Rober Solsona - Europa Press - Archivo
VALÈNCIA, 30 Jul. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica dana del passat 29 d'octubre, que ha deixat 228 víctimes mortals i milers de danys materials, qüestiona l'últim informe de la Guàrdia Civil incorporat al procediment, el qual ratlla d'"erroni" i "incomplet" i diferix de les seues conclusions en descartar que existira una "apagada informativa" per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
Així es desprèn d'una resolució dictada per la titular de la Plaça número 3 de la Secció Civil i d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Catarroja, en la qual denega la petició de l'acusació popular que exercix Liberum d'investigar al president de la CHX.
L'acusació popular, que representa també a una de les víctimes, havia demanat que el responsable de l'organisme de conca declarara com investigat després de l'últim informe presentat a la magistrada per la Guàrdia Civil.
No obstant això, la instructora ho denega i qüestiona l'informe de la Guàrdia Civil per considerar-ho "erroni en les seues consideracions sobre les fallades i negligències dels intervinents" en el succeït el 29 d'octubre.
La jutgessa estima que l'informe de la Guàrdia Civil ha sigut interpretat per Liberum "de forma sui generis". Ressalta que el mateix efectua una "extensa i minuciosa" recopilació de dades i comunicacions però, "desafortunadament", havia de limitar-se a elaborar una cronologia.
L'informe, d'esta forma, "no es correspon amb l'acordat" per la jutgessa, ja que es va requerir una cronologia dels desbordaments en rius, barrancs i preses i la seua relació amb les defuncions. No se sol·licitava cap valoració respecte de les actuacions dels intervinents, aclarix.
La jutgessa subratlla que es va demanar únicament la cronologia posat que l'anàlisi de la negligència, fallades o posició de garant, "és exclusivament jurisdiccional". Així, atès que l'informe sobre la cronologia dels fets incidix en valoracions que no corresponia a la Policia Judicial, "les mateixes no posseïxen eficàcia incriminatòria, ni tampoc exculpatoria, dels investigats ni de qualsevol un altre implicat".
Junt amb això, la jutgessa subratlla que la causa estava plenament judicialitzada quan es va acordar la prova. "Quan es va encarregar la cronologia, no existia cap informe, ni atestat elaborat per la Guàrdia Civil que revelara o afirmara qualsevol tipus de negligència o error en la gestió de l'emergència, en la causación dels 228 morts, per la qual cosa no era factible i no es va acordar en cap moment traslladar una valoració de tal calat a la Policia Judicial, que no l'havia efectuat d'ofici en el seu moment".
I postil·la: "Qualsevol valoració exclusivament policial de les negligències o incompliments estava condemnada al fracàs, perquè l'anàlisi se sustentaria sempre en una anàlisi limitada exclusivament a la prova documental".
Així mateix, indica que l'informe de la Guàrdia Civil incidix en qüestions ja resoltes pel Jutjat i per l'Audiència Provincial de València. "S'han efectuat ja coneguts pronunciaments sobre la participació i, fins i tot, responsabilitat penal de la CHX, o la responsabilitat de les persones encarregades de la gestió i direcció de l'emergència a través de les resolucions dictades sobre la procedència de la investigació i admissió de querelles contra Salomé Pradas i Emilio Argüeso".
"LIMITATS ELEMENTS DE PROVA"
La jutgessa també considera l'informe de l'UCO és "erroni" pels "limitats" elements de prova amb els quals compta en la seua elaboració. "Es tracta d'un informe extens, 220 pàgines, però que ni pot atendre al que va succeir en el Cecopi, a les testificals dels tècnics, a les declaracions dels familiars de les víctimes que fixen en molts casos quasi el moment exacte en el qual van morir els seus afins --element de connexió amb el retard en l'alerta--, als perits que analitzen i analitzaran aspectes crucials sobre les previsions i els desbordaments", exposa.
A més, la jutgessa creu que l'informe és "clarament incomplet": "En l'anàlisi de la cronologia no es pot atendre exclusivament a la informació sobre les previsions i desbordaments originades pels organismes oficials, ja fora de la CHX o l'Aemet, o de l'112". En este punt, la magistrada indica que l'informe s'"oblida" de la "importància" dels mitjans de comunicació en el coneixement de la situació i evolució de l'emergència.
A més, ressalta que l'existència d'avisos previs de l'Aemet va ser reflectida "de forma extensa" en l'informe obrante en les actuacions inclòs en la documentació que es disposava per la Conselleria encarregada de les emergències, i esta informació va ser utilitzada per altres institucions, com la Universitat de València (UV), a fi d'adoptar les mesures oportunes.
"El fet que el dia 29 d'octubre del 2024 era el dia àlgid de la dana va ser alertat prèviament i així era conegut públicament a través dels mitjans de comunicació. Este mateix dia les previsions meteorològiques es van fer realitat", ha agregat.
SOBRE L'"APAGADA INFORMATIVA"
En el corresponent al conegut com a "apagada informativa", la jutgessa destaca que "l'única apagada que es va produir és el que es va qualificar en el Cecopi com a període de treball exclusivament presencial, que es va produir en dues ocasions, en moments crucials, i que d'altra banda no és objecte d'anàlisi en la seua repercussió i conseqüències en l'informe de la Guàrdia Civil".
A més, assenyala que més enllà d'aquells punts en els quals la CHX no posseïx un control de l'aforament, el control dels barrancs ha d'efectuar-se a través del Centre de Coordinació d'Emergències (CCE), qui en el pla especial d'inundacions assumiria el control dels barrancs. "És la Generalitat qui ha d'efectuar el control que efectivament no es produïsca un desbordament en estos casos", postil·la.
I afig: "Els bombers forestals van ser desplegats i es van retirar. Difícilment es pot atribuir a la CHX ni al seu president que es retiraren els bombers, que no es controlara el desbordament, i que s'ocasionara l'aclaparant nombre de defuncions. Totes estes qüestions no són abordades per l'informe de la Guàrdia Civil".
Respecte de les consideracions que s'efectuen sobre la presa de Forata i la seua repercussió en el barranc del Poyo, la jutgessa indica: "Novament s'inclouen valoracions i consideracions que no s'ajusten a l'exposat pels perits en la matèria".