Jules Buon/ZUMA Press Wire/dpa
MADRID, 2 Oct. (EUROPA PRESS) -
Les autoritats de França han informat este divendres que uns 65 treballadors educatius han resultat ferits, entre ells almenys 40 professors, en el marc de les protestes estudiantils registrades en el país, que han portat a la detenció de prop de 2.000 persones, dels quals el 90% són menors d'edat.
La mobilització, que va començar la setmana passada en la regió de París i s'ha estès per tot el país, afecta ja a centenars de centres educatius en ciutats com Lille, Bordeus, Nantes, Lió i Marsella, entre altres.
Els bloquejos han tornat a afectar al desenvolupament de les classes durant la jornada d'este divendres i, segons el ministre d'Educació, Édouard Geffray, 1.207 instituts es troben "bloquejats o afectats". "En principi no tenim estudiants de Secundària violents o hi ha molt pocs. El que tenim són persones que venen de fora i que cerquen provocar danys", ha lamentat.
Sobre l'obertura d'una plataforma de consulta per a permetre que "els estudiants contribuïsquen", Geffray ha defensat la iniciativa en considerar que "la gent jove necessita sentir-se escoltada". "Cal cercar solucions molt concretes a nivell local", ha dit, segons informacions del diari 'Li Figaro'.
PAGAR ELS DANYS
El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ha demanat a la Fiscalia que recale en la responsabilitat civil perquè siguen els pares dels menors implicats els que paguen pels danys causats a estos centres. "No són els menors els que paguen sinó els seus pares; és un problema per a ells", ha apuntat.
"Això és més útil que la presó. Els pares han de complir amb les seues responsabilitats. Què fan joves de 15 i 16 anys atacant cotxeres o al director del seu institut?", ha asseverat, abans d'exigir que "siguen responsables per la via legal".
"Quan es destruïxen instituts i s'ataquen autobusos hem de demanar responsabilitat als pares. Espere que els jutges confirmen el que els fiscals preveuen sol·licitar", ha sostingut el ministre, que ha advertit que la situació ha passat de ser una "manifestació estudiantil" a una qüestió de "ordre públic".
Geffray, no obstant això, s'ha mostrat caut sobre la idea de responsabilitzar als progenitors: "no tinc problema amb que el que pague siga el que trenca". "En este tipus de moviments, molts estudiants han vist segrestada la causa per vàndals, així que tindria més cuidat amb això", ha assenyalat.
"És clar que els pares haurien de mobilitzar-se perquè els menors no vagen als bloquejos. Ara el que importa és garantir que els xiquets no seguixen en els carrers perquè també és perillós per a ells", ha postil·lat.
Els estudiants van eixir al carrer fa una setmana per a protestar per les retallades i la falta de professors, a més de la massificació de les aules i la falta de recursos materials, si bé la situació ha anat escalant, amb la crema de contenidors i danys a façanes d'edificis, entre ells instituts. També s'han registrat enfrontaments entre manifestants i policies, així com el llançament d'artefactes.
Les protestes s'han sumat a les fortes crítiques abocades contra l'ajust pressupostari anunciat pel primer ministre, Sébastien Lecornu, que afirma que les retallades són necessàries per a evitar un greu dèficit de cara al pròxim any, la qual cosa ha provocat que els sindicats se sumen a les marxes.