Mazón recorre davant de l'Audiència la negativa de la jutgessa de la dana al fet que puga personar-se en la causa

   VALÈNCIA, 10 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La representació legal de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón ha recorregut davant de l'Audiència de València la negativa de la jutgessa de Catarroja al fet que es persone en la causa per la gestió de la dana d'octubre del 2024.

    La jutgessa instructora va rebutjar la sol·licitud de l'exmandatari --a qui ha citat per a una testifical-- de personar-se en el procediment esgrimint que la figura del denominat 'testimoni assistit' no existix a Espanya.

    Ara, el recurs contra tal decisió s'articula la seua entorn de cinc idees essencials. En primer lloc, es posa de manifest una "anomalia processal rellevant" derivada del moment en què es va elevar l'exposició raonada, fan notar fonts de la representació legal a Europa Press.

   En este sentit, la defensa entén que esta decisió "es va adoptar apartant-se del criteri que, fins llavors, havien vingut mantenint tant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana --mitjançant interlocutòria 23 de desembre del 2024--, com a l'Audiència Provincial de València --en la seua resolució de 23 d'octubre del 2025--, i també del que la pròpia instructora havia expressat amb anterioritat (interlocutòria 5 de maig del 2025), en el sentit que una eventual exposició raonada havia de produir-se al final de la instrucció i no en una fase intermèdia de la mateixa".

    Esta "alteració del criteri processal" que havien manifestat tots els tribunals, inclòs el de Catarroja, ha donat lloc a una situació que qualifiquen de "singular: d'una banda, el TSJ s'ha pronunciat de forma clara en relació amb la inexistència de responsabilitat penal del senyor Mazón; però, per un altre, romanen vives en el procediment totes les diligències practicades en primera instància amb incidència sobre la seua posició". Diligències que, a més, "res impedix que puguen ser utilitzades novament en el futur per a intentar elevar una segona exposició raonada", remarquen.

    En segon terme, el recurs sosté que esta forma de procedir ha generat una situació de "seriosa indefensió" des del punt de vista processal. La raó és que s'han practicat diligències que afecten a l'expresident "sense que este haja pogut intervenir en elles en condicions de defensa".

    Se cita de manera particularment significativa el manteniment de les declaracions de membres del seu equip de comunicació una vegada elevada ja l'exposició raonada, en un moment en el qual no existia possibilitat real de personació en el jutjat instructor per a conèixer, impugnar o reaccionar enfront del contingut d'aquest actuacions. Estes diligències formen part del procediment amb plena validesa i vigència.

    La defensa entén que esta circumstància no pot considerar-se irrellevant mentre la pròpia dinàmica de la instrucció deixe oberta la possibilitat de noves valoracions o de futures decisions sustentades, en tot o en part, en este mateix material instructor.

   En tercer lloc, el recurs rebutja que puga afirmar-se que Mazón va deixar passar una suposada oportunitat processal per a personar-se i impugnar diligències anteriors. Ací subratllen que la instrucció continua oberta i, precisament per això, "subsistix la possibilitat que determinades actuacions ja practicades siguen reinterpretades o connectades amb altres futures".

"INTERÈS LEGÍTIM I ACTUAL"

   Des d'esta perspectiva, l'advocat de l'exdirigent autonòmic considera que "seguix existint un interès legítim i actual a poder combatre diligències que, al seu judici, es van apartar del marc limitat que havia fixat l'Audiència Provincial".

    Es fa referència, en este punt, a interrogatoris i preguntes que la defensa considera "aliens a l'objecte estrictament habilitat per l'Audiència Provincial --amb preguntes sobre el jersei, la comanda del restaurant o l'interrogatori de Feijóo al·ludint Marcial Daurat-- i, per tant, susceptibles de nul·litat".

    La tesi del recurs és que, mentre tals diligències seguisquen integrades en la causa i mantinguen la seua eficàcia processal, "no pot tancar-se a l'afectat la possibilitat de comparèixer per a defensar els seus drets", resumixen les mateixes fonts.

    En quart lloc, se sosté que el dret de Carlos Mazón a personar-se "no naix ni s'esgota en un instant processal aïllat, sinó que sorgix des del moment en què es practica o s'acorda una diligència amb aptitud objectiva per a afectar-li i roman viu mentre la instrucció continue oberta".

    "Esta és, en realitat, una de les idees centrals del recurs: que l'article 118 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal no pot interpretar-se de forma restrictiva ni com una garantia merament formal o efímera, sinó com un vertader instrument de defensa enfront d'una investigació en la qual, àdhuc sense imputació formal consolidada i malgrat el pronunciament del TSJ, se seguix mantenint una dinàmica instructora en la qual s'afirma expressament no es descarta incidir sobre la posició jurídica de l'aforat", argumenten.

    Per això, mentre romanga oberta la instrucció i existisca la possibilitat que diligències passades o futures servisquen de suport a una eventual nova exposició raonada, "el dret de defensa no pot considerar-se extingit", incidixen.

    Finalment, el recurs afirma que, més enllà de les declaracions formals que neguen responsabilitat penal, la realitat material del procediment "revela que la instrucció segueix projectant-se sobre el senyor Mazón".

    Així ho evidenciarien, segons la defensa, diligències orientades a esclarir què informació va rebre, amb qui va parlar, quines comunicacions va mantenir o quin va poder ser la seua intervenció en la seqüència dels fets.

    Entre elles, esmenten la declaració de l'exportaveu del Consell Ruth Merino perquè informe sobre les dades que manejava Mazón en un moment concret (sol·licitada en la mateixa interlocutòria en el qual se li cita a ell com a testimoni), la sol·licitud de converses i comunicacions amb ell per part de diferents testimonis i la pròpia pròrroga de la instrucció interessada per a avançar en actuacions vinculades al seu entorn immediat. Des de la perspectiva del recurs, esta "continuïtat material de l'activitat instructora és incompatible amb negar-li simultàniament la possibilitat de personar-se i exercir la seua defensa".

    Per tot això, i reiterant de forma expressa que la defensa sosté que "no existix responsabilitat penal alguna" de Mazón, el recurs conclou que "només caben dos solucions veritablement coherents".

"DEIXAR SENSE EFECTE DILIGENCIES D'INVESTIGACIÓ"

   La primera seria deixar sense efecte totes aquelles diligències d'investigació que li afecten o li hagen afectat, de manera que la seua posició en la causa quedara reduïda de forma efectiva a la d'un mer testimoni alié a qualsevol possible afecció processal.

    La segona, si estes diligències es mantenen vives o poden ser utilitzades novament en el futur, és permetre la seua personació perquè puga exercir plenament el seu dret de defensa enfront d'unes actuacions que es venen desenvolupant des de fa més d'un any i que no poden seguir produint-se a les seues esquenes. Esta és, en essència, "la contradicció processal que el recurs sotmet a revisió de l'Audiència Provincial", resolen.