Un informe d'una acusació diu que "la temeritat" de Pradas i Argüeso d'anar a Carlet "va retardar" el Cecopi de la dana

   VALÈNCIA, 31 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Un informe presentat al Jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana per la Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques-CGT, que exercix una de les acusacions populars, critica la "inacció" durant el dia 28 i el propi 29 d'octubre fins a les 17.00 hores i qualifica de "temeritat" que "els dos directors del pla especial d'inundacions" --l'exconsellera d'Interior Salome Pradas i el seu llavors 'nombre 2', Emilio Argüeso, tots dos investigats en la causa-- foren a veure un barranc a Carlet i "retardaren dos hores la constitució del Cecopi".

    Així figura en un informe elaborat pel tècnic Sergio Álvarez, al que ha tingut accés Europa Press, que àmplia altres anàlisis presentades per esta part i que se centra, en esta ocasió, en la situació de les localitats de Paiporta, Catarroja i Massanassa com a poblacions d'"alt risc d'inundacions" i també en les declaracions efectuades en seu judicial Salomé Pradas i Emilio Argüeso.

    Sobre les compareixences dels exdirigents, el document destaca "el retard de la constitució del Cecopi per acudir a Carlet, punt de control que era dels pocs que estava vigilant".

    "Als dos directors del pla especial d'inundacions, amb situació 1 i posteriorment amb situació 2, se'ls ocorre la temeritat d'anar a veure un barranc a Carlet, que ja hem dit que té un punt de mesurament, actuant de manera imprudent, ja que posen en perill als treballadors/es que conduïxen el cotxe, es posen en perill ells mateixos, i a més retarden dos hores la constitució del Cecopi, amb les conseqüències nefastes que ha tingut aquest retard", assenyala.

    I remarca que esta situació "va ser a punt de produir-se", ja que el recorregut entre l'Eliana --on es troba el Centre de Coordinació d'Emergències-- i Carlet, passen per la A3 i l'A7, ambdues carreteres en diferents trams van ser tallades.

CONTROL DE LES LLERES

   Així mateix, el redactor de l'anàlisi insistix que les competències que tenia la Generalitat en el control de les lleres, "tal com ho establix el Pla Especial d'Inundacions", i subratlla la importància dels punts de control de les lleres, i com en la dana de novembre sí es va fer, la qual cosa demostra, al seu juí, els incompliments en la barrancada d'octubre.

    "Al nostre entendre, --exposa-- no pot ser que aquelles persones que tenien la direcció de totes les operacions, alguna cosa que indica el Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana (PTECV), s'hagen dedicat a culpabilizar als bombers forestals, a l'Administració General de l'Estat, a l'Aemet, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, semblant no tenir ells cap responsabilitat en l'ocorregut".

   D'altra banda, l'informe analitza utilitzant les comparatives del visor cartogràfic amb les altures de l'aigua el risc potencial que va patir la població en general i conclou que les defuncions per ofegament han seguit un patró molt similar, que s'han centrat en estos eixos: persones majors en baixos, la majoria d'ells amb finestres amb reixes; persones en garatges (solament a Catarroja el 33% de les morts es produïxen en estes circumstàncies) i persones a les quals les riuades va sorprendre en el carrer, amb l'"agreujant" que eren zones de l'alt riscos d'inundacions.