La jutgessa de la dana rebutja agrupar les acusacions i subratlla les seues "postures clarament enfrontades" en la causa

   VALÈNCIA, 4 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha denegat l'agrupació de les acusacions particulars i populars que havien sol·licitat les defenses de l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, els dos investigats en aquesta causa que se seguix per les mort de 228 persones en les riuades del 29 d'octubre que van assolar part de la província.

   A través d'una interlocutòria, la magistrada denega esta agrupació, a la qual s'oposaven les acusacions particulars --hi ha 21 personades-- i populars --14-- mentre que el ministeri fiscal havia mostrat la seua conformitat amb la unificació d'estes últimes en la representació de Podem, la primera que es va presentar, i demanava que les acusacions particulars, de forma voluntària, triaren als seus representants en els actes processals, "que no haurien d'excedir de cinc", llevat que s'acreditaren "interessos contraposats i irreconciliables".

   Malgrat la denegació de l'agrupació, la resolució establix que qualsevol acusació popular que pretenga personar-se en endavant haurà de fer-ho a través de la seua representació processal i la seua assistència lletrada "agrupant-se en alguna de les ja personades".

    "L'agrupació d'acusacions particulars ha de partir com a pressupost que el nombre de parts provoque dilacions i dificulte la correcta tramitació del procediment", recorda la magistrada, que subratlla la "complexitat" d'un procediment en el qual es va produir un elevat nombre de defuncions, al que se sumen igualment els lesionats.

    Malgrat això, entén que "no pot estimar-se que fins al moment concórrega esta premissa fonamental que justifique excloure la representació diferenciada de cadascuna de les acusacions particulars", que "atenen a les concretes circumstàncies, de moment i lloc de les defuncions i les lesions, així com les que afecten als familiars dels morts". Per tant, considera que ha d'excloure's una eventual agrupació.

POSTURES "CLARAMENT ENFRONTADES"

   La magistrada rebutja aclarir la interlocutòria en el qual preguntava a les acusacions si veien indicis de responsabilitat en Pradas i Argüeso davant d'una possible unificació ja que considera que "no suposava una especial càrrega de motivació, ni infringia cap principi processal, no generava indefensió a cap de les parts, i expressava la causa a la qual obeïa: es nuava a l'anàlisi de la convergència d'interessos de les parts, com assenyala el Tribunal Constitucional".

    Per a la instructora, "pretendre acumular sota el paraigua d'una mateixa representació lletrada a aquelles parts que ni desitgen definir-se, o directament descarten que en l'actuació dels investigats concórreguen indicis de responsabilitat penal, juntament amb aquelles que afirmen que concorre indicis de delicte en els anteriors, és tasca impossible".

   I detalla "les postures clarament enfrontades" quant a les acusacions populars, en les quals figuren "partits polítics i associacions completament antagòniques i diferenciades en la seua actuació processal".

    En qualsevol cas, segons el parer de la instructora, el gran nombre d'acusacions particulars i populars "no resulta de manera automàtica en un desavantatge per a les defenses" i considera que així ho demostra el fet que algunes d'elles no respongueren a la resolució que els emplaçava a manifestar si apreciaven indicis de responsabilitat penal contra els dos investigats o que defensen "tesis idèntiques a les defenses".

   "DRET A la INTUÏCIÓ"

   "Existixen algunes acusacions que ni tan sols desitgen manifestar que puguen existir indicis de responsabilitat penal en l'actuació dels investigats, al que se suma que venen defensant tesis idèntiques a les defenses, demanen proves o s'adherixen a recursos de les defenses i pregunten als testimonis i perits en el mateix sentit que les defenses", afirma, i afig que algunes de les proves que se sol·liciten "semblen fundades en el que s'ha vingut a cridar 'el dret a la intuïció', fórmula que permetria interessar proves sense base alguna i amb la voluntat de traslladar a este procés bulos o afirmacions desgavellades".

    En esta línia, agrega que les defenses "no es troben soles en el procediment" i apunta com a "exemple clar" la personació del Sindicat Col·lectiu de Funcionaris Públics Manos Limpias, el cap de les quals dels servicis jurídics i advocat de referència és, alhora, el d'Argüeso.

   Una altra qüestió és "qui es persona en el procediment i exercita l'acció penal, no només enfront dels qui ostenten la condició d'investigats, sinó també enfront d'altres persones", com va fer l'Associació de Damnificats DANA Horta Sud València, qui va estendre l'acció penal a altres membres de l'administració autonòmica o al president de la CHX, així com la representació d'una acusació particular que va sol·licitar la declaració d'investigat de l'Alcalde d'Utiel.

   "Des de la bona fe processal exterioritzen de manera clara enfront dels qui exerciten l'acció penal. No existix ocultació, dissimule, ni es personen com a mers observadors, exerciten la funció encomanada per la Llei a una acusació", afig.

"CLARAMENT INVIABLE"

   La magistrada també qualifica de "clarament inviable" atribuir a la representació lletrada de Podem la representació de les restants, com havia proposat alguna defensa. "És absolutament impossible de realitzar", afirma.

    D'igual manera, la jutgessa considera que tampoc procedix la concentració en una sola representació per a la pràctica d'actes processals perquè això "limitaria el dret de defensa de les acusacions particulars, sense que es garantisca la major brevetat en la pràctica de les declaracions, atès que haurien d'assumir les preguntes de les acusacions agrupades". La interlocutòria no és ferma i pot ser recorregut en reforma o en apel·lació.