El nou llibre d'estil d'À Punt permet emetre bous al carrer i usar denominacions de municipis en castellà

   El manual camina cap a "una mirada més integradora" i "respectuosa" amb "totes les realitats" i aposta per un valencià "pròxim"

   VALÈNCIA, 13 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El nou llibre d'estil de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) aprovat recentment pel consell d'administració de l'entitat arreplega la possibilitat d'emetre festejos taurins com bous al carrer o corregudes de bous i el respecte a les denominacions oficials de poblacions de predomini lingüístic castellà com Orihuela, Pilar de la Horadada, Segorbe, Tuéjar o Torrevieja

   Així, en l'apartat de programes divulgatius, científics, culturals, festes, festejos i tradicions, el manual arreplega que la CACVSA ha de "fomentar la seua difusió", ja que estos actes conformen "un dels pilars de la programació d'À Punt". En el marc d'oferir "un servici de proximitat a tota la ciutadania", indica que es donarà cobertura "a les notícies que es consideren significatives i importants en la vida dels pobles i ciutats incloent festes, bous al carrer, esdeveniments taurins i corregudes de bous".

   Des de la cadena justifiquen la decisió en què es tracta de "tradicions amb segles d'història que continuen profundament arrelades en moltes comarques de la Comunitat Valenciana", una "realitat cultural" que "es reflectix en la celebració de més de 9.000 esdeveniments taurins a l'any", la qual cosa "evidencia el seu pes en la identitat festiva d'una part significativa de la societat valenciana".

   Amb este document, de 122 pàgines i consultat per Europa Press, la radiotelevisió pública valenciana reforça en esta "nova etapa" el seu compromís amb una comunicació "clara, inclusiva i respectuosa", que reflectix "la diversitat social i lingüística" de la Comunitat Valenciana i projecta "una veu pròpia, pròxima i coherent amb els principis del servici públic", segons ressalta la cadena.

   El manual pretén ser una "ferramenta clau per a consolidar una comunicació pública de qualitat, amb identitat pròpia i alineada amb els valors de pluralitat, inclusió i servici a la ciutadania". A este efecte, serà un "element fonamental" per als professionals encarregats d'elaborar els continguts informatius i d'entreteniment.

   Concretament, consta d'una part de caràcter lingüístic i una altra deontològica-periodística que establix les bases ètiques i professionals que han de regir l'elaboració dels continguts. Entre els principis, destaquen l'ús d'un llenguatge no sexista, el respecte a les víctimes de violència o catàstrofes, la representació justa de les minories i la garantia de l'"ús equilibrat de les dos llengües oficials" de la Comunitat.

   La part lingüística "conjuga" els enunciats de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i els criteris lingüístics de la Generalitat amb l'objectiu de promoure un ús del valencià que siga "normatiu, coherent i, al mateix temps, pròxim a la realitat sociolingüística". Esta part ha sigut elaborada per una comissió dirigida pel sotsdirector general de Política Lingüística, Vicent Satorres.

VALENCIÀ "GENUÍ I PRÒXIM"

   D'esta manera, l'aposta per un valencià "genuí i pròxim" busca "reforçar la identificació de l'audiència amb els continguts d'À Punt", però sempre "mantenint el compromís d'informar, formar i entretenir la societat valenciana". Esta guia, segons la cadena, pretén ser "la forma en què À Punt done veu a tota la societat que conforma la Comunitat Valenciana, amb la voluntat clara de construir una radiotelevisió pública sensible, plural i respectuosa amb totes les nostres realitats".

   El nou llibre d'estil, a més, "reforça el paper d'À Punt com a altaveu de la cultura popular i les tradicions festives" de la regió mitjançant el foment de la cobertura de festes i celebracions dels municipis valencians, "part essencial del patrimoni cultural i constituïxen un dels pilars de la programació". Amb este compromís, afig, es garantix "una representació justa i plural de les diferents comarques i pobles, i contribueix així a enfortir el vincle entre À Punt i la ciutadania".

LÈXIC I MORFOLOGIA

   En l'apartat de lèxic i morfologia, el manual establix que convé usar sempre, com a norma general, les formes que, dins del marc normatiu establit per l'AVL, permeten establir "una comunicació eficaç amb l'audiència" i cita el cas de termes com 'almorzar', 'agarrar', 'depòsit' o 'disfrutar'.

   A més, assenyala que les paraules marcades com a "col·loquials" en el Diccionari Normatiu Valencià "poden resultar igualment útils en les labors comunicatives dels periodistes" i posa exemples com 'aixina', 'garaig', 'gavinet', 'paraigües', 'quarto', 'robo' o 'xillar'. També establix la terminació '-ix' en comptes d''-eix' per als registres del present d'indicatiu en els verbs incoatius de la tercera conjugació.

   En qualsevol cas, recomana "comprovar sempre les opcions lèxiques més pertinents" i fer ús de "les paraules més pròximes als ciutadans". Com a exemple d'això, preferix 'ficar al llit' millor que 'apropar'; 'cercar' millor que 'voltar'; 'començar' millor que 'arrancar'; 'lliurar' millor que 'lliurar'; 'juí' millor que 'judici', i 'usar' millor que 'emprar'.

   Així mateix, oferix "una llista de paraules valencianes que cal recuperar", que van "desapareixent de l'ús quotidià" i que "sovint queden relegades en l'ús mediàtic", situació davant de la qual demana "un esforç per a revitalitzar-les". Entre elles, cita 'adés', 'apagó', 'catxirulo', 'eixanc', 'error', 'llagostí', 'pasacarrer', 'sacsar' o 'tot lo món'.

   En matèria de morfosintaxis, el manual arreplega com a acceptable l'ús del sufix '-iste/-ista' i ressalta que no només "és un recurs lingüístic molt característic del valencià, sinó que, a més, és útil per a reforçar la perspectiva de gènere". A més, en el cas dels nombres ordinals, establix com a "preferible" la formes de base llatina abans que les variants formades amb el sufix '-é/-ena', com per exemple 'sext' millor que 'sisé'.

ORIHUELA, PILAR DE LA HORADADA,O TORREVIEJA

   I respecte a la toponímia, indica que en els textos escrits s'han d'utilitzar "les denominacions oficials dels municipis valencians" i s'ha de "respectar especialment les denominacions oficials de poblacions de predomini lingüístic castellà com Orihuela, Pilar de la Horadada, Segorbe, Tuéjar o Torrevieja".

   Segons la cadena, els veïns d'estos municipis "han sol·licitat reiteradament que es denominen tal com ells mateixos ho fan". Així, argumenta que la decisió respon a una "visió integradora, que reconeix la diversitat lingüística com una riquesa i no com una barrera": "À Punt vol ser un mitjà que escolte, entenga i represente tota la ciutadania, sense excepcions, i que projecte una imatge fidel i respectuosa de la Comunitat en tota la seua complexitat".

   Respecte dels esports, el llibre d'estil manté el criteri general de traduir el topònim o gentilici que forma part del nom de l'equip, mentre que en el cas de conjunts espanyols es denominarà "en la forma generalitzada i tradicional que s'ha adoptat entre els usuaris". Així, es denominarà 'Alabés', 'Saragossa', 'Reial Madrid' o 'Atlètic de Madrid', però en altres casos 'Rayo Vallecano' i 'Deportivo de la Corunya'.

   La novetat residix en els equips valencians que, segons exposa À Punt, "han demanat explícitament i formalment ser tractats com a marques, com és el cas del Club Deportivo Alcoyano, Club Deportivo Eldense o Villareal CF".