Puig demana "lleialtat federal" per a abordar finançament i creu que amb la quitació del deute s'obri "una oportunitat"

   VALÈNCIA, 4 Sep. (EUROPA PRESS) -

   L'expresident de la Generalitat Ximo Puig ha reclamat "lleialtat federal" per a abordar el debat del finançament autonòmic i ha considerat que amb la quitació del deute impulsat pel Govern d'Espanya s'obri ara "una oportunitat". A més, ha valorat el "compromís" per part de l'Executiu central amb el nou model de finançament, que "es va a haver de discutir", i ha demanat "desacralitzar esta qüestió", apostar per un plantejament "més laic" i "arribar al que és la substància i els recursos".

   "S'havia dit per activa i per passiva que això no anava a passar mai. Podrem estar d'acord en la quantitat i en el model, però de moment de moment ja s'ha obert la possibilitat de la quitació de coses que semblava que era impossible", ha exposat este dijous en una trobada organitzada per la Cadena SER.

   Al seu juí, l'exigència de "corresponsabilitat fiscal" és necessària i òbvia en un país com Espanya, on també ha reclamat "visió d'Estat". A més, ha advocat per arribar a acords per a evitar la "competència deslleial" entre CCAA. "Cada comunitat té unes possibilitats i una dimensió, però la determinació fiscal de l'àmbit autonòmic és molt limitada. Si a més es fa una política fiscal regressiva, acaba tenint conseqüències", ha avisat.

   De qualsevol manera, el 'expresident' ha assegurat que li agradaria que hi haguera "major capacitat de decisió en l'ingrés i la despesa" però que, al mateix temps, "s'assumira esta responsabilitat que no després estiguérem parlant que sempre té la culpa un altre". No obstant això, ha assenyalat que el finançament autonòmic ha d'avançar amb "una arquitectura institucional potent en la qual hagen espais federals de consens".

   Preguntat per si se sent "frustrat" de no haver aconseguit major justícia per a la Comunitat Valenciana en el finançament després dels seus huit anys de govern, Puig ha valorat que el Botànic "va avançar" des de l'acord amb els sindicats, empresaris i universitats a generar "una dinàmica positiva per a aconseguir que el problema valencià que existix des de fa moltíssims anys es poguera anar resolent". "Però és veritat que no existixen en estos moments els condicionants per a fer un exercici honest de clarificació en aquesta qüestió", ha admès.

AMB EL BOTÀNIC SÍ ES VA AVANÇAR

   No obstant això, ha reivindicat que des de l'anterior govern "sí que avancem en l'intern, també l'extern", i ha valorat que "per primera vegada" a Espanya els màxims dirigents del Govern "han assumit que la Comunitat és la més infrafinanciada".

   En este punt, ha enlletgit al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que en "episodis anteriors" afirmara que era "una trola" que la Comunitat estiguera mal finançada, però ara "també" haja reconegut que és cert. "Al final no sé si ho sent de debò o no, però ha acabat dient que si que ocorre", ha apuntat.

   D'altra banda, en matèria d'habitatge, ha reconegut que durant el Botànic "per descomptat no vam fer prou", però "si que intentem abordar la qüestió", ha valorat. A més, per a fer front a la situació actual, ha considerat "absolutament exigible" l'acord entre les diferents administracions perquè "no es pot fer una política d'habitatge sense tenir en compte als ajuntaments, les comunitats autònomes i el propi Estat". "És necessària esta acció comuna", ha apuntat.

   LAMENTA EL "CÀSTIG" A l'AVL

   Respecte al valencià, ha assegurat que qualsevol persona que estime la llengua en este moment ha d'estar "preocupada" per la seua situació i pels "atacs directes" que patix des del Consell. En aquest sentit, ha censurat el "càstig" del govern valencià a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), un comportament que al seu juí està "fora del sentit constitucional del tracte entre les institucions". "No és possible que, si tu no fas el que jo dic, et lleve el finançament", ha postil·lat.

   A més, ha carregat contra la "consulta-referèndum" sobre la llengua vehicular en les escoles per haver generat "una gran divisió" i un "problema" quan, al seu juí, en l'última etapa del seu govern no hi havia cap "gran discussió" en este àmbit.

   Sobre les crítiques del president de la Generalitat, Carlos Mazón, al ministre d'Assumptes exteriors, José Manuel Albares, per l'oficialitat del valencià a Europa, s'ha preguntat "com van a protestar" si en el Consell "no parlen" ni utilitzen esta llengua. "Si no utilitzen en valencià ací a València, a la Comunitat Valenciana, menys es van a preocupar que es faça a Europa", ha sostingut, al mateix temps que ha apostat per que el valencià estiga "fora de qualsevol lluita partidista".

   En este context, ha lloat l'aportació "extraordinàriament positiva" dels expresidents Eduardo Zaplana i Joan Ignasi Pla, els qui van aconseguir un "gran acord" que va fer possible que l'AVL fora "un espai comú" i "de reunió". També ha demanat evitar "polèmiques falses" que "l'única cosa que fan és deteriorar el pes de la llengua en el conjunt de la societat".