Un estudi de la Universitat d'Alacant revela que el Mediterrani va estar sec fa milions d'anys

Europa Press C. Valenciana
Actualizado: martes, 16 marzo 2010 19:53

ALACANT 16 Mar. (EUROPA PRESS) -

Els primers resultats d'un estudi de la Universitat d'Alacant (UA) indiquen que el mar Mediterrani "ha estat terreny sec" fa milions d'anys, segons ha afirmat en un comunicat hui la institució acadèmica, que ha afegit que esta investigació permetrà preveure si en un futur este fenomen podria tornar a ocórrer.

El grup de Canvis Paleoambientals del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la UA és l'encarregat d'este estudi, que analitza zones del litoral alacantí i d'altres punts per a comprovar si "eren terrenys secs" i en quina època.

La investigació està dirigida pel científic Jesús Soria, qui treballa juntament amb els investigadors José Antonio Pina, Alfonso Yébenes, José Enrique Tent, Hugo Corbí i Alice Giannetti.

La hipòtesi que el Mediterrània va tindre en el passat episodis en els quals ha estat una conca seca va sorgir en els anys 70 del segle XX, quan vaixells d'exploració submarina van comprovar que en el llit del mar havia guix, un mineral que es forma en condicions d'alta evaporació, ha indicat la mateixa font.

En este sentit, el Mediterrani ha patit diverses vicissituds, ja que hi ha hagut un temps que el mar arribava fins al que avui és terra endins i, per exemple, tota la comarca alacantina De la Vega Baixa estava submergida, han explicat Corbí i Giannetti.

Tot i això, fa "uns 6 milions d'anys" la connexió del Mare Nostrum amb l'Atlàntic es va tancar a l'altura de la zona de Gibraltar, el que va produir la dessecació del mar, "al no entrar aigua dels oceans" i al "compensar la seua evaporació" els rius i la pluja.

Per esta raó, un dels objectius de l'estudi és saber en quina proporció el mar es va dessecar abans que l'estret de Gibraltar es tornara a obrir i la conca mediterrània s'omplira d'aigua.

Així, els investigadors estudien les empremtes que va deixar el passat en roques i estrats, com l'estudi dels 'microfòssils de foraminífers', que permeten datar a l'estrat que es troben. Alhora, l'estudi analitza les empremtes fossilitzades deixades per animals majors, com crustacis o cucs, ja que revelen "moltes pistes" sobre l'ambient en què van viure.

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press