L'Audiència absol al Jincho i un altre raper d'agressió sexual denunciada per una menor després d'un concert a Mislata

   VALÈNCIA, 1 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València ha absolt als rapers 'El Jincho' i 'Osiris l'Enemy' que estaven acusats de sengles delictes d'agressió sexual a una jove que, en el moment dels fets tenia 17 anys, després d'un concert celebrat el 4 d'octubre del 2023 en un local de Mislata.

    La sala considera que, després de l'examen de les declaracions, les proves pericials i testificals i la resta d'elements, concorren elements "objectius" que generen un "dubte raonable" sobre els fets denunciats o sobre l'existència d'algun dels elements que constituïxen el delicte, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

   El tribunal considera provat que les xiques van ser a l'hotel dels cantants a València, sense que s'haja acreditat que tots dos saberen que eren menors d'edat; que van pujar a l'habitació però no que li proposaren a la denunciant mantenir relacions sexuals, que les mantingueren ni que un d'ells li obligara a prendre cocaïna, segons arreplega la sentència.

    La Fiscalia havia sol·licitat 13 anys de presó per un delicte d'agressió sexual per a cadascun dels acusats i alternativament quatre per a Osiris --petició a la qual s'ha sumat l'acusació particular-- mentre que les defenses demanaven la lliure absolució. La jove tenia reconeguda una discapacitat del 41 per cent i grau un de dependència que en el moment dels fets.

    En la sentència, contra la qual cap recurs d'apel·lació, d'una part, el tribunal aprecia "contradiccions" entre les diferents declaracions de la víctima. La primera d'elles, prestada davant de la Policia, i la segona, davant dels forenses, "diferixen radicalment", quant al lloc en el qual van ocórrer les agressions, en una mateixa habitació o en dues cambres diferents localitzats en diferents pisos de l'hotel en el qual s'allotjaven els cantants, al que van acudir la víctima i una amiga després del concert.

   D'altra banda, la sala destaca les declaracions testificals de l'amiga de la denunciant, que es trobava en una de les habitacions, que va afirmar en el juí que no "va presenciar cap fet de violació" i que "no va veure gens greu", junt amb la testifical prestada pel recepcionista de l'hotel, qui va explicar que la menor va mantenir una interacció "normal" amb ell quan li pregunte on podia adquirir menjar sense sol·licitar-li "auxili, protecció o assistència".

DADES "OBJECTIVES"

   En este aspecte la sala puntualitza que, "sense prejutjar com poguera ser la reacció esperable d'una persona que afirma haver patit un agressió sexual", esta conducta constituïx una dada objectiva a l'hora d'analitzar la coherència del relat i la seqüència temporal dels fets denunciats.

   També valoren els magistrats com un element probatori objectiu les imatges de l'enregistrament de les càmeres de seguretat de l'establiment, en les quals no s'aprecien signes externs de coacció o violència en l'entrada i l'eixida de la menor i els dos homes, i els missatges que la denunciant va enviar a un dels cantants hores després dels fets, en els quals li manifestava el seu interès per anar a Madrid, on es trobaven els artistes.

   El tribunal detalla finalment que no es pot concloure que els dos homes conegueren que la denunciant era menor d'edat a causa que era alguna cosa excepcional la seua presència en la zona VIP del concert al que, inicialment, no podien accedir menors.

   Per a la sala, segons la sentència, es tracta de "elements objectius" que generen un "dubte racional" sobre la concreta dinàmica dels fets denunciats. La sala assenyala que la jurisprudència del Tribunal Suprem apunta que la declaració de la víctima pot constituir prova de càrrec suficient per a fonamentar una condemna, sempre que reunisca els requisits de credibilitat subjectiva, versemblança objectiva i persistència en la incriminació.

    No obstant això, "quan concorren elements perifèrics de caràcter objectiu que resulten compatibles amb hipòtesis alternatives o introduïxen incertesa sobre aspectes essencials de l'acusació, el tribunal ha d'extremar el rigor en la valoració probatòria".

    Per això, davant de l'existència dels enregistraments i del testimonio del recepcionista, analitzats conjuntament amb la resta del material probatori, "impedix aconseguir el grau de certesa exigible en el procés penal respecte de la forma concreta en què van ocórrer els fets, subsistint un dubte racional i objectivament fundada que, conforme al principi in dubio pro reo, ha de resoldre's en favor de la persona acusada".

    A l'anterior raonament afig que, després dels fets, "lluny de sentir-se compungida, la presumpta víctima pretenia anar-se amb el pretès agressor", un "extrem inopinat i que sembra el dubte respecte a si van existir relacions sexuals" i si "van ser consentides o no".

   La jove va declarar que el Jincho li va obligar a practicar-li una fel·lació en l'habitació en la qual s'allotjava malgrat el seu rebuig i va afirmar que li va agafar el cap "amb força" mentre que l'altre raper la va drogar i li va obligar a mantenir relacions en una altra habitació. El Jincho, per la seua banda, ho va negar tot i va acusar a la denunciant d'haver-li-ho "inventat" i de ser "totalment fals" mentre que l'altre cantant va negar igualment l'agressió.