Més enllà de l'accident del metro: el serrell jurídic pendent en el TS que afecta a la indemnització a Marisa Gracia

   VALÈNCIA, 1 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'accident de la Línia 1 de Metrovalencia, del que aquest divendres es complix el vintè aniversari, es va saldar amb 43 víctimes mortals, 47 persones ferides de diferent consideració, un procés judicial que va acabar després d'un acord de conformitat entre Fiscalia, l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Julio (AVM3J) i defenses i que va condemnar a 22 mesos de presó a quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i va eximir de responsabilitat penal a altres quatre encausats, entre ells, l'exgerente de l'entitat, Marisa Gracia.

   No obstant això, resta un serrell judicial pendent en el Suprem: la indemnització de prop de 100.000 euros (99.343) que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va reconèixer a Gràcia per danys i perjuís derivats del dictamen de la segona comissió d'investigació de Les Corts sobre l'accident --reoberta amb els vots de tots els grups excepte el PP-- que va considerar que el descarrilament era "previsible i evitable" i va apuntar a 13 responsables --a més dels polítics--, enfront del de la primera celebrada el 2006, en la qual es va establir que no va haver-hi cap.

   L'alt tribunal valencià va estimar parcialment el recurs de Gràcia contra l'acord de la Mesa de Les Corts de 27 de juliol del 2021, que va rebutjar la seua reclamació de responsabilitat patrimonial en aplicar el criteri establit pel Constitucional en una sentència del 2018 que va estimar el recurs d'empara formulada per un altre exdirectiu de FGV, responsable de recursos humans, que igualment va considerar que el dictamen de la càmera autonòmica havia vulnerat el seu dret a l'honor.

   El TSJCV, en una sentència de juliol del 2024 que va esdevenir després ferm, va declarar el dret d'este antic directiu a percebre una indemnització de 10.000 euros. En el cas de Gracia, va estimar el seu recurs quant a la sol·licitud de responsabilitat patrimonial, que va fixar en 99.343 euros, en entendre que se li van ocasionar perjudicis morals per una "conclusió extralimitativa abocada cap a la seua persona" per la comissió d'investigació parlamentària del 2016, que va afectar "a l'àmbit subjectiu de la seua reputació".

   La comissió va atribuir a Gracia una responsabilitat política per la comissió d'actes il·lícits derivats de la seua actuació en FGV després de l'accident, encara que en l'àmbit penal --després d'una llarga instrucció que va incloure tres arxius de la magistrada instructora i una ordre de l'Audiència per a reobrir el cas-- va acabar exonerada de responsabilitat en relació amb estos fets.

RECURS DE LES CORTS

   El lletrat de Les Corts va aconsellar recórrer en cassació aquest indemnització; el 4 de novembre del 2025 la Mesa va acordar realitzar-la; al desembre es va anunciar la preparació del recurs de cassació; el 8 de gener es va comparèixer davant del Suprem i el 29 d'abril d'este mateix any, el TS ho va admetre en entendre que presenta interès casacional "objectiu" respecte a la qüestió de determinar si la jurisdicció contenciós-administrativa "pot entrar a conèixer directament d'una reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys i perjuís derivats d'una lesió del dret fonamental a l'honor que s'atribuïxen a una actuació parlamentària consistent en les conclusions aconseguides en el si d'una comissió d'investigació".

   Tot això, afig, segons la interlocutòria consultada per Europa Press, "sense haver-se obtingut prèviament una declaració del Tribunal Constitucional que esta actuació va lesionar un dret fonamental de l'investigat i sense haver-se dirigit tampoc una reclamació administrativa en el sentit interessat a l'òrgan que encarna al major nivell les tasques de govern", en este cas la Generalitat Valenciana.

"ACTE PARLAMENTARI DE NATURALESA POLÍTICA"

   L'escrit de recurs de Les Corts, amb registre d'eixida de la càmera d'este passat 8 de juny i al que ha tingut accés Europa Press, se sustenta en la "extensió indeguda de la jurisdicció contenciós-administrativa fiscalitzant directament a través d'una reclamació de responsabilitat patrimonial un acte parlamentari de naturalesa política".

   En esta línia, subratlla que la sentència recorreguda del TSJCV "entra a conèixer directament la responsabilitat patrimonial derivada d'un acte parlamentari no normatiu i de naturalesa política el dictamen d'una comissió d'investigació assumit pel Ple". Tot això, afig, "sense anul·lar este acte ni declarar la seua disconformitat amb l'ordenament, reconeixent expressament que manca de jurisdicció per a això".

   Per este motiu, considera que esta "extensió de la jurisdicció contenciosa vulnera frontalment els preceptes citats, en convertir en objecte directe d'enjudiciament un acte parlamentari de naturalesa estrictament política, que només pot ser sotmès a control de constitucionalitat pel Tribunal Constitucional".

RESPONSABILITAT

   D'altra banda, subratlla la diferència entre responsabilitat de l'Administració i d'altres poders públics i apunta que la d'aquesta primera "no és assimilable" amb la segona. De fet, sosté que la sentència recorreguda, "en imputar directament a Les Corts una responsabilitat patrimonial per un acte parlamentari d'investigació, desconeix esta arquitectura normativa i equipara indegudament a un parlament amb una Administració pública, sense cobertura legal".

   També apel·la a la doctrina del Tribunal Suprem sobre actes parlamentaris no normatius i indica que, en este cas, la sentència recorreguda "no es limita al funcionament administratiu de Les Corts, sinó que nua la responsabilitat directament al contingut de les conclusions d'una comissió d'investigació, és a dir, a l'activitat política de control pròpia de l'article 76" de la Constitució. Això suposa, prosseguix, "un salt qualitatiu que manca de recolze en la legislació i en la jurisprudència citada, vulnerant els límits objectius de la jurisdicció contenciosa".

   A més, considera que la Sala d'instància "hauria hagut de declarar la inadmissibilitat del recurs, al no ser enjuiciable directament en esta ordre la responsabilitat patrimonial imputada a Les Corts per la seua activitat d'investigació política".

CONSEQÜÈNCIES INDEMNITZATORIES

   El segon motiu que argumenta el recurs és el fet de derivar conseqüències indemnizatorias d'una suposada lesió del dret a l'honor sense prèvia declaració del Tribunal Constitucional. Sobre este tema, remarca que la declaració de la lesió d'un dret fonamental per un acte parlamentari no normatiu és de "competència exclusiva" d'est i incidix que la sentència recorreguda "reconeix expressament que no pot declarar la vulneració del dret a l'honor" de Gràcia per este motiu.

   I afig: "La competència de la jurisdicció contenciosa per a conèixer dels perjuís derivats d'un acte parlamentari no normatiu està supeditada a la declaració de la seua nul·litat pel Tribunal Constitucional en el corresponent recurs d'empara".

   Un altre dels motius en els quals sosté el recurs és el fet de "desconèixer la naturalesa estrictament política de l'activitat de les comissions parlamentàries d'investigació i confondre-la amb una funció jurisdiccional o sancionadora" i sobre este tema defensa que la conclusió del dictamen respecte a Gracia "ha respectat el límit que la doctrina constitucional imposa a la investigació parlamentària".

   De fet, sosté que la sentència, "en qualificar com a lesives de l'honor les conclusions de la comissió i en equiparar-les en la pràctica a un juí de culpabilitat, desnaturalitza la funció investigadora parlamentària, confonent-la amb una activitat jurisdiccional o sancionadora", la qual cosa al seu torn "conduïx a un resultat paradoxal: s'imputa responsabilitat patrimonial a Les Corts per haver exercit la seua funció de control polític".