La CHX retira 5.500 m3 de material en 10 quilòmetres de la llera del Turia

   VALÈNCIA, 1 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) porta retirats 5.500 metres cúbics de material en deu quilòmetres de la llera del Túria, entre els termes de Xirivella i València, segons ha informat la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que ha visitat les obres que realitza l'organisme per a reparar esta zona afectada per la dana.

    Les actuacions, en les quals s'han excavat 300.000 metres, han comprès dos trams: el que afecta als municipis de Quart, Misilata i Xirivella, aigües a dalt ja acabat, i el que està en execució entre Xirivella i València, que és la segona fase iniciada a l'agost. "És una quantitat molt elevada", ha dit perquè esta llera "fonamental" puga treure l'aigua que reba.

   La inversió prevista per a estes actuacions ronda el milió d'euros. És una intervenció d'uns 10 quilòmetres de llera, dels quals ja es porten conclosos al voltant de la meitat. Esta segona fase, d'uns 7,3 quilòmetres de llera, resten uns tres quilòmetres. Els treballs consistixen en neteja, recollida d'obstacles, de residus voluminosos, d'adequació i d'extracció, amb la finalitat de "poder fer una canalització d'aigua perquè, en un moment donat, si ve una avinguda, puga canalitzar l'aigua també per a baix".

IMPERMEABILITZACIÓ DE LATERALS

   Este treball d'adequació portarà aparellada una altra segona fase, una vegada acabada la neteja, que començarà en el primer semestre del 2026 i que consistirà en la impermeabilització de tots els laterals de tota la llera "per a tenir-ho més adequat davant de qualsevol possible avinguda".

    La delegada del Govern ha defensat que l'Executiu central, a través de la CHX, ha invertit en els últims mesos 220 milions d'euros en obres d'adequació i neteja de les lleres per a la temporada i ha traslladat a la ciutadania que, en aquestes actuacions, s'han arreplegat tots els obstacles que es van poder trobar, especialment per la dana. Fonamentalment, ha dit, en les zones rurals, "que era on més quedava, però també hem millorat la protecció en les zones urbanes".

   En esta línia, ha defensat que s'han reforçat les motas, els talusos i s'ha actuat també en nuclis poblacions com Picanya, paiporta o l'Alcúdia. "El treball seguix en marxa; ha passat el mes d'agost i per descomptat les màquines de la CHX, dels Ministeris de Transició Ecològica, Agricultura, Transports i Política Territorial no han parat de treballar i així va a seguir sent".

    Així, ha recalcat que afronten l'inici del curs amb la voluntat de "treballar, de treballar i de treballar". Els treballs de neteja i adequació en este tram estan previstos que finalitzen al setembre i ha afirmat que seguiran fent-ho sobretot "en les zones on poguera haver-hi major afectació a la població".

ALERTES

   "Ha sigut sempre una prioritat que en les zones urbanes es poguera treballar en el que és la protecció. Estem prioritzant, anant al ritme més ràpid possible per a poder preparar les lleres, però això sempre ha d'anar combinat amb la principal de les necessitats i obligacions d'una administració: la de la protecció civil i la d'avisar a la ciutadania davant d'una situació de perill", ha dit en ser preguntada per si estan preparats els barrancs en el cas que es torne a repetir un episodi de pluges com el del 29 d'octubre.

   Així, ha demanat "aprendre de tots els errors i ser conscients de quins són les prioritats" que, "per sobre de tot", ha recalcat, són "protegir a les persones". "I ací cal trobar les fórmules perquè el Govern valencià, en este cas, que és el responsable de la protecció civil i d'advertir a la població, engegue les millors mesures".

    En esta línia, ha assenyalat que el conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, té este dilluns una "oportunitat" para en la seua compareixença en la Diputació Permanent de Les Corts, explicar als grups "quins són les mesures que el Govern valencià va a implementar per a millorar la protecció, els avisos i la manera de protegir a la ciutadania davant de situacions climatològiques que, desgraciadament, es van a donar més perquè les conseqüències del canvi climàtic són imparables".