El TSJCV denega suspendre els servicis mínims fixats per la generalitat per a la vaga de metges

   VALÈNCIA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha denegat les mesures cautelars sol·licitades per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), que demanava suspendre els servicis mínims essencials decretats per l'administració per a la vaga de facultatius que va començar el passat 16 de febrer i està convocada també per als períodes 16-20 de març, 27-30 d'abril, 18-22 de maig i 15-19 de juny d'enguany 2026.

    CESMCV demanava la suspensió de la resolució de la Direcció general de Treball de la Generalitat Valenciana que fixava els servicis mínims en considerar-los abusius. El sindicat mèdic argumentava que, en la pràctica, estos servicis mínims eren quasi "del 100 per cent", per la qual cosa van presentar una sol·licitud de mesura cautelar de suspensió. En concret, va al·legar que resultaven "excessius i freturosos de motivació, amb lesió del contingut essencial del dret de vaga".

   L'Advocacia de la Generalitat, en representació de la Conselleria de Sanitat, va formular al·legacions oposant-se a la suspensió amb l'argument de la presumpció de validesa i executivitat de l'acte, el "interès general en la protecció de la salut i de la vida i l'esencialidad del servici sanitari".

    Per a això, va aportar un informe tècnic-sanitari que justificava els servicis mínims "per la configuració perllongada i recurrent de la vaga, la necessitat de continuïtat assistencial (urgències i crítics, crònics, oncològics, embarassades, pal·liatius, etc.) i el risc de danys irreversibles (morbimortalidad evitable, col·lapse progressiu d'urgències i hospitalització, impacte estructural en llistes d'espera)".

   En la resolució, els magistrats entenen que el funcionament dels serveis públics, en este cas els sanitaris, i més concretament els metges i altres professionals del grup A1 del Sistema Nacional de Salut, "justifica la limitació d'este dret de vaga en termes que no signifique la seua desnaturalització", segons la interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

   La Sala considera que una suspensió dels servicis mínims a Sanitat "podria comportar un risc cert de perjudicis irreparables en els usuaris, afectant a béns constitucionalment preeminents (vida, integritat i salut)".

INFORME TÈCNIC DE L'ADMINISTRACIÓ

   Tal com arreplega la interlocutòria, la resolució administrativa impugnada i l'informe tècnic-sanitari aportat per l'Administració "raonen la necessitat d'assegurar el manteniment de l'assistència urgent; la continuïtat de l'atenció a pacients crònics i vulnerables i l'evitació de descompensacions, retards diagnòstics i terapèutics i un col·lapse progressiu dels dispositius d'urgències i hospitalització".

   Sobre la petició subsidiària en relació amb l'increment d'alguns percentatges de servicis mínims en la resolució impugnada, per a la sala, esta qüestió, per si sola, "no acredita una desproporció palmaria que justifique paralitzar l'executivitat de l'acte".

    "L'Administració explica convincentment que, en esta determinació, a diferència d'altres ocasions, la configuració temporal de la vaga en blocs de nou dies consecutius (cinc laborals i dos caps de setmana) i reiterats en mesos successius, exigix dimensionar de forma diferent els servicis mínims per a evitar els efectes acumulatius en estos; valoració que, de ser controvertida, és pròpia de l'enjudiciament de fons amb plena prova i contradicció, no d'esta peça de mesures cautelars que només permet un coneixement limitat", sosté el TSJCV.