El Suprem ratifica que la indemnització per acomiadament improcedent no pot incrementar-se "via judicial"

   MADRID, 16 Jul. (EUROPA PRESS) -

   El ple de la Sala social del Tribunal Suprem (TS) ha dictat sentència en la qual establix que la indemnització per acomiadament improcedent prevista en l'article 56.1 de l'Estatut dels Treballadors (ET) no pot veure's incrementada en "via judicial amb altres quanties que atenguen a les circumstàncies concretes de cada cas".

   El Suprem indica que no es pot incrementar via judicial esta indemnització sense que això supose ni una vulneració de l'article 10 del Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) ni de l'article 24 de la Carta Social Europea revisada, en els quals només s'indica que la indemnització ha de ser adequada.

   D'esta manera, el Tribunal Suprem avala el dictat en una sentència del desembre passat, on el ple de la seua Sala Quarta ja va indicar per "unanimitat", que la indemnització per acomiadament improcedent establida en l'article 56 de l'Estatut dels Treballadors (ET) de 33 dies de salari per any de servici "no pot veure's incrementada en via judicial" sense que això supose una vulneració de l'article 10 del Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

    En esta nova sentència, el Suprem considera que, igual que va fer en relació amb el Conveni 158 OIT, l'expressió dret a una "indemnització adequada", que reitera l'article 24 de la Carta Social Europea revisada, resulta "literalment inconcreta".

   Per això, l'Alt Tribunal entén que no es tracta de mandats directament aplicables, sinó de "declaracions programàtiques, d'oberta interpretació, la virtualitat concreta de la qual exigiria una intervenció legislativa".

LA INDEMNITZACIÓ TAXADA ÉS "ADEQUADA"

   A més, el Suprem indica que la doctrina constitucional ha manifestat que la indemnització taxada de la legislació espanyola "és una indemnització adequada". "Esta fórmula legal ha vingut oferint seguretat jurídica i uniformitat per a tots els treballadors que, davant de la pèrdua de la mateixa ocupació, són reparats en iguals termes", exposen des del Suprem.

   L'Alta Tribunal conclou en la sentència que les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) "no són executives, ni directament aplicables entre particulars", ja que, a diferència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el CEDS "no és un òrgan jurisdiccional ni les seues resolucions són sentències".

    "Tal com disposa la pròpia normativa del Consell d'Europa, les decisions del CEDS ni tan sols vinculen al Comitè de Ministres del propi Consell d'Europa, ni tampoc als tribunals interns de cada estat, reiterant en este punt les conclusions a les quals ja han arribat el Tribunal Suprem francès i el Tribunal Constitucional italià", exposen des del Suprem.