L'oferta d'habitatge "ha col·lapsat" a València, segons la Càtedra UPV: només 91 pisos nous i "preus disparats"

   VALÈNCIA, 10 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'últim informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al segon trimestre del 2025, revela que la ciutat de València ha registrat només 91 habitatges plurifamiliars d'obra nova disponibles per a la seua venda i que els preus en la ciutat estan "disparats".

   El director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López, ha advertit: "L'oferta d'habitatge nou a la venda representa menys del 0,02% del parc residencial. Des d'una perspectiva tècnica, no permet generar indicadors robustos. Des d'una perspectiva social, revela que ja no hi ha condicions per a produir habitatge. L'oferta ha col·lapsat. I el mercat no es modera: embogix."

   Per a una capital amb més de 800.000 habitants i 415.000 habitatges construïts, les 91 habitatges d'obra nova disponibles no són una xifra baixa, "és estadísticament irrellevant, urbanísticament alarmant i socialment inacceptable". "El veritablement greu no és que no puguem mesurar el mercat amb rigor; és que ja no hi ha comprat que mesurar", ha asseverat.

   L'escenari que mostra l'informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge inclou una altra dada que la institució qualifica de "demolidor": només 15 habitatges de protecció pública es trobaven en venda activa en tota la ciutat en el passat trimestre. Això suposa el 0,0036% del parc total de València. Una xifra que, més enllà del simbòlic, mostra el desmantellament funcional de la política pública d'accés a l'habitatge, ha explicat.

   L'estudi destaca que "la VPP ha deixat d'existir com a opció estratègica per a les llars amb ingressos mitjans i baixos. I mentrestant, en sòls ja planejats com Benimaclet, es qüestiona fins i tot l'edificabilitat consensuada, ignorant que rebaixar-la és condemnar a la joventut a seguir expulsada de la ciutat".

IMPOSSIBILITAT DE CONSTRUIR

   L'informe alerta també sobre la impossibilitat creixent de construir habitatge nou. No es tracta només de la lentitud burocràtica, ni tan sols de l'escassetat de sòl. El cost d'execució material ha crescut més d'un 30% des del 2020, amb becs del 50% en estructures, instal·lacions o acabats.

    El major coll d'ampolla, segons la càtedra, està en la falta de mà d'obra qualificada: l'edat mitjana en la construcció supera els 50 anys, i la Formació Professional no està absorbint la demanda. Les promocions es paralitzen, s'encarixen o directament es cancel·len. "Seguim dissenyant plans d'habitatge per a un país que ja no existix", conclou Cos-Gayón.

LA MITJANA DE LLOGUER ARRIBA A 1.900 EUROS

   En paral·lel, el mercat del lloguer continua la seua escalada: el preu mitjà supera ja els 1.900 euros al mes a la ciutat de València. "Tant el lloguer tradicional com el turístic creixen, la qual cosa desmenteix la narrativa oficial. El que es retrau és l'oferta, desplaçada per la inseguretat jurídica, la rigidesa regulatòria i la por a l'okupació", assenyala la càtedra.

   Fernando Cos-Gayón considera que la Llei 12/2023 ha produït efectes contraris als desitjats, expulsant a xicotets propietaris del mercat i agreujant el problema. Davant d'esta situació, ha valorat que "culpar al turisme és una coartada, no una estratègia. El lloguer no es decreta. Es construïx".

40 ASSENTAMENTS INFORMALS

   Les conseqüències més greus recollides en l'informe ja no són econòmiques: són socials. València presenta prop de 40 assentaments informals identificats per les entitats socials. Famílies que viuen en barraques, caravanes o infraviviendes, amb més de 200 menors sense condicions bàsiques.

    La Càtedra d'Habitatge ha recalcat que "no és una emergència nova" sinó "la conseqüència acumulada d'anys d'inacció institucional". Des de fa nou anys, la Càtedra Observatori de l'Habitatge ve alertant, informe després d'informe, sobre els signes d'esgotament del model: "No s'ha reaccionat. No s'ha planificat. I, el més greu: Espanya ni tan sols ha definit encara una tipologia d'habitatge social real, bàsica, viable i construible, com sí existeix en altres països que també enfronten forts fluxos migratoris cap a les ciutats, especialment a Hispanoamèrica. Sense aquest base, l'exclusió seguirà creixent. La demagògia expulsa, però no allotja."

   El que sí existix és l'Habitatge de Protecció Pública (VPP), el marc normatiu de la qual està aprovat, però no es pot activar sense el mòdul dinàmic de preus màxims, previst en el Decret 180/2024 de la Generalitat Valenciana.

    La Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV considera que "la seua publicació immediata és imprescindible per a permetre als promotors construir habitatge assequible en condicions viables. Este és hui l'únic camí realista per a frenar els assentaments, contenir els preus i reequilibrar el mercat."

   Com a conclusió de l'informe de l'últim trimestre, Fernando Cos-Gayón realitza la següent anàlisi: "La situació ja no és una crisi d'accés. És una emergència habitacional estructural, amb alt risc de derivar en un conflicte social. I el més preocupant és que ningú pot dir que no ho sabia. Tot està mesurat. Tot està dit. Qui va a fer alguna cosa?"