L'exclusió social es relaciona directament amb l'augment dels problemes de salut mental en xiquets, segons un estudi

   VALNCIA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Un major risc de pobresa i exclusió social es relaciona directament amb un augment de problemes de salut mental en la infncia.

   Aquesta és la conclusió de l'estudi realitzat per la Unitat Mixta d'Investigació en Epidemiologia, Ambient i Salut Fisabio-Universitat Jaume I-Universitat de Valncia --que compta amb membres del CIBEResp-- en el marc de l'estudi INMA (Infncia i Medi ambient), una investigació que avalua les conseqüncies del risc de pobresa i/o exclusió social en la salut mental infantil.

   El treball analitza el paper que juga l'entorn familiar i social més proper que envolta a 395 i 382 xiquets i xiquetes de 7-11 anys en dos rees amb nivells de riquesa i polítiques d'inversió molt diferents de Guipúscoa i Valncia, respectivament. Segons la investigació, un major risc de pobresa i exclusió social es relaciona directament amb un augment de problemes de salut mental en la infncia. De forma indirecta, aquest problema també es relaciona amb el context físic i social, l'estrés familiar i el perfil parental.

   La Comissió Europea defineix la pobresa com l'estat en el qual hi ha una insuficincia de recursos per a viure amb dignitat. Per la seua banda, l'exclusió social engloba a les persones a les quals no se'ls permet participar en la societat a causa de les seues característiques. Per a mesurar aquests dos parmetres, l'anlisi ha comptat amb l'indicador AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion), utilitzat des de 2010 per la Unió Europea.

   En relacionar AROPE amb la salut mental i el context familiar dels xiquets i xiquetes objecte d'estudi, els resultats van mostrar que el risc de pobresa i exclusió social es relaciona amb més problemes de salut mental tant de tipus 2 internalitzant (com a ansietat, depressió o problemes somtics) com externalitzant (problemes de conducta o agressivitat).

   La relació entre el nivell de pobresa i exclusió social familiar i els problemes internalitzants i externalitzants es va mostrar determinada pel nivell d'estrés parental. També estava afectada pel perfil parental, que inclou conceptes com la percepció que tenen les mares i pares del seu rol en la criana del seu fill/a o els coneixements que tenen sobre el desenvolupament evolutiu.

   La investigadora de l'rea d'Ambient i Salut de la Fundació Fisabio Llúcia González explica, en un comunicat, que "conéixer l'extensió i magnitud de problemes com el risc de pobresa i/o exclusió social, l'eix de transmissió d'aquestes desigualtats o els mecanismes compensatoris que pot proporcionar l'entorn familiar, podrien contribuir a millorar els símptomes de problemes internalitzants i externalitzants".

   En aquest sentit, la investigació apunta que els sistemes socials prxims als xiquets i xiquetes --com la família, l'escola o altres xarxes socials-- poden contribuir al desenvolupament de mecanismes de protecció que compensen l'efecte de les condicions estructurals desfavorables en la infncia.

MESURES POLÍTIQUES I ESTRUCTURALS

   Així, el treball emfatitza en la importncia d'adoptar mesures polítiques i estructurals de protecció a la infncia enfront de la pobresa que milloren les condicions de vida dels xiquets i xiquetes. Algunes d'elles implicarien millorar el servei de cerca d'ocupació, evitar el sistema educatiu dual que segrega als/les que tenen més recursos dels quals no els tenen, incrementar el salari mínim interprofessional o eliminar la pobresa energtica, entre unes altres.

   No obstant a, segons apunta González, també membre de CIBEResp i primera firmant de l'article, "aquests canvis profunds i estructurals poden no ser factibles a curt termini, per la qual cosa per a rebaixar els problemes de salut mental podem engegar altres mesures indirectes, entre elles, l'aplicació de programes de criana positiva".

   En aquest tipus de programes es realitza un acompanyament de les famílies en la seua aventura de ser mares i pares. D'aquesta manera, se'ls brinda suport social, s'obri un espai per al dileg i es recomanen dinmiques parentals per a millorar la criana.