Carmen Amoraga: "Escribim i llegim per a sentir-nos millor, és l'essència de la comunicació i la literatura"

VALÈNCIA 7 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora i periodista valenciana Carmen Amoraga (Picanya, 1969), guanyadora del Premi Nadal 2014 amb 'La vida era eso' (Destino), assegura que les persones escriuen i lligen per a "sentir-se millor" i que "esta és l'essència" tant de la comunicació com de la literatura.

Així ho ha assenyalat l'autora en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació a València de l'obra guanyadora del prestigiós guardó literari.

Un exemple dels efectes beneficiosos que pot tenir la literatura és el cas del novel·lista suec Henning Mankell, qui ha anunciat la seua intenció d'escriure sobre el càncer que li han diagnosticat. "Quan tens la seguretat que et van a llegir, t'ajuda saber que de la teua experiència va a traure profit una altra persones, ell és molt valent i molt generós, m'agradaria pensar en la idea que jo també ho faria, però no sé si seria tan valenta i generosa", ha comentat.

En 'La vida era eso', Amoraga recrea en la ficció la història real d'una dona --qui, per cert, encara no ha pogut llegir el llibre per la força del record del seu marit--, mare de dos xiquetes, que queda desfeta després del mort del seu marit a causa d'un càncer i que troba en les xarxes socials una via de comunicació immediata i multiplicadora per a "transitar pel duel". Es tracta d'una història que fa plorar i riure però que, al final "té una lectura optimista, perquè hi ha esperança", ha considerat l'autora.

La mort d'un ser estimat és el cas més dolorós i extrem però "el procés del duel s'ha d'elaborar quan perds qualsevol cosa". "Identifiquem el duel amb la mort però també perdre el treball, la joventut o que ens deixe una parella que ja no ens vol implica elaborar un duel per a intentar superar-ho", ha manifestat.

"Estem en un cultura que viu d'esquena a això, que ens encoratja i anima a tapar la pèrdua; però la pèrdua no es tapa, s'assumix passant una sèrie de processos", diu Amoraga, que, precisament, ha fet coincidir les parts de la seua novel·la amb estes fases: negació, ira, negociació, depressió i acceptació.

"SI T'AIXEQUES, GUANYES LA GUERRA"

Per a l'escriptora, "la vida és lluitar i perdre", però també "lluitar i guanyar i aixecar-te, perquè si t'aixeques, al final, has guanyat la guerra que és la vida".

Durant l'entrevista, Amoraga al·ludix al missatge d'una amiga que li va assegurar, després de llegir el llibre, que farà millors a una altra persones. "No ho sé, tant de bo, però jo sí que em sent millor persona després d'haver-ho escrit perquè he aprés abans que m'arribe esta pèrdua --fins ara sol he tingut les que són llei de vida-- a prioritzar les coses que són importants; vivim molt de pressa i en esta pressa perdem les prioritats i després ens lamentem de no haver gaudit el que teníem", ha reflexionat.

'La vida era eso' constituïx a més un pas més en una carrera esquitxada de guardons, des del Premi Ateneu Jove de Sevilla amb el seu primer treball, 'Para que nada se pierda', fins al finalista del Premi Planeta el 2010.

L'escriptora explica que se n'ha anat presentant als certàmens amb l'objectiu d'arribar a l'editor, més que al propi guardó, tot i que els resultats han superat les seues expectatives. Tot i això, ha reconegut que amb este llibre sí va pensar a concórrer i a guanyar el Nadal perquè "confiava molt en esta novel·la, en el tema i en la força dels personatges". "Segurament una altra persona escriuria esta novel·la millor però jo no, esta és la millor novel·la que he estat capaç d'escriure i el premi m'ho va donar Ana María Matute; algú ha dit que la vida rima, i és veritat", evoca amb un somriure.

"UN RENGLÓ EN LA WIKIPEDIA"

En la mateixa línia, ha reconegut que el Nadal és "importantíssim" per a ella en el pla "emocional i sentimental", ja que és la distinció literària "més prestigiosa per la seua trajectòria". "En estos 70 anys estan els noms més importants de la literatura contemporània però també hi ha altres que s'han quedat ací, però el meu nom ja està relacionat per sempre amb el premi tot i que sol siga per a un rengló en la Wikipedia", ha fet broma Amoraga, qui sap, tot i això, que el premi han de donar-lo a partir d'ara els lectors.

Finalment, i sobre la situació de la cultura a València, la narradora ha opinat que ací, "com en tants altres llocs del país, s'ha utilitzat com a pretext la crisi per a retallar en els que no caldria retallar".

"La cultura va sola però necessita suport per moure's i a València hi ha hagut una parada gran a falta de suport, no de talent ni de creativitat", ha rematat.