El TS confirma la presó permanent revisable per al Tuvi per l'assassinat i agressió sexual de la jove Wafaa

   VALÈNCIA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la presó permanent revisable per a David S.O, conegut com El Tuvi, per l'assassinat, amb l'agreujant de gènere, i l'agressió sexual de la jove Wafaa comesa al novembre del 2019 a Carcaixent.

   D'esta forma, confirma la decisió de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que, al seu torn, va ratificar la sentència de l'Audiència Provincial en aplicació del veredicte del jurat popular que ho va declarar culpable dels fets, segons la resolució avançada per Levante-EMV i consultada per Europa Press.

    Per l'agressió sexual, la magistrada presidenta del tribunal del jurat li va imposar a més huit anys de presó més llibertat vigilada, prohibició d'acostament a la família de la víctima i el pagament una indemnització de 480.000 euros, condemnes totes que es mantenen.

   El Tuvi havia recorregut davant del TS al·legant indeguda aplicació de diversos articles de la Lecrim, de l'agreujant de gènere i sostenia que s'havia produït indefensió, en considerar que la sentència s'apartava del veredicte i de la presumpció d'innocència per falta de prova de càrrec suficient. Per la seua banda, ministeri fiscal i acusació van sol·licitar la inadmissió i impugnació de tots estos motius.

   A través del recurs, la qual cosa el condemnat va expressar va ser una discrepància amb la suficiència i valoració de la prova duta a terme pel Tribunal del Jurado i amb la qual considerava enervada la presumpció d'innocència, assenyala el Suprem.

    No obstant això, el TS manté que el TSJCV va dur a terme en la sentència "un control revisor" de la valoració probatòria efectuada pel jurat, en la qual va constatar la seua "correcció" i va aconseguir les mateixes conclusions fàctiques i jurídiques que la magistrada-presidenta: "la condemna se sustenta en prova de càrrec vàlida, lícitament obtinguda, practicada en el judici amb inmediación, sotmesa a contradicció i racionalment valorada per tots dos tribunals".

    Per tant, considera que les al·legacions del recurrent "no es dirigixen a evidenciar absència de prova o valoració irracional de la mateixa, sinó a introduir una reconstrucció alternativa dels fets vedat en cassació".

PROVES SUFICIENTS

   Així mateix, considera que el TSJCV va conformar "un quadre probatori suficient" per a entendre que l'acusat "va actuar amb finalitat sexual i en contra de la voluntat de Wafaa", com ho demostra el fet de l'aparició de les seues peces a l'interior del pou separades del cos; el trencament del sostenidor entre les copes, i l'absència de la samarreta, que no va ser trobada, junt amb el rebuig de David per part de la víctima, alguna cosa que van posar de manifest "els testimonis i el context d'assetjament sexual previ".

    A més, subratlla que la versió dels fets que oferix l'acusat ha sigut rebutjada "de plànol" pel TSJCV. El Tuvi va declarar que la petició de diners que li va fer la víctima i la seua negativa a donar-li-ho va motivar que Waffaa s'enfellonira i li insultara, arribant a colpejar-li, per la qual cosa la va agafar del coll i va estrènyer fins que es va esvair, moment en el qual va llançar el cos al pou de la casa familiar.

    No obstant això, el jurat va raonar que això "no és creïble" atenent a l'informe d'autòpsia, en el qual els perits expliquen que l'oclusió de les vies respiratòries va ser el detonant de la mort de Wafaa, però abans d'este fet, es van produir lesions tant amb arma de foc com amb arma blanca; en l'informe d'autòpsia que va determinar que es van produir tant ferides com a traumatismes ossis perimortem que indiquen que la víctima estava amb vida quan li la va llançar al pou i que va ser emmanillada per les nines amb cinta americana, "deixant-la en absoluta indefensió" i que la va llançar a un pou de setze metres de profunditat, la qual cosa va determinar la seua mort per asfíxia mecànica.

    Quant a la motivació de gènere aplicada com a agreujant, --que es va sustentar "en la valoració conjunta del contingut dels missatges, la dinàmica de control, les desqualificacions reiterades, el menyspreu manifestat cap a la víctima per la seua condició de dona i pel seu origen-- i la pròpia seqüència delictiva, caracteritzada per l'exercici de poder i dominació sobre el seu cos i la seua llibertat", el TSJCV va confirmar que no es recolzava "en una apreciació subjectiva, sinó en una pluralitat de dades objectives" que permeten concloure que va haver-hi "un mòbil de dominació i menyspreu de naturalesa clarament discriminatòria".