UE.- El PE elegix al conservador poloné Buzek com a president, el primer procedent d'un país ex comunista

Europa Press C. Valenciana
Actualizado: martes, 14 julio 2009 19:50

ESTRASBURG (FRANÇA), 14 (EUROPA PRESS)

L'ex primer ministre conservador de Polònia i militant de Solidaritat, Jerzy Buzek, ha estat elegit hui per una àmplia majoria de 555 vots dels 713 emesos president de l'Eurocambra per als pròxims dos anys i mig. Buzek és el primer polític procedent d'un país ex comunista que dirigix una de les institucions europees 5 anys després de completar-se la primera fase d'ampliació de la UE cap a l'est i 20 anys després de la caiguda del mur de Berlín. Substituïx al conservador alemany Hans-Gert Poettering.

L'ampli suport rebut per Buzek, candidat del Partit Popular Europeu després de la retirada de l'italià Mario Mauro, ha estat possible gràcies a l'acord tècnic que els conservadors han subscrit amb socialistes i liberals. D'acord amb este pacte, durant la segona meitat de la legislatura presidirà l'Eurocambra un socialista, previsiblement el líder del grup, l'alemany Martin Schulz. Les tres formacions es repartiran a més les presidències de les diferents comissions parlamentàries.

L'única candidatura alternativa ha estat la de l'eurodiputada sueca d'Esquerra Unitària Eva Britt Svensson, que ha rebut 89 vots.

En tot cas, Buzek comptava amb la simpatia dels principals grups polítics a més del seu propi. Així, el líder socialista ha destacat en roda de premsa que l'elecció de l'ex primer ministre polonés "simbolitza la manera en la qual Europa s'ha reunit" després de la caiguda del mur de Berlín i "la contribució dels països del centre i de l'est a la UE". Per part seua, el líder de les verdes, Daniel Cohn-Bendit, ha dit que el seu grup dóna suport a Buzek per "la seua història amb Solidaritat" i per la seua actitud "oberta" en l'Eurocambra.

En el discurs de presentació de la seua candidatura, Buzek ha explicat que ell és científic de professió i que ha iniciat la seua carrera política en 1980 en el sindicat Solidaritat a Polònia durant el comunisme "defensant els drets humans i els drets dels ciutadans", una cosa que ha estat en els anys següents el "fil conductor" de totes les seues activitats. Les al·lusions a la seua participació en Solidaritat han estat rebudes amb aplaudiments dels eurodiputats.

Ha recordat a més la seua etapa com a primer ministre polonés entre 1997 i 2001, en què va participar en les negociacions d'adhesió a la UE, i ha explicat que des que ha estat elegit eurodiputat el 2004 ha centrat el seu treball en noves tecnologies, política científica, innovació, seguretat de proveïment energètic i lluita contra canvi climàtic, temes que s'han convertit en "la nostra prioritat per a la pròxima legislatura".

Buzek ha defensat també el Tractat de Lisboa i ha destacat que, si entra en vigor, donarà "instruments fonamentals" a la UE per a tindre una major presència en l'escena internacional. Finalment, el candidat conservador ha destacat que la "crisi més greu" a la qual s'enfronta l'Eurocambra és a la de la "pèrdua de confiança per part dels ciutadans". Per a resoldre-la, ha demanat als parlamentaris que centren el seu treball en "el que importa als ciutadans".

Buzek ha estat primer ministre de Polònia entre 1997 i 2001 al capdavant d'una coalició de conservadors i liberals. En la dècada dels 80 va pertànyer a diversos sindicats i moviments anticomunistes, entre els quals hi ha Solidaritat. Va estudiar enginyeria química i és professor de ciències en les universitats tècniques de Silèsia i Opole i ocupa un escó com eurodiputat des de 2004.

A continuació, l'Eurocambra elegirà als seus 14 vicepresidents --i pretenen repetir este lloc el popular Alejo Vidal-Quadras i el socialista Miguel Ángel Martínez, que ja van ocupar la passada legislatura-- i els 5 responsables dels assumptes econòmics.

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press