MADRID, 22 Feb. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha replicat per primera vegada al Congrés dels Diputats a la coalició abertzale Amaiur a la qual ha advertit que l'únic conflicte que existix al País Basc és el d'una banda terrorista que encara no s'ha dissolt.
En este sentit, ha garantit que el seu Executiu aplicarà la Llei per aconseguir aquest objectiu i alhora ha demanat a esta formació que pose en joc tota la seua influència perquè ETA es dissolga immediata i voluntàriament sense cap condició.
"El Govern va a assegurar el compliment de la llei, la meua obligació és protegir als ciutadans i no compartisc el seu plantejament. Pel que afecta este Govern, l'únic conflicte sense resoldre és el d'una banda que ha anunciat el cessament dels seus crims però no s'ha dissolt i la meua obligació és utilitzar la Llei per a garantir la desaparició i que els seus membres responguen de manera individual davant de la Justícia", ha dit el líder de l'executiu.
Rajoy a més ha sol·licitat a Amaiur que "pose en joc tota la seua influència perquè els qui sostenen esta amenaça armada es dissolguen immediata i voluntàriament i sense cap condició".
El plantejament amb el qual Rajoy ha dit no estar d'acord és el que li va traslladar el portaveu d'Amaiur, Xabier Mikel Errekondo, qui va començar dient que "hi ha hagut conflicte polític abans d'ETA i seguix després d'ETA" i ha advertit que la verdadera pacificació i normalització dependrà "que es tallen tant les causes com les conseqüències".
Segons el parer d'Amaiur, "les causes són merament polítiques" i passen per a "reconèixer Euskal Herria com a nació" i el dret dels seus ciutadans a decidir el seu futur.
AMAIUR DEMANA ABORDAR "LES CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE"
Pel que fa a les "conseqüències", el portaveu abertzale ha exposat les reivindicacions habituals com "respectar els drets humans i civils, la legalització de Sortu, acostament i excarceració de presos etarres, "actuar en el desarmament", "planificar l'eixida de les forces de seguretat i militars d'Euskal Herria" ja que segons ha dit, al País Basc hi ha un militar per cada 125 ciutadans, l'índex més alt d'Espanya.
Errekondo ha continuat exigint la construcció d'un relat on es reconega "el cent per cent de la memòria" i alhora ha demanat "una comissió de víctimes en les quals estiguen representades totes les parts". Tot i això, Errekondo no ha pogut concloure la seua exposició del que ell entén com les "conseqüències del conflicte" ja que se li ha acabat el temps de paraula i ha estat interromput pel president de la Cambra.