Astrònoms liderats per un valencià fotografien la supernova més jove

VALÈNCIA 24 Nov. (EUROPA PRESS) -

Un equip internacional d'astrònoms, liderat pel valencià Iván Martí Vidal, ha aconseguit prendre una imatge radioastronòmica de la supernova més jove mai obtinguda. Catorze dies després de l'explosió d'una estrella en la Galàxia del Remolí (M51) el mes de juny passat, telescopis coordinats a tot Europa han fotografiat l'esclat còsmic amb un detall equivalent al qual suposaria veure una pilota de golf en la superfície de la Lluna, ha informat la Universitat de València (UV).

Els resultats d'esta investigació, en què participen la Universitat de València i l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, es publiquen esta setmana en la revista 'Astronomy & Astrophysics'. En les observacions han participat els telescopis de la NASA en Robledo de Chavela (Madrid) i de l'Institut Geogràfic Nacional en Yebes (Guadalajara).

La majestuosa Galàxia del Remolí, a escassos 23 milions d'anys llum de la Terra, en la constel·lació dels Lebreles, amb el seu bell aspecte, pot ser també escenari d'un dels fenòmens més violents de l'univers: la mort d'una estrella en forma d'explosió supernova, han explicat les mateixes fonts en un comunicat.

Amb la combinació de diversos radiotelecopis distribuïts per Espanya, Suècia, Alemanya i Finlàndia i processant les seves dades en un superordinador als països Baixos és possible aconseguir la capacitat d'un telescopi de milers de quilòmetres de mida, és a dir, tan gran com el continent europeu. D'esta manera, s'ha pogut obtenir una imatge molt nítida d'este objecte, amb un detall cent vegades superior al del telescopi espacial Hubble. Esta tècnica, coneguda com a radiointerferometria, ha permés a Iván Martí i als seus col·laboradors fotografiar la supernova SN2011dh pocs dies després de la seua explosió.

Les observacions de SN2011dh suposen un rècord. "Esta és la imatge d'alta resolució més primerenca que mai ha pogut obtenir-se d'una explosió supernova. A partir de la nostra imatge podem delimitar la velocitat d'expansió de l'ona de xoc que es genera en l'explosió", afirma Iván Martí, de l'Institut Max Planck de Radioastronomía a Bonn (Alemanya).

El catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València Jon Marcaide argumenta que "amb la precisió obtinguda podem buscar l'estrella precursora en les imatges de la galàxia anteriors a l'explosió, a més de calibrar millor les noves observacions que tenim previstes".

Les supernoves són explosions cataclísmiques amb les quals conclou de manera violenta la vida de les estrelles més massives. Constituïxen un dels fenòmens més espectaculars de l'univers. Tot i que les supernoves són molt brillants en el rang de llum visible i ultraviolada, poques d'elles emeten en radiofreqüència. Este fet afegix una dificultat a les observacions amb els radiotelecopis.

MÀXIMA RESOLUCIÓ

Antxon Alberdi, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, sosté que "si hi ha molta sort, com ha estat este cas, es pot obtindre imatges molt nítides de les supernoves amb la màxima resolució que existix en astronomia, la que ens dóna la tècnica de VLBI, que significa Very Long Baseline Interferometry".

L'equip internacional que ha aconseguit estos resultats està treballant a l'anàlisis de noves observacions. La xarxa europea de VLBI (European VLBI Network) és una col·laboració d'instituts de radioastronomia a Europa, la Xina i Sud-àfrica, finançada per les respectives agències nacionals d'investigació.