investigació, homicidi i lesions imprudents, especialment pel que concernix arxius d'àudio i vídeos, respecte dels quals no consta un específic consentiment dels implicats", afig.

TELEFONADES A L'112 SOBRE BARRANCS

   D'altra banda, en una providència, i davant d'una petició de Ciutadans, demana que el supervisor de la Sala 112 de la Generalitat remeta, en el termini de 10 dies, les telefonades --que no els enregistraments-- que es van rebre en el telèfon 112 el dia 29 d'octubre del 2024, sobre desbordaments de barrancs, amb indicació de l'hora de la telefonada, contingut, així com les agències a les quals es va remetre este contingut, amb expressió de l'hora de remissió i de la lectura.

   Així mateix, i atès que en el sistema de telefonades de l'112 existix un qüestionari segons els casos, demana que s'indique si existix este qüestionari en cas d'avís de desbordaments de barrancs, rius, o inundacions, i en cas afirmatiu que es remeta el contingut del qüestionari en el mateix termini.

ARGÜESO

   D'un altre costat, en una altra interlocutòria, la magistrada rebutja el recurs de reforma en el qual la defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, l'investigat Emilio Argüeso, insistia en la seua sol·licitud de sotmetre a un examen forense al cap de Climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia, que va declarar com a testimoni.

   Per a la magistrada, resulta "sorprenent" que la defensa mantinga la pertinència d'una prova que suposaria l'"examen forçós" del testimoni per un mèdic forense i subratlla que en el recurs no es proporcionen nous arguments per a sustentar la petició d'esta prova.

   Sobre este tema, sosté que el testimonio del tècnic ha sigut "coherent, precís, acompanyat d'elements que corroboraven la seua versió" i que la petició constituïx un "atac directe" a la persona del testimoni.

    "Davant de la impossibilitat de qui afirma que s'ha faltat a la veritat, de rebatre mitjançant dades, fets, coneixements científics la declaració del testimoni, es pretén sembrar el dubte sobre el seu estat mental", apunta i qualifica de "despropòsit absolut" esta sol·licitud de prova.

   Per a la magistrada, "extramurs d'este procediment s'aboquen bulos, com s'ha comprovat recentment, falsedats que es repetixen mil vegades amb la finalitat que es convertisquen en alguna cosa cert" i subratlla la "gravetat extrema" de la sol·licitud d'esta prova, que "és incompatible amb principis bàsics, no només processals, sinó amb els propis de qualsevol Estat democràtic".

    "L'atribució de malalties mentals a els qui discrepaven amb l'Estat, va ser una constant en els règims totalitaris del segle XX, i d'això va ser un clar i conegut paradigma el succeït en la Unió Soviètica", conclou, al mateix temps que considera que, de tots els elements que són objecte d'investigació, "hi ha un fet que es manifesta com a notori pel seu públic coneixement: l'encertat de les previsions de l'AEMET".

    En esta línia, recalca: "Si es va optar per no tenir en compte estes previsions, per minimitzar el greu risc que s'aveïnava, només als responsables es pot atribuir, no al testimoni. Però esta negligència en la gestió de l'emergència, per molt estranya, sorprenent i dolorosa per als afectats, tampoc podria convertir-se en indici de cap patologia psíquica o neuronal".

    Sobre este tema, entén que "en cap cas procediria la submissió dels investigats a exàmens psiquiàtrics pels mèdics forenses" perquè això "suposaria incidir en l'estigmatització de les malalties mentals que s'associen desafortunadament de forma sistemàtica a comportaments delictius".