Investigador de la UV avisa: l'augment de les estacions de pol·len convertirà l'al·lèrgia en un problema de salut públic

   VALÈNCIA, 12 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'al·lèrgia afecta una de cada quatre persones, però la seua prevalença podria augmentar fins a aconseguir quasi el 50 % de la població el 2050 si es mantenen les tendències actuals. Així ho advertix el doctor Javier Montoro Lacomba, cap de la Secció d'Al·lèrgia de l'Hospital Arnau de Vilanova de Llíria i professor d'Immunologia i Immunopatologia de la Universitat de València, que assenyala que factors com el canvi climàtic i la contaminació estan modificant el comportament dels al·lergògens ambientals.

   L'especialista, qui impartix classes a la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV, explica que un dels canvis més visibles és la prolongació de les estacions de pol·linització, cosa què allarga el temps d'exposició als al·lergògens per a les persones sensibilitzades. "Si l'estació dura més temps, les plantes produïxen pol·len durant més setmanes i incrementen la càrrega i l'oferta al·lergògena ambiental".

   Els canvis ambientals estan alterant el comportament de plantes i d'altres al·lergògens. L'augment de les temperatures, la major concentració de diòxid de carboni o la contaminació urbana estimulen el creixement vegetal i prolonguen la producció de pol·len, la qual cosa incrementa la duració de l'exposició dels pacients al·lèrgics.

   A més, les plantes poden modificar les proteïnes en resposta a aquestes noves condicions ambientals per a adaptar-se als canvis. Per tant, segons assenyala Montoro, estes alteracions poden generar proteïnes més agressives des del punt de vista al·lergògen, la qual cosa es traduïx en símptomes més severs.

   Fins i tot factors menys coneguts, com la contaminació lumínica, influeixen en els cicles biològics de les plantes en alterar-ne el ritme circadiari i prolongar-ne l'activitat metabòlica, tal com demostren ja alguns estudis.

   L'especialista alerta que, si la prevalença continua augmentant, l'al·lèrgia podria convertir-se en un important problema de salut pública, no només per la càrrega de malaltia que suposa per als pacients, sinó també per les seues repercussions socials i, fins i tot, econòmiques.

   Els símptomes al·lèrgics afecten la qualitat de vida i poden provocar absentisme o disminució del rendiment laboral, a més d'incrementar la despesa sanitària associada a tractaments farmacològics i vacunes.

   No obstant això, les solucions per a abordar els factors ambientals que afavorixen l'augment de les al·lèrgies requerixen mesures a llarg termini, com ara la reducció de contaminants o canvis en la planificació urbana i la gestió d'espècies vegetals menys al·lergògenes als parcs i jardins de les ciutats. "Els canvis no generen respostes immediates, sinó que els efectes es veuen a mitjà-llarg termini, però cal començar a fer-los al més prompte possible", matisa.

CATARRO O AL·LÈRGIA: COM DISTINGIR-LOS

   Un dels dubtes més freqüents entre els pacients és diferenciar entre un refredat comú i una al·lèrgia respiratòria. En paraules de Montoro, la durada i els símptomes oferixen "pistes importants".

   Mentre que un refredat sol durar entre cinc i set dies, la simptomatologia al·lèrgica pot prolongar-se durant setmanes o fins i tot mesos. A més a més, en l'al·lèrgia és característica la picor de nas, ulls o gola, els esternuts repetits i la presència de secreció nasal transparent, a diferència de les infeccions respiratòries, en les quals les secrecions són més espesses i de color groguenc o verdós.

   Una altra diferència rellevant és que l'al·lèrgia no sol acompanyar-se de febre ni malestar general, símptomes habituals en processos infecciosos.

   I és que les manifestacions més comunes de la malaltia al·lèrgica són les respiratòries, especialment la rinitis i l'asma bronquial, a causa de l'exposició constant de les vies respiratòries a partícules ambientals. Estes procedixen sobretot de plantes (les gramínies, el xiprer i les coníferes en general, l'olivera, el plataner d'ombra o la parietària són especialment incisius), sense oblidar "en cap cas"

   --ressalta l'investigador-- els àcars, els epitelis animals i els fongs. Estos últims són responsables de simptomatologia perenne.

   "És important tindre en compte que la majoria dels nostres pacients són al·lèrgics a més d'una font al·lergògena, és a dir, a àcars-fongs-pol·len, àcars-pol·len, àcars-epitelis animals. Això dificulta el tractament i control de la malaltia al·lèrgica de la via respiratòria. La immunoteràpia específica amb al·lergògens (vacuna antial·lèrgica) cada vegada és més necessària", sosté.

   En este sentit, Montoro recomana tindre en compte el tipus de vegetació -sempre necessària- que s'utilitza en espais urbans i també de manera ornamental per a evitar reaccions al·lèrgiques. Comenta, per exemple, que el taronger és un arbre el pol·len del qual és pesat i enganxós, no viatja, sinó que queda on cau, a diferència de l'olivera o el xiprer, que no pesa gens i roman en suspensió molt més temps.

   Per a conèixer el nivell de pol·len en l'ambient, la província de València disposa de dues estacions: una a l'Hospital Clínic (a l'avinguda de Blasco Ibáñez) i una altra a Xàtiva. D'acord amb Javier Montoro, el radi que abasten estos llocs és prou ampli per a previndre la població al·lèrgica.

   A més, pot seguir-se, pràcticament amb una setmana de decalatge, la qualitat de l'aire a través del web de l'Associació Valenciana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (https://avaic.es/), on també es troba una bateria de recomanacions que faciliten la convivència de la persona al·lèrgica en esta època.