L'AVL rebutja totes les al·legacions de l'Ajuntament al seu informe contra canviar el topònim de València

   VALÈNCIA, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha rebutjat totes les al·legacions presentades per l'Ajuntament de València a l'informe realitzat per l'ens normatiu del valencià contra el canvi del topònim de la ciutat de València a 'Valéncia'.

   Així ho ha anunciat la presidenta de la institució, Verònica Cantó, en roda de premsa: "No s'ha acceptat cap de les al·legacions que va aportar l'Ajuntament, després de ser estudiades".

   Segons ha explicat, esta decisió es va adoptar en el ple de l'AVL celebrat a la fi de maig, després del que s'ha remès a la direcció general de l'Administració Local de la Generalitat, "que és qui porta el procediment", i "no a l'Ajuntament".

   Les al·legacions del consistori anaven contra un informe emès per l'AVL en resposta a l'estudi encarregat per l'Ajuntament a l'acadèmic Abelard Sagarossà per a servir de base a la seua proposta de modificació del topònim perquè passara a escriure's 'Valéncia' en llengua valenciana.

    El passat 2 de març, l'AVL va fer públic que desestimava la proposta de cridar a la ciutat 'Valéncia' perquè l'Ajuntament no havia aportat cap argument per a justificar esta modificació. A més, va remarcar la denominació "correcta i adequada" de la ciutat des del punt de vista històric i lingüístic és la "tradicional" i "única" València.

    Seguidament, en el ple municipal de finals de març, el govern local que formen PP i Vox a València va aprovar les al·legacions formulades pel consistori ha formulat a l'informe de l'AVL que ja rebutjava la proposta municipal de canviar a tancada la titlla del topònim de la ciutat en valencià. Es tractava d'un total de 27 al·legacions.

AL·LEGACIONS DE L'AJUNTAMENT

   En esta resposta, el consistori sostenia que l'ens normatiu del valencià va fer una lectura "poc objectiva" de la iniciativa de canviar el topònim. També qualificava de "inaudit que un escrit oficial de l'Acadèmia practique una terminologia que comporta que el valencià seria una part del català (per molt que la practiquen els Departaments de Filologia Catalana) de les universitats de València i d'Alacant; la llengua catalana tindria dos parts, el català occidental (català occidental+valencià) i el català oriental (català oriental+balear)".

   L'Ajuntament qüestionava que el fet que la institució normativa "no considere la incidència que la identitat pot tenir en topònims (la Póbla Llarga, Novetlè) li permet dir que, si el sufix derivativo -ència té è, per 'coherència interna' també hauria de tenir València".

   "És com si per a fer prevaldre València sobre Valéncia, a més d'incórrer en anomalies metodològiques i presentar la història valenciana com no és, l'Informe ens tractara als valencians com a poc intel·ligents. En canvi, els balears i els catalans que diuen València el serien més, ja que haurien vist la 'coherència interna' entre prudència i València. I tot això sense considerar ni dir què falla en la proposta simple i comprovable de l'Estudi (la identitat pot fer que un topònim actue d'una forma diferent als noms comuns)", asseverava.

   En este punt, es preguntava si el camí del document oficial de l'AVL "va contra la integritat del valencià i dels valencians, i també contra la Llei de Creació de l'Acadèmia, que li demana defensar l'entitat del valencià".

   En una altra part de l'escrit, l'Ajuntament al·ludia a "actuacions poc clares" de l'AVL. Deia, en concret, que el 2006 l'ens normatiu "va encomanar un informe a 18 persones sobre l'accent de València per a fer un estudi sobre quin accent hauria de portar un símbol valencià tan important". "Però l'estudi no s'ha fet. L'autor de l'Estudi va demanar els informes per a reproduir-los i analitzar-los. No els hi van donar", va afirmar.

INFORME PREVI DE L'AVL

   Per la seua banda, l'informe de l'AVL al que va al·legar l'Ajuntament analitzava al llarg de 33 pàgines una sèrie de dades etimològiques, fonètics, documentals i normatius per a concloure que el nom de la ciutat de València ha d'escriure's amb titlla oberta i ha de "estar constituït per una forma única en valencià".

   L'AVL subratllava en el seu informe que en la determinació de la forma gràfica d'un topònim major s'han d'integrar, "sense jerarquies rígides, els pilars clàssics de l'onomàstica, que són etimologia, pronunciació i documentació històrica, complementats pel criteri de la integració en el corpus normatiu".

   Explicava que l'etimologia del topònim "és clara": prové de 'valentia' ('fortalesa'), amb i breu llatina. Per això, l'estudi del nom "no es pot tractar de manera aïllada, sinó que s'ha de fer tenint en compte l'evolució i la forma actual de les paraules formades amb el mateix sufix: lèxic comú (paciència, conciència, adherència), antropònims (Clemència, Prudència) i exònims adaptats (Florència, Palència). Aquest "principi de coherència interna exigix '-ència' en el topònim i, per tant, València".

   L'accent greu que establix la norma ortogràfica s'ajusta a la pronunciació majoritària oberta de la i del sufix -ència. Esta vocal només es pronuncia tancada en algunes varietats: el valencià meridional, part del català occidental i el gironí. Per açò, la tradició ortogràfica ha optat per l'accent gràfic greu, que reflecteix la realització fonètica més general.

   D'altra banda, afegia l'informe, des de l'Edat Mitjana, el topònim València apareix en textos poètics rimando amb altres paraules acabades en -ència. Això indica que la i del topònim València devia pronunciar-se de la mateixa manera que els derivats en -ència, tant si aquella vocal era tancada com si ja era oberta.

   L'AVL recordava que l'accentuació gràfica 'València' "és la fixada per la nostra tradició ortogràfica des de les Normes de Castelló (1932), de la qual l'Acadèmia es continuadora legalment, fins a la publicació de la Gramàtica Normativa Valenciana (GNV) en 2006, el Diccionari Normatiu (2014) i el Nomenclàtor Toponímic Valencià (2026)". "Esta forma és la utilitzada en la pràctica totalitat de les obres dels nostres escriptors i en tot tipus de textos (literaris, administratius, legals, periodístics, divulgatius, etc.)", va subratllar.

   Igualment, la ciutat de València pertany en la zona de predomini lingüístic valencià, segons l'article 35 de la LUEV. Per tant, "el nom de la ciutat hauria d'estar constituït per una forma única en valencià". Més encara, puntualitzava, quan l'estudi tècnic de la proposta de l'Ajuntament "no aporta cap argument que justifique la forma en castellà inclosa en la denominació bilingüe proposta".

   Per tot això, la institució conclou que no s'ha aportat "cap novetat rellevant i no oferix un corpus argumental sòlid que permeta justificar l'abandó de la forma normativa i oficial fins ara".

   "Les consideracions presentades resulten insuficients i manquen de la fonamentació necessària per a avalar un canvi toponímic d'aquesta magnitud" i, en conseqüència, "esta institució ratifica íntegrament la posició sostinguda en l'informe del 2016 i ho fa, a més, ampliant els arguments, i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim".

   L'informe agregava que si l'Ajuntament de València decidix proposar per a l'aprovació oficial la forma doble, en contra del criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la solució bilingüe adequada és València / València.