AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA - Archivo
VALÈNCIA, 14 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha subratllat que la Fiscalia "sempre" obri diligències després d'una denúncia "siga més fonamentada o menys", per la qual cosa ha assegurat que la investigació oberta per Anticorrupció contra ella mateixa i la presidenta del Port, Mar Chao, per presumpta prevaricació en relació a la recol·locació de personal públic del Consorci València 2007, és "un tràmit que, evidentment, després d'una denúncia de la Fiscalia se sol fer amb absoluta normalitat".
Així ho ha manifestat la primera edil a preguntes dels mitjans sobre esta investigació oberta en relació amb una suposada "recol·locació" de personal públic "a dit", que afecta també a les regidores Rocío Gil i Paula Llobet i a quatre treballadors públics.
L'alcaldessa ha anunciat que posaran disposició de la Fiscalia "tot l'expedient complet" de la liquidació del Consorci, l'expedient intern de la Fundació de Visit València i el procés de l'administratiu que competix al consistori i que va accedir a l'altre lloc "a través d'un concurs d'oposició, amb totes les seues bases totalment arreglat i, per cert, després del qual no hi ha cap reclamació". "Ni una sola reclamació; és que no hi ha cap recurs ni una reclamació en este ajuntament ni en les entitats del sector públic referents a esta actuació", ha defensat.
En el que competix a l'Ajuntament de València, Catalá ha explicat que la investigació és per un empleat públic que treballava en el Consorci València 2007 i que va accedir a través d'un procediment concurs-oposició "totalment transparent" a una plaça de la Fundació Visit València.
L'alcaldessa ha detallat que el Consorci 2007, que en l'actualitat es troba en liquidació, és una entitat de dret públic, integrada per l'Administració General de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de València. Segons ha relatat, el Consell Rector d'este consorci, en data 30 de maig del 2022, va acordar en compliment dels seus estatuts procedir a la "dissolució i liquidació" del mateix.
Un dels principals actius d'este Consorci, ha incidit, era el seu personal, els qui eren emprats públics. "Per part dels representants municipals s'ha mostrat sempre, des del principi, interès en la situació dels treballadors d'este Consorci. Al maig del 2022, ja l'alcalde Ribó apostava per la continuïtat d'estos treballadors que, evidentment, s'han vist després d'una liquidació immersos en un Expedient de regulació d'ocupació (ERO)", ha assegurat en al·lusió al llavors primer edil, Joan Ribó (Compromís).
També ha desgranat que durant el procés de liquidació es va emetre un informe de l'Advocacia de l'Estat --de 10 de gener del 2024-- en el qual es concloïa que la liquidació i extinció del consorci suposava l'extinció dels contractes de treball del personal del mateix i el seu acomiadament mitjançant les tècniques d'acomiadament col·lectiu. Esta decisió, ha remarcat, "va suposar que diversos representants municipals, tant del govern com de l'oposició, s'interessaren per estos treballadors".
DENUNCIANTS "PER SORPRESA"
"Fins i tot regidors de Compromís, que són els ara denunciants per sorpresa, demanaven literalment en mocions al consistori que s'evitaren els acomiadaments i en una moció al Ple de l'Ajuntament van demanar literalment la seua reassignació dins de l'Administració. Qüestió que no va poder realitzar-se perquè hi havia un informe contrari de la Secretaria Municipal que negava esta possibilitat", ha assenyalat l'alcaldessa 'popular'.
Per tant, "el mateix denunciant demanava a través d'una moció allò que ara denúncia, doncs demanaven que reasignáramos a dit als onze treballadors de l'Administració Pública. És més, identificaven on". Catalá ha recordat que la formació valencianista va votar a favor i el Partit Popular en contra perquè "hi havia un informe en el secretari municipal que negava esta possibilitat".
"En el Reial decret 1483/2012, s'aprova el reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu dels ERO i es contempla com a prioritats d'estos procediments la recol·locació interna dels treballadors en la mateixa empresa o en el grup d'empreses de les quals formen part. En el cas de l'Administració Pública, estes poden ser compatibles mitjançant els principis que regixen l'accés a l'ocupació pública", ha continuat.
I ha agregat que, en el cas de l'Ajuntament, la Secretaria Municipal "sempre es va mostrar en contra de qualsevol subrogació, que era el que demanava Compromís, en la mesura en què estos treballadors no eren integrants d'una entitat adscrita al mateix, sinó en l'Administració General de l'Estat".
La primera edil ha recalcat també que aquest plantejament "ha sigut defensat per l'Ajuntament en seu judicial", amb pronunciaments favorables com la sentència del Tribunal Suprem 1174/2025.
"Evidentment, l'Ajuntament va contemplar, perquè així ho demanava fins i tot l'oposició, l'accés dels qui ja van tenir la condició d'empleats públics, prèviament, en els processos de selecció per a persones provinents del sector públic. És a dir, on tingueren algunes vacants. I sempre en el règim de dret laboral i en els termes legals que resultaren d'aplicació", ha apuntat.
En este cas, ha continuat, "la qual cosa suposadament competix a l'Ajuntament de València és que un d'ells, un administratiu, es va presentar a una plaça que ja existia i que les havia creat l'anterior Govern municipal --format per Compromís i PSPV-- mitjançant un concurs oposició al que va accedir amb absoluta transparència".