Mariano Barbacid: "A Espanya no ha canviat res, la investigació mai ha sigut una prioritat"

   VALNCIA, 23 Oct. (EUROPA PRESS) -

    El bioquímic Mariano Barbacid s'ha lamentat aquest dilluns que a Espanya la investigació "mai ha sigut una prioritat" i "aix no ha canviat res": "Ja ho deia Ramón i Cajal i ha plogut des d'aleshores. Espanya és un país que tradicionalment, amb un govern de dretes i amb un govern d'esquerres, la investigació mai ha tingut prioritat i aix segueix".

    Així, ho ha assenyalat el cientifíco espanyol en declaracions als mig abans de la presentació del documental en Caixaforum 'El camí invers', que arriba a Valncia de la m de Fundació QUAES en collaboració amb la Fundació Germans Álvarez Quirós. En aquest projecte s'analitza la trajectria científica de Mariano Barbacid, un dels investigadors més destacats a nivell internacional que el 2022 va obtindre el Premi Nacional d'Investigació Ramón i Cajal i que actualment dirigeix el Grup AXA-CNIO d'Oncologia Experimental.

   Sobre este tema, ha explicat que amb el títol del documental es vol reivindicar la necessitat que la investigació arribe al pacient. "Quan un investiga comena amb un problema molt complex com un tumor d'ací és impossible deduir gens, cal simplificar-ho, fer una línia cellular, allar un gen per a després poder entendre qu és el que est passant. Per una vegada que ho ha ents, ha de fer el camí invers, perqu repercutisca en el malalt perqu si solament ens quedem amb el coneixement, doncs és molt interessant com a científic, per no repercuteix en la societat", exposa.

   No obstant aix, critica que ser investigador a Espanya és "complicat" perqu el finanament és "molt limitada" ja que la mitjana dels projectes del ministeri estan en poc més de 50.000 euros i els mxims són 150.000 euros a l'any i amb el que costa la investigació "aix no és suficient per a poder fer una investigació competitiva".

   El doctor --que va revolucionar la forma d'entendre i tractar les malalties oncolgiques amb el descobriment del primer oncogén hum fa 41 anys als Estats Units-- explica és "impossible generalitzar el cncer perqu no és una malaltia sinó un conjunt de malalties, són 150 o 200". Per aix, "no podem parlar d'una terpia, ni de pensar a arribar a una cronificación per a parlar del cncer, perqu són malalties diferents i en una és possible arribar al fet que siga una malaltia crnica, algunes ja ho són, i en unes altres no".

   Per exemple, la supervivncia del cncer de prstata a cinc anys és més del 98% --"Es diu que els homes ens morirem amb cncer de prstata per no de cncer de prstata, assenyala--, mentre que en el de pncrees est en el 4 o el 5%, és a dir, que la gran majoria no sobreviu. A més, cal tindre en compte l'estadi en el qual s'haja detectat perqu un cncer de pulmó de grau 1 o 2 és "operable i no té majors problemes, per en grau 4 és quasi mortal". "No podem parlar d'una solució, cal especificar qu tipus de cncer i en quin estadi est", assenyala.

   Ara les seues investigacions se centren en l'estudi de l'oncogen K-RAS, que origina la mutació del tumor de pulmó i del pncrees, per a tractar de trobar noves terpies usant models animals. Així, assenyala que en el cncer de pncrees el frmac que més s'utilitza es va aprovar l'any 97 i des d'aleshores no s'ha trobat res millor, per "ja estem en ple camí invers".

   Per la seua banda, en la investigació de l'adenocarcinoma s'est un poc millor perqu "ja hi ha com 5 o 6 frmacs, per cal donar-los depenent de la mutació que té el pacient". "Encara que parega igual des del punt de vista de propietats clíniques, el tractament depn de la mutació que tinga. Tot aix ha canviat molt des que comptem amb la medicina de precisió o medicina personalitzada", ha destacat.

DONA I CINCIA

    Així mateix, en en la jornada s'ha celebrat la Taula de debat 'Dones en la Cincia' aprofitant que el propi Barbacid en el documental cueta que van ser dos dones, la seua professora de Cincies Naturals i la bioquímica Margarida Sales, les que van marcar per sempre la seua vocació científica.

   El científic ha assenyalat que en els seus 50 anys de carrera "mai" ha diferenciat entre un home o una dona en el laboratori ni ha presenciat que cap dels seus collegues discrimine les dones en els processos de selecció ni a Europa ni als Estats Units, la qual cosa no vol dir que no ocórrega. Solament al Japó li van admetre que van rebutjar a una investigadora "molt bona" per a ser directora de l'Institut de Cncer per ser dona.

   Així, destaca que "afortunadament" cada vegada hi ha a Espanya més investigadores que aconseguixen el nivell directiu i arriben a dirigir un cap laboratori, encara que "les diferncies encara no ha desaparegut encara". "Se'n va avanant, per encara faltada, per exemple en el CNIO, a pesar que el 80% dels investigadors són dones, caps de grups solament hi ha una tercera part", apunta. A més, assenyala que l'edat de la maternitat coincideix amb l'etapa en la qual un científic és més creatiu i pot afectar a la seua carrera.

   En la taula han intervingut la participació d'Ana Lluch, directora del grup d'Investigació en Cncer de Mama de l'INCLIVA; Sara García Alonso, investigadora del Centre Nacional d'Investigacions Oncolgiques (CNIO) i primera espanyola seleccionada com a astronauta reserva per l'European Space Agency (EIXA); i Concha López, catedrtica de Biologia Cellular de la Facultat de Medicina i Odontologia i directora del departament i laboratori de Biopatología.