VALÈNCIA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -
Les Seccions Sindicals del Sindicat Español de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf) han convocat un primer calendari de mobilitzacions en MetroValencia i Tram d'Alacant, durant nou i sis jornades respectivament que coincidiran amb els dies principals de la setmana fallera, "en defensa de la seguretat i la justícia organizacional", i després de "haver esgotat les vies de negociació establides en les respectives comissions de conflictes cursades pels maquinistes així com davant del Tribunal d'Arbitratge Laboral".
En Metrovalencia la vaga està convocat els dies 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 24 i 26 de març. Del 14 al 19, les hores de la protesta estan fixades des de les 0.00 a les 2.00 o 2.30, entre les 11.11 a 15.15/16.30 i de 20.00/21.30 a 22.30/23.59 hores, segons els dies, amb excepció del 13 (11.00 a 15.00 i de 21.00 a 23.59) i el 24 i 26 (de 6.00 a 9.30; de 12/12.30 a 16/16.30) i de 20/20.30 a 22.30/23.00 hores).
En el TRAM d'Alacant, l'horari de la huelha serà el mateix --de 7.00 a 10.00, de 13.00 a 16.00 i de 19.00 a 21.00 hores-- els dies 13, 16, 18, 20, 24 i 26. Es tracta de primer calendari d'aturs conjunt, segons ha informat en un comunicat.
El sindicat explica que en la negociació ha instat a la direcció de FGV "a atendre les carències de seguretat i a garantir un tracte just per als maquinistes en la negociació col·lectiva, de manera que es pose en relleu la importància de les funcions dels llocs amb rols crítics de seguretat, la negociació de la qual seguix en via morta".
Des de Semaf denuncien "la falta d'interès de la direcció, que no ha estimat oportú si més no intentar el diàleg en cap dels fòrums possibles per a això" i considera que FGV "es troba instal·lada en una visió que menysprea el treball que realitzen els maquinistes, reduint la importància de l'última baula en matèria de seguretat i normalitzant situacions que es produïxen diàriament i que no haurien de produir-se".
Segons el secretari de Ferrocarrils Autonòmics, José Javier Bleda, suposa "apuntar-se a la gestió del ferrocarril com es gestionava fa dècades, negant constantment la rellevància dels rols crítics de seguretat i el respecte per la seguretat des d'un enfocament organizacional, tècnic, instrumental, formatiu i professional".
PETICIÓ DE MILLORES
Dins dels aspectes relacionats amb la seguretat, Semaf ha proposat a la direcció una sèrie de millores en infraestructures; eliminació de riscos i factors de risc operacionals; millor identificació dels senyals i dels propis enclavamientos; millora dels sistemes d'il·luminació de les zones tranviarias i ferroviàries; actuacions necessàries en les cabines de conducció, tant per a les funcions del maquinista com en benefici del passatge; protocols davant de situacions excepcionals --com subratlla que reividicaban "abans de la dana"-- així com millores en els processos de formació, tant d'entrada com d'habilitació i impartició de pràctiques, entre altres qüestions.
Des de Semaf destaquen que totes les mesures que reivindiquen, incloses les professionals, "suposen directa o indirectament millores en el camp de la professionalització i de la seguretat". Com a exemple, exposen la situació donada amb el protocol davant de fenòmens climatològics adversos comanda "des de fa anys" pels maquinistes que, finalment, "va tenir com a repercussió el dia de la dana i que després de la denúncia del sindicat la pròpia autoritat laboral va aclarir que "no va haver mesurades per a evitar danys a empleats de FGV".
El sindicat denuncia que es porten "arrossegant durant massa temps situacions anòmales --limitacions temporals de velocitat, funcionaments defectuosos de nous enclavamientos, problemes amb equips embarcats i infraestructura, deterioració del material mòbil actual, etc-- fins al punt d'haver 'normalitzat' les situacions degradades, sent la tònica habitual el que hauria de ser excepcional: retards, supressions de circulacions i avaries constants".
Per al sindicat, una millora en estos aspectes "repercutiria en benefici tant dels treballadors de FGV com dels seus viatgers". Segons Bleda, la situació comporta al seu torn un "augment crític de l'estrès i l'ansietat bolcada en el maquinista, al que se li exigix complir uns horaris en situacions impossibles de gestionar i en una infraestructura que no està pensada des de la seua òptica, al que se li introduïxen tot un seguit de factors de risc dels quals, en tot cas, acaba sent sempre responsable".