L'adéu de Carlos Fuentes deixa un buit en la narrativa hispana

EUROPA PRESS

MADRID 16 May. (REUTERS/EP) -

L'escriptor mexicà Carlos Fuentes, un dels autors llatinoamericans més llegits en el món amb una vasta obra de novel·les, contes, guions cinematogràfics i assajos, va morir este dimarts als 83 anys.

Fuentes, nascut en Panamà en 1928, va passar la seua infància recorrent Llatinoamèrica i Estats Units seguint la carrera diplomàtica de son pare, fins que es va establir a Mèxic durant la seua adolescència, on va estudiar Dret. Posteriorment, va estudiar economia a Suïssa.

En 1954 va publicar la seua primera novel·la, els dies emmascarats, donant inici a una obra literària carregada del paisatge mexicà a través del seu ull crític i la seua narrativa nova.

Amb 'La región más transparente' (1958) i 'La muerte de Artemio Cruz' (1962), dos de les seues obres més conegudes, Fuentes va aconseguir projectar-se com un dels principals creadors de la novel·la llatinoamericana.

Segons una cronologia escrita per ell mateix, es va iniciar en la lectura des de xiquet amb Edmundo d'Amicis i Mark Twain, per a després conéixer Alejandro Dumas, Pablo Neruda i Jorge Luis Borges, entre altres. En 1944 va llegir 'El Quijote' i des de llavors ho va tornar a visitar cada any, va dir.

El seu prolífic treball literari ha estat traduït a 24 idiomes. Fuentes va organitzar la seua pròpia obra davall el títol 'La edad del tiempo'.

En un episodi curiós, la seua obra 'Aura' (1962) va recobrar popularitat a Mèxic quasi 40 anys després de la seua publicació quan un conservador ministre del Treball va censurar la seua lectura a la seua filla adolescent per narrar una escena eròtica. La polèmica va augmentar la demanda d''Aura', enmig de manifestacions intel·lectuals en defensa de la cultura.

ACTIVISTA DE PLOMA

En una de les seues novel·les més recents, 'En la silla del águila' (2002), Fuentes recorre a la literatura epistolar per a descriure de prop els manejos polítics al voltant d'una successió presidencial a Mèxic i les perversions del poder.

Però també va estendre les seues crítiques fora del país, com en 'La frontera de cristal', que parla dels mexicans que emigren il·legalment a Estats Units a la cerca d'ocupació.

Les opinions de Fuentes eren comunament destacades en la premsa nacional i internacional, abocades en entrevistes concedides als mitjans o en els seus articles periodístics.

Va manifestar les seues inquietuds polítiques des de jove. Quan residia a Xile, durant la Segona Guerra Mundial, va participar en protestes dels carrers, i després, al seu retorn a Washington per a estudiar, va conviure amb alumnes jueus alemanys exiliats.

Quan va triomfar la revolució cubana de Fidel Castro mentres Fuentes residia a Mèxic, l'escriptor va viatjar immediatament a l'illa caribenya en suport a eixe Govern.

L'autor, qui va ser ambaixador de Mèxic a França (1972-1976) i professor en unes quantes universitats nord-americanes i europees, va col·laborar també amb el Premi Nobel de Literatura de 1988, Octavio Paz, en la Revista Mexicana de Literatura.

Fuentes es va convertir en diplomàtic seguint els passos de son pare, però es va veure obligat a deixar l'ambaixada a París després de criticar obertament al llavors hegemònic Partit Revolucionari Institucional (PRI), que va governar Mèxic des del 1929 al 2000.

Entre els premis que va obtindre l'escriptor estan el Nacional de Literatura a Mèxic (1984), el Cervantes (1987) i el príncep d'Astúries (1994).