PP i Vox pacten elevar de 12 a 15 mesos el temps mínim d'empadronament a la Comunitat per a poder accedir a la RVI

   VALÈNCIA, 10 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El PP i Vox han pactat este dimarts diverses esmenes d'aproximació al projecte de llei per a la millora de la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI), entre elles una per a elevar de 12 a 15 mesos el temps mínim de residència continuada a la Comunitat Valenciana per a poder accedir a l'ajuda i una altra per a considerar com a infracció de caràcter molt greu el fet d'haver sigut acreditada mitjançant resolució judicial ferma la situació d'ocupació d'un habitatge sense títol habilitante.

   Estes esmenes han sigut registrades sobre les 10.10 hores d'este mateix dimarts, apenes 20 minuts abans de l'hora d'inici de la comissió de Família, Política Social i Igualtat de Les Corts, en el punt de la qual del dia figurava el debat i votació del citat projecte de llei. El PSPV i Compromís han criticat esta situació, que han arribat a ratllar de "xafogor" i de "ridícul espantós", mostra del "tarannà democràtic" de les altres dues formacions.

   Entre les seues esmenes transaccionals, PP i Vox incorporen al terme "violència sobre la dona" el de "violència intrafamiliar" i suprimeixen el caràcter "indefinit" de la RVI per a substituir-ho pel de "periòdic i vinculat al manteniment dels requisits i condicions que van originar el dret a la seua percepció".

   En este sentit, fixen la durada inicial en els sis anys renovables, "transcorreguts els quals, esta renovació s'efectuarà cada tres anys en les condicions que s'establisca reglamentàriament, i sempre que persistisca la situació de vulnerabilitat social i econòmica que va motivar el seu reconeixement".

   D'altra banda, eleven als 15 mesos el període mínim de residència habitual de manera continuada a la Comunitat Valenciana i, excepcionalment, davant de la impossibilitat d'empadronament, establixen que el requisit de residència habitual "s'entendrà compliment quan s'acredite la residència efectiva mitjançant l'assignació de Targeta Sanitària Individual (SIP), la inscripció com a persona demandant d'ocupació, l'escolarització de persones descendents o l'ocupació d'una plaça d'acció concertada en el sector d'atenció a persones en situació de risc d'exclusió pertanyents a col·lectius vulnerables".

   També suprimixen la possibilitat de no exigir els períodes mínims de residència habitual a persones titulars d'una renda mínima concedida en una altra comunitat autònoma que passen a fixar la seua residència en qualsevol municipi de la Comunitat i, en el cas de ser víctima de violència sobre la dona i/o violència intrafamiliar, afigen que haurà d'haver-se constituït "una nova unitat de convivència".

OBLIGACIONS I PLANS D'ATENCIÓ

   Mentre, en el cas de les obligacions de les persones destinatàries de la RVI, afigen una perquè, en el cas de tenir menors d'edat a càrrec, es responsabilitzen de l'escolarització i assistència al centre educatiu durant l'etapa d'escolarització obligatòria i perquè, quan el menor siga beneficiari d'una plaça gratuïta de 0 a 3 anys, no tinga la consideració de falta d'assistència les comunicades al centre pels pares o tutors.

   Respecte als Planes d'Atenció Individual d'Inclusió (PAI), especifiquen que hauran d'"ajustar-se a les prioritats, capacitats i circumstàncies de les persones als qui es dirigix i adequar-se a un model integral d'intervenció, contemplant totes les actuacions que es consideren necessàries per a la consecució dels objectius d'inclusió, tant des de l'àmbit dels servicis socials com, si escau, dels d'ocupació i formació, educació, habitatge, salut, esport i cultura amb igualtat d'oportunitats".

   Establixen també que totes les persones que integren la unitat de convivència majors de 16 anys "hauran de conèixer, subscriure i participar activament en el PAI" i la seua participació en el mateix "tindrà caràcter obligatori" per a mantenir el dret a la prestació de la RVI. Mentre, indiquen que la competència per a determinar si existeixen motius d'exoneració temporal i/o parcial del PAI serà de les persones professionals de referència d'intervenció social d'atenció primària.

   A més, fixen entre les actuacions específiques "aquelles que garantisquen l'alfabetització i l'aprenentatge de l'idioma, la participació social, cultural i comunitària, promovent la convivència des del respecte als valors democràtics, constitucionals i estatutaris i als drets fonamentals, que facilite la inclusió i l'accés a ocupació i que fomenten la igualtat entre dones i homes, renunciant a qualsevol pràctica que atempte contra la dignitat i integritat de la infància i les dones".

   Silvia Gómez (PSPV) ha acusat al PP d'impulsar una política social "destructora", a Vox de tractar d'imposar la "integració" enfront de la "inclusió", i a ambdues de "atacar a les persones més vulnerables" amb esta norma per "rèdit electoral". "Estem davant de l'extrema dreta més racista i xenòfoba", ha alertat, al mateix temps que ha carregat contra els 'populars' per "engolir": "Vox no governa, mana (...), els està xuclant la sang".

   I Francesc Roig (Compromís) ha denunciat que PP i Vox han eliminat de la llei "les referències a la violència de gènere" i ha acusat a ambdues formacions de "racisme", encara que ho intenten "maquillar", i d'imposar un "règim sancionador" per a buscar "càstig i mà dura a les persones més vulnerables". "Volen obligar a la gent a passar per la pedra. Quina inclusió és esta?", els ha preguntat.

   També ha retret al PP que haja deixat la norma "en mans de Vox" i, encara que ha valorat els intents de "diàleg", ha lamentat que han caigut "en sac trencat": "El que heu fet hui és d'una baixa cultura democràtica".