Consell demana al TS suspendre cautelarment el decret de repartiment de menors migrants "per a evitar trasllat massiu"

   VALÈNCIA, 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Govern valencià interposarà un recurs davant del Tribunal Suprem (TS) per a demanar la suspensió cautelar del Reial decret aprovat per l'Executiu de Pedro Sánchez per al repartiment de menors migrants no acompanyats. L'objectiu d'este pas judicial és "evitar un trasllat inadequat i massiu".

   Així ho ha traslladat la portaveu del Consell i vicepresidenta primera, Susana Camarero, en una roda de premsa posterior al ple del Govern valencià.

   En concret, segons ha explicat Camarero, el Consell ha autoritzat a l'Advocacia General de la Generalitat la interposició d'un recurs contenciós-administratiu contra el decret que aprova la capacitat ordinària del sistema de protecció i tutela de persones menors d'edat estrangeres no acompanyades de les comunitats i ciutats autònomes.

    Sobre este tema, Camarero ha indicat que el Consell va a procedir a impugnar "totes i cadascuna" de les normes aprovades pel Govern central en relació amb este assumpte. En este punt s'ha referit a un recurs davant del Constitucional, per considerar la norma inconstitucional, i després al Suprem.

   La vicepresidenta ha recalcat que en cas d'aplicar-se el decret de l'Executiu, "suposaria una infracció de l'ordenament constitucional de distribució de competències, una ingerència en les competències pròpies de la Generalitat en matèria d'assistència social i de persones menors i, a més, una infracció del principi d'autonomia financera, perquè el Govern pretén una distribució de menors d'edat migrants no acompanyats sense una planificació prèvia i sense destinar els recursos suficients necessaris".

   A més, Camarero ha manifestat que este decret no ha tingut en compte les dades enviades per les comunitats autònomes respecte a la capacitat del sistema de protecció de menors i, a més, no s'ha sotmès a l'aprovació de la conferència sectorial, "incomplint el primer extrem de la norma", ha dit.

   "La Comunitat --ha afegit-- és una comunitat solidària però també és una comunitat responsable respecte a l'atenció i a la protecció dels menors migrants no acompanyats. Tenim un sistema de protecció que reunix els més alts estàndards de qualitat i no volem que esta decisió arbitrària, injusta i inconstitucional, des del nostre punt de vista, trenque este sistema", ha manifestat.

   Camarero ha recordat que l'autonomia, pel seu posicionament geogràfica, fa que arriben menors migrants no acompanyats per diferents vies. "Ahir mateix --ha agregat--, en l'última pastera que va arribar a Alacant, hi ha un menor que ja està en el nostre sistema de protecció. Arriben per pasteres, estan arribant permanentment, este estiu han arribat diferents menors. També arriben per comunitats veïnes que, al seu torn, arriben a pasteres a altres comunitats i també estan arribant als nostres sistemes de protecció en aquest contingents d'adults que el Govern trasllada a la Península a través d'entitats socials".

   Així, ha reiterat: "Som una comunitat solidària però també una comunitat tan responsable que, en haver augmentat el nombre de menors que han arribat a la nostra comunitat que necessitaven aquest protecció en els últims anys, hem incrementat en 122 noves places".

   "És a dir, no se'ns pot atribuir d'insolidaritat quan les places en el sistema s'han incrementat respecte a les places que tenia el Botènic en 122, la qual cosa suposa un 62% de places més de les quals existien amb el Govern anterior. I tot això finançat a pulmó per la Comunitat perquè el Govern no paga estes places", ha subratllat.

   El cost anual suposa, segons ha dit, un total de 23 milions d'euros. "Comptem a la Comunitat amb 1.720 places d'atenció residencial de protecció de menors, menors entre els quals també es troben els menors migrants no acompanyats. I l'ocupació mitjana del nostre sistema està propera al 160%", ha postil·lat.

   Estes dades, ha apuntat, porten a la conclusió que l'aplicació automàtica d'una fórmula "ideada i calculada" pel Govern d'Espanya no es correspon amb la capacitat ordinària i, sobretot, amb la capacitat real del sistema a la Comunitat Valenciana. I ha repetit: "El sistema de protecció de menors de la Comunitat no té hui capacitat per a acollir a estos 571 menors que Sánchez ha decidit enviar-nos amb un fons de 7,4 milions".

   "Els 7,4 milions d'euros entre els 571 menors que ens van a traslladar dona una mitjana de 75 euros dia però, no obstant això, el cost real en el nostre sistema de protecció d'estos menors és de 218 euros dia. Per tant, el Govern no està assumint el finançament dels menors que ens vol traslladar a la Comunitat", ha lamentat Camarero.

   I ha conclòs: "El sistema de protecció actual es posa en risc amb esta decisió i, per això, anem a anar demanant als tribunals, en este cas al Suprem, una suspensió cautelar de les mesures que puguen portar a un trasllat inadequat i massiu de menors".

CARTES A AJUNTAMENTS

   Camarero, preguntada pel criteri seguit per a la remissió de cartes a ajuntaments interessant-se el Consell per la capacitat d'acolliment dels menors, ha explicat que s'ha enviat als municipis de més de 10.000 habitants i "es tracta d'una informació, d'obrir una via de diàleg, no és una imposició", ha aclarit.

   I la carta, ha repetit, "ha arribat a tots aquests municipis amb diferents colors polítics". Davant d'esta petició d'informació a les localitats, Camarero ha indicat que li "sorprèn" que els ajuntaments socialistes "no vulguen participar en este procés".

   "Hi ha alcaldes que han despotricat directament. És xocant i incoherent que no vulguen cooperar, coordinar-se i que no hagen posat a disposició en la seua contestació ni un sol recurs per a acollir a estos menors. Només un ajuntament governat pel PSPV em va oferir dos habitatges, el de Villareal".

   Així, estima que els ajuntaments del PSPV "donen l'esquena als menors que pogueren arribar a la Comunitat en el repartiment que Sánchez ha decidit. Les seues respostes són més o menys les mateixes. Per exemple, diuen que no tenen recursos però que els sembla bé el repartiment, que és equitatiu i que està suficientment finançat. Així que diuen que és equitatiu que a País Basc i Catalunya no arriben menors i sí a la Comunitat, és a dir, que hi haja comunitats de primera i de segona". "Hem detectat respostes ideològiques i poc humanes", ha lamentat.

   Respecte als ajuntaments governats pel PP, la vicepresidenta ha indicat que han manifestat entendre la dificultat i han denunciat la política migratòria del Govern. També han oferit, segons ha dit, una coordinació interinstitucional. "No es queixen de la carta. Totes les queixes arriben per part dels ajuntaments socialistes, que no tenen interès a coordinar-se amb la Generalitat i que no oferixen recursos", ha insistit.

   Interpel·lada pel fet que algun municipi com Altura, de 4.000 habitants, també haja rebut la carta malgrat el criteri dels 10.000 habitants, Camarero ha assenyalat que probablement es va enviar per error.