La menstruació condiciona la vida quotidiana de més del 80% de les dones a Espanya, segons un macroestudi

   VALÈNCIA, 25 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Un macroestudi amb més de 4.000 participants analitza com l'estigma menstrual influïx en la vida quotidiana, la participació social i el benestar de les dones a Espanya. El treball, liderat per l'Institut Ingenio --centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-- mostra que només el 15,4% de les participants manté la seua vida quotidiana sense canvis durant la menstruació.

   La investigació és la quarta publicació d'una de les radiografies més completes sobre la salut menstrual a Espanya. Després d'abordar l'educació menstrual, l'estigma i l'accés a l'atenció sanitària, el nou article publicat en la revista 'BMC Women's Health' posa el focus en l'impacte social de la menstruació en la vida quotidiana. "La forma en què es viu no depèn únicament dels símptomes físics, sinó també del context social en el qual ocorre", destaca Sara Sánchez-López, investigadora de l'Ingenio (UPV-CSIC)

   Els resultats mostren que la menstruació seguix condicionant activitats quotidianes. Només el 15,4% de les participants --el que representa aproximadament una de cada sis dones-- afirma mantindre la seua rutina sense canvis durant la menstruació, mentre que moltes adapten el seu comportament a causa del dolor, a sagnats abundants o per evitar incomoditat o exposició.

   Davant d'estos símptomes i situacions, les estratègies més comunes inclouen canvis en la vestimenta --com evitar peces blanques (48%) o certs tipus de roba (36 %)--, reduir la pràctica esportiva (21%) o limitar activitats com nadar o acudir a la platja (22%).

   El dolor és la principal raó que motiva estes estratègies d'adaptació o fins i tot absències socials i laborals. No obstant això, els autors destaquen que estes decisions no responen únicament al malestar físic. Factors com l'ansietat davant de possibles taques, la falta d'espais adequats o el temor a reaccions negatives de l'entorn reflectixen la persistència de normes socials relacionades amb una gestió de la salut menstrual estrictament privada.

ESTIGMA ÀMBIT LABORAL I EDUCATIU

   En l'àmbit educatiu i laboral, moltes participants descriuen haver acudit als seus centres d'estudi o treball malgrat experimentar dolor intens, nàusees o fatiga. En concret, mentre que el 41% de les enquestades s'ha absentat en alguna ocasió pels símptomes, un 44% afirma no haver interromput la seva assistència per motius menstruals.

   Els testimonis recollits mostren que, fins i tot davant de símptomes incapactants, algunes dones continuen assistint per por a perdre l'ocupació o a ser percebudes com a menys compromeses.

   "El malestar menstrual moltes vegades no es reconeix com una necessitat legítima de suport, sinó com una cosa que pot restar credibilitat. En un context on la menstruació s'ha fet servir per excloure les dones de certs rols, mostrar vulnerabilitat es pot percebre com un risc col·lectiu", apunta Sánchez-López.

   L'estudi recull testimonis de burla i situacions d'humiliació relacionades amb la menstruació que les participants situen tant en l'adolescència com en la vida adulta. En etapes primerenques, estes experiències solen manifestar-se en forma de comentaris o ridiculització per part de companys de classe o amics, mentre que en l'edat adulta s'expressen amb major freqüència a través del rebuig o d'actituds condescendents en l' entorn proper, com parelles o companys de treball.

   Els resultats també mostren un alt nombre de respostes que descriuen com la menstruació s' ha utilitzat per qüestionar o desacreditar emocions, decisions o conflictes en contextos quotidians, especialment en l' àmbit interpersonal o domèstic. "Estes situacions reforcen estereotips que vinculen la menstruació amb falta de control emocional o irracionalitat, la qual cosa pot traduir-se en una menor credibilitat", assenyala Rocío Poveda Bautista, investigadora d'Ingenio i coautora de l'estudi.

EDUCACIÓ, INFORMACIÓ I EMPATIA

   Davant les barreres socials i laborals, els resultats també identifiquen factors protectors que fomenten el benestar, la salut i la resiliència durant el cicle menstrual.

   L'equip investigador assenyala que comptar amb entorns comprensius i flexibles --en el treball, l'escola o la família-- contribuïx a reduir l'impacte de l'estigma i facilita una major participació i benestar.

   "Les experiències més positives s'associen a contextos on parlar de menstruació no genera incomoditat i on es reconeixen les necessitats físiques o emocionals vinculades al cicle", afirma Santiago Moll López, del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de València i coautor de l'estudi.

   Així, els resultats d'este estudi subratllen que la menstruació continua sent un factor rellevant per a la salut, la participació social i l' equitat, i apunten a la necessitat d'avançar cap a entorns educatius, laborals i sanitaris més informats i sensibles a esta realitat.

   En el treball ha participat també la doctora Dani Barrington, de la University of Western Austràlia, experta internacional en salut menstrual. La investigació ha comptat amb finançament del projecte RI-Sabio, finançat per la Generalitat Valenciana, que se centra en models de gestió per a una investigació i innovació responsable en les estructures d'investigació sanitària i biomèdica.