Només una de cada quatre notícies de televisions espanyoles sobre canvi climàtic tracta les causes, advertix un estudi

   VALÈNCIA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi de personal investigador de la Universitat de València (UV), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) conclou que els informatius televisius espanyols tracten el canvi climàtic des d'una "asimetria" entre les causes, que apareixen amb menor freqüència (25%), i les conseqüències. Així, prop del 90% de les notícies analitzades mostren almenys un impacte.

   El treball, publicat en 'adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación', també constata que, si bé tenen més pes les fonts científiques que les polítiques (més de la meitat), hi ha un dèficit de veus ciutadanes, socials, juvenils o educatives, la qual cosa reproduïx la imatge d'un assumpte gestionat "des de dalt".

   "El desequilibri entre la visibilitat de les conseqüències del fenomen i la menor atenció als seus orígens i les mesures per a mitigar-lo o adaptar-s'hi afecta la manera com la ciutadania interpreta la naturalesa del problema i el seu marge d'acció", explica l'estudi, en el qual la primera signant és María Teresa Mercado, professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV. A més, la falta de contextualització de la crisi climàtica la presenta com si no tinguera agents participants o responsabilitats clarament identificables.

   La visió oferida dels impactes és sobretot purament física o climàtica, de manera que atén en menor mesura els efectes socials, econòmics o geopolítics, i les solucions, de mitigació o d'adaptació, estan poc representades (més de la meitat de les peces informatives no en fan cap esment), conclou el treball en el qual també participen M. Gemma Teso (UCM) i Carlos Lozano (URJC).

   Per categories temàtiques, un 34,8% de les peces informatives seleccionades tenen una perspectiva científica i tècnica; un 17,1%, un àmbit meteorològic; l'11,6%, un vessant polític, mentre que el vessant econòmic i de salut tenen un 8,5% cadascuna. Respecte a l'espai, un 42,1% de les notícies ho fan en un context local o regional i un 21,3% des d'una perspectiva estatal. Un 29,3% de les notícies tenen una perspectiva global i només un 7,3% són a escala europea.

   Igualment, la comprensibilitat de les notícies evidencia una limitada voluntat educativa i comunicativa per part dels informatius analitzats. En este sentit, María Teresa Mercado explica: "Obviar les explicacions afeblix, per tant, el potencial dels mitjans per a contribuir a l'alfabetització climàtica de la ciutadania". Només un terç de les peces, aproximadament, presenta nivells acceptables de comprensibilitat.

NEGACIONISME CLIMÀTIC

   Un altre assumpte analitzat és el negacionisme climàtic, que només apareix en algun cas i vinculat a la intervenció d'un càrrec públic d'extrema dreta.

   "La reproducció d'estes declaracions de manera descriptiva com a mers testimoniatges sense una anotació crítica de reforç explícit de l'evidència científica porta a la normalització del negacionisme", explica el treball.