Uria nega que ETA intervinguera en el diari i desconeix origen de documents confiscats a la banda

   Un dels directius del diari basc Egunkaria que hui han començat a prestar declaració davant de l'Audiència Nacional, acusat d'integració a ETA, Iñaki Uria, ha negat hui "rotundament" que la banda terrorista intervinguera en la creació del rotatiu ni en la designació dels seus càrrecs o en la presa de decisions i ha assegurat desconèixer la procedència dels documents confiscats a terroristes que els relacionaven i que, ha argumentat, van ser publicats a la premsa "per a fer mal" al seu diari.

   El judici contra els cinc membres de la direcció del diari euskaldune --clausurat per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo el 2003-- se celebra sense l'acusació de la Fiscalia, que va sol·licitar l'arxiu de la causa, i només a instàncies de les acusacions populars, exercides per Dignitat i Justícia (DyJ) --que sol·liciten entre 12 i 14 anys de presó per a cadascun dels acusats-- i l'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT), que demana 15 anys de presó. Els cinc han arribat este matí a l'Audiència Nacional acompanyats per una trentena de representants polítics i simpatitzants del PNB, ERC i altres organitzacions polítiques i sindicals del País Basc.

   El primer a ser interrogat davant del tribunal que presidix Javier Gómez Bermúdez ha estat Iñaki Uría, qui va començar com a subdirector i després va ocupar els càrrecs de director i conseller delegat. En castellà i a preguntes del seu advocat --no ha respost a les acusacions populars--, ha explicat que en l'entorn euskaldune s'esperava amb "molt interés" el naixement d'este rotatiu, que entre els seus principis bàsics comptava amb la defensa de l'euskera i amb ser un diari "ampli, aglutinador, no institucional, militant, professional i independent".

   Uría ha insistit que Egunkaria des del seu començament es va acostar a "tots els partits polítics i institucions per a poder tirar endavant" i ha assegurat que, després de ser un diari "xicotet i feble" no tenia cap "posició editorial forta". "Vam primar ser grisos abans de brillants i caminar enfadant-nos amb tot l'espectre polític", ha explicat. A preguntes de Gómez Bermúdez, ha relatat que van rebre subvencions dels Governs basc i navarrès i de la Diputació de Guipúscoa.

   L'exdirector del diari ha relatat que en un dels números del diari es va incloure propaganda d'Herri Batasuna --un "prospecte sobre l'alternativa democràtica"-- de la mateixa manera que es feien encartaments d'Eroski i la Kutxa, per interés econòmic, i ha recordat que en estos moments la formació il·legalitzada era legal.

   A més, preguntat per la publicació de comunicats de la banda terrorista, ha explicat que es va fer "per interés informatiu" i ha recordat que les reivindicacions de la banda van començar a arribar a "diversos mitjans" de comunicació del País Basc i se'n feien ressò a molts altres.

ELS "MALEÏTS PAPERS" D'ETA

   Sobre els documents que van confiscar membres de KAS i ETA que al·ludien al diari i a la designació dels seus directius, Uría ha assegurat no saber-ne "res" i ha reconegut que van causar un "gran enrenou". "Venien en contra d'Egunkaria, de la nostra independència i ens intentava lligar amb ETA, cosa que no era", ha afirmat, per a després apuntar que els "maleïts papers" buscaven "fer mal" al diari.

   Uría ha recordat que després que es publicaren estos documents --la principal prova de les acusacions, que sostenen que el diari pretenia "donar cobertura" a l'ideari i els interessos terroristes-- el Consell d'Administració del rotatiu va emetre una nota per denunciar que eren un "falsedat" i per a deixar clar que "ningú des de l'exterior havia intervingut mai" en les decisions d'Egunkaria.

   Per la seua banda, l'exdirector d'Egin i posterior redactor en cap d'Egunkaria, Xabier Oleaga, ha negat que el 1993 se li oferira entrar a formar part d'este diari per a "garantir els postulats d'ETA" i ha garantit que l'única oferta que va rebre per a sumar-se a la plantilla va ser el 1995, data en què va entrar a formar part de la redacció.

   El judici continuarà a partir de les 16.30 hores amb l'interrogatori d'Oleaga i de la resta dels acusats, que este matí han rebut el suport de càrrecs públics, militants i simpatitzants del PNB, ERC i altres organitzacions polítiques i sindicals, així com de periodistes i representants dels mitjans de comunicació bascos, que han denunciat que este judici és "un atemptat contra la llibertat d'expressió".