Quan aprendre "dol": famílies demanen formació i un protocol d'atenció educativa a alumnat amb dislèxia

   VALNCIA, 19 Ene. (EUROPA PRESS) -

   La dislxia és una "dificultat d'aprenentatge invisible" que pot afectar a l'autoestima de l'alumnat i que provoca, per la falta de detecció primerenca, que estudiants brillants abandonen el sistema educatiu. Enfront d'aquesta realitat, famílies amb fills i filles amb aquesta necessitat especial d'atenció educativa reclamen més formació del professorat i l'engegada d'un protocol comú perqu els centres disposen dels recursos necessaris per a atendre de forma adequada a aquests escolars.

   Aquesta és una de les qüestions que s'abordaran en les VII Jornades de Dislxia i altres DEA de la Comunitat Valenciana 'De l'evidncia a l'aula', que es desenvoluparan dissabte que ve 27 de gener en Caixaforum Valncia impulsades per l'associació Trenca-dis.

   Docents, sanitaris, orientadors i representants de l'administració se citaran en aquest frum, que té com a principal objectiu "sensibilitzar a la comunitat educativa, tant al professorat com a les famílies, que habitualment no tenen l'oportunitat de formar-se junts", explica a Europa Press la presidenta de l'entitat, Concha Barceló.

   La portaveu de Trenca-dis --un collectiu que congrega ja a més de 400 socis-- detalla que entre les dificultats més importants a les quals s'enfronta l'alumnat amb dislxia figura la "invisibilitat" d'aquesta dificultat d'aprenentatge i el fet que, per tant, es puga confondre amb falta d'esfor o de motivació.

   "El sistema educatiu es basa en la lectura i l'escriptura i quan una persona no pot adquirir aquests aprenentatges al nivell que s'espera ho passa molt mal perqu tots els dies ha d'enfrontar-se a aix", recalca Barceló, que alerta que la prctica totalitat dels estudiants amb dislxia "té baixa autoestima".

   En aquest punt, subratlla la importncia de la detecció primerenca, que multiplica les possibilitats d'xit educatiu. "Si no s'intervé prompte, tenim un fracs escolar pel que el major repte del sistema educatiu és donar una resposta inclusiva i, per a aix, el professorat ha d'estar format i conéixer els indicadors d'alarma".

   A partir d'ací, cal treballar en les adequacions que aquest alumnat precisa, és a dir, flexibilitzar la metodologia. "Adaptacions molt senzilles marquen la diferencia ens xit o fracs", assevera Barceló, que posa com a exemple l'ús d'audiolibros, exmens orals o no tindre en compte errors ortogrfics propis de la dislxia. "Fins que aix canvie els va a doldre molt aprendre", lamenta.

   Per aix, Trenca-dis sollicita a l'administració més formació per als docents en els Cefire, ja que "actualment és molt escassa". Igualment, advoca per aplicar a la Comunitat "un protocol d'actuació comuna amb la finalitat de que tots els centres educatius es guien per una mateixa manera de fer la coses i donen una resposta unificada davant una realitat que engrosseix cada anys les xifres d'abandó i fracs escolar".

   Des de Trenca-dis creuen que les accions haurien de ser generals en tota Espanya perqu la problemtica de les persones amb dislxia és la mateixa en tot el territori i, sobre la normativa actual valenciana d'inclusió, consideren que "parla de nivells de resposta, la qual cosa est molt bé, per no aterra, no concreta".

AVANOS EN LA SELECTIVITAT

   Concha Barceló revela que els estudiants amb dislxia patixen moltes dificultats en l'ESO i Batxillerat, etapes que es convertixen en un "autntic embut" en el pas de l'alumnat a l'educació superior.

   En aquest sentit, celebra els avanos que l'associació ha aconseguit recentment després de mantindre una trobada amb la secretria autonmica d'Universitats, María Esther Gómez, la directora general d'Innovació i Inclusió Educativa, Rosario Escrig, el director general d'Universitats, José Antonio Pérez Juan, i el coordinador general de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), Antoni Gil.

   Fruit de les converses, les instruccions del curs 2023-24 per a l'adequació dels criteris d'avaluació de les Proves d'Accés a la Universitat contemplen la no penalització de les faltes en rees no lingüístiques i, pel que fa a aquest, no comptabilitzar les faltes d'ortografia natural i arbitrria. Quant a l'ortografia reglada, tenint en compte que la qualificació global de l'exercici pot disminuir un mxim de 3 punts per qüestions de correcció ortogrfica, es descomptaran 2/3 de la puntuació total a l'alumnat amb DEA per al qual s'ha sollicitat aquesta reducció.

   Trenca-dis recorda que la dislxia és una dificultat específica d'aprenentatge de la lectura d'origen neurobiológico. Aquestes dificultats són conseqüncia d'un dficit en el component fonolgic del llenguatge que és inesperat en relació a altres habilitats cognitives i l'educació rebuda. Aix és, les persones amb dislxia, malgrat tindre un nivell d'intelligncia normal o alt i oportunitats d'aprenentatge, no són capaos d'adquirir les habilitats lectores de la manera en qu seria esperat.

   L'associació dirigeix la seua acció a l'acompanyament a les famílies i a la formació perqu "disposen de ferramentes per a poder defendre els drets dels seus fills i filles i crear una xarxa de suport", conclou Concha Barceló.